Matèria (filosofia)

La matèria és el substrat del que es deriva l'existència física, permaneixent més o menys constant en mig dels canvis. La paraula "matèria" es deriva de la paraula llatina matèria, que significa "fusta", en el sentit de "material", a diferència de "ment" o "forma". L'image de la fusta va aplegar al llatí com un calc de l'us filosòfic grec de hyle (ὕλη).

Filosofia grega antiga

En la filosofia grega antiga, arché (ἀρχή) és el principi o el primer principi del món. Tals de Mileto va afirmar que el primer principi de totes les coses és l'aigua. La seua teoria va ser recolzada per l'observació de la humitat en tot lo món i va coincidir en la seua teoria de que la terra surava sobre l'aigua.

La teoria de Tals va ser refutada pel seu alumne i successor, Anaximandro. Anaximandro va notar que l'aigua no podia ser l'arc perque no podia donar lloc al seu fòc opost. Anaximandro va afirmar que cap dels elements (terra, fòc, aire, aigua) podria ser estovat per la mateixa raó. En canvi, va propondre l'existència del apeiron, una substància indefinida de la que naixen totes les coses i a la que totes les coses tornaran.

Anaximenes, l'alumne de Anaximandro, va alvançar una atra teoria. Retorna a la teoria elemental, pero esta volta planteja l'aire, en lloc de l'aigua, com el arche. Anaximenes sugerix que tot està fet d'aire a través de rarefacción o condensació (adelgazamiento o engrosamiento). Rara volta, l'aire es convertix en fòc; condensado, es convertix primer en vent, després en núvol, aigua, terra i pedra en orde.

Pitágoras de Samos, matemàtic, místic i científic, va ensenyar que el número, més que la matèria, constituïx la verdadera naturalea de les coses. Sembla haver influït en la forma ideal de Sócrates.

Heráclito va sostindre que tot és fluix. En tal sistema no hi ha necessitat ni possibilitat de matèria. Leucipo va sostindre que existixen partícules indivisibles, àtoms, existència subjacent.

Empedocles va sostindre que hi ha quatre elements, dels quals es deriven les coses, Terra, Aigua, Fòc i Aire. Alguns varen agregar un quint element, l'Éter, del com es varen derivar els cels. Sócrates va acceptar (o a lo manco no va rebujar) eixa llista, com es veu en el Timeo de Platón, que identifica els cinc elements en els sòlits platònics. La terra estava associada en el gaveta, l'aire en l'octaedre, l'aigua en l'icosaedre, el fòc en el tetraedre i els cels en el dodecaedre.

Aristóteles, rebujant la teoria atòmica, va analisar els quatre elements terrestres en el sentit del tacte:

• L'aire és principalment humit i secundariamente calent.
• El fòc és principalment calent i secundariamente sec.
• La terra és principalment seca i secundariamente freda.
• L'aigua és principalment freda i secundariamente humida.

Va desenrollar la forma ideal de Sócrates en una teoria l'objectiu de la qual era explicar l'existència a través de la composició de la matèria i la forma. Ell va concebre la matèria com una possibilitat passiva de que alguna cosa poguera ser actualisat per un principi actiu, una forma substancial, donant-li existència real. La teoria de la matèria i la forma va aplegar a conéixer-se com Hilemorfismo.

Les idees d'Aristóteles varen tindre poc impacte en el món antic. El sorgiment del estoïcisme va representar la tornada a les idees anteriors. Els seus categories varen ser un intent d'explicar tota l'existència sense referència a res incorpóreo.

Filó va sostindre que la matèria és la base del mal.

Plotino va reviure les idees de Platón i Aristóteles.

Filosofia Hindú

Dins de filosofia Hindú, en la corrent Sāṃkhya (prop de l'any 600 a. C.) se sostenia que el caràcter material del món es desenrollava a partir d'una substància primigènia (prakriti); pero el guany més important d'esta corrent va ser el postulat de que el moviment, l'espai i el temps són propietats inseparables de la matèria.

Igualment dins de la filosofia

hindú podem trobar el concepte Maia; en el qual l'univers material estaria format d'apariències fenoménicas ilusorias que es presenten com a existents i conformen el "teixit" material de maya.