Fòc (element)

Símbol alquímico del fòc (🜂). Representa la calor ascendent i la qualitat aristotèlica «calenta i seca». La seua base teòrica prové d'Aristóteles (GC II, 3), encara que el triàngul gràfic va ser introduït de forma anònima per alquimistes europeus cap al sigle XV.

El element fòc (del llatí focus), junt en l'aigua, la terra i l'aire, és un dels quatre elements de les cosmogonias tradicionals en Occident, «present en totes les grans religions», en l'alquímia, en l'astrologia, en la filosofia esotèrica i en la maçoneria. És masculí, de la mateixa manera que l'element aire, front als elements terra i aigua, que es consideren femenins.

Com a símbol solar

Fòc en la cerimònia del sopar del solstici d'hivern (Molt Resp.'. Gr.'. Log.'. Nacional Mexicana "Independència No. 2")

Archiu:Fireworks closer view.ogv

El fòc es representa en els jeroglífics egipcíacs en el sentit solar de la flama, associat a l'idea de calor corporal com a signe de salut i vida.

En la majoria dels pobles primitius, el fòc és un demiürgue, fill del Sol i el seu representant en la Terra (d'ahí que s'associe en rajos i llampades per una part i per una atra en l'or). L'antropòlec James George Frazer va arreplegar abundant documentació sobre ritos en els que fogueres, ascua, antorches i cendres eren usats per considerar-se benèfics per a l'agricultura, la ganaderia i el propi ser humà.

Atres investigacions antropològiques més recents expliquen els festivals ígnicos, com a eixemples de màgia imitativa per a assegurar el recapte de llum i calor en el Sol o en fins purificatorios, per un costat, i de destrucció de les forces del mal, per un atre. En este simbolisme dual, el triumfo i vitalitat del Sol (esperit del principi lluminós) sobre les tenebres, exigix la purificació com a sacrifici necessari per a assegurar la victòria.

Zoroastrismo i fòcs sagrats

S'atribuïx a antigues religions iranias la concepció del fòc com a portador de sacrificis, en consumir a les víctimes immolades i elevar-les aixina fins a les morades celestials. Tenia també el sentit invers, com a mensager enviat pels deus als sers humans. El zoroastrismo va heretar este model de cult religiós i li va afegir significats morals: «El fòc, segons l'ensenyança del Profeta (Zoroastro), és símbol de justícia».

Seguint este fil doctrinal-filosòfic, es varen diferenciar tres graus distints de fòc sagrat:

• Atash Bahram, fòc superior, consagrat per atres setze fòcs, inclós l'encés pel raig. Hi ha dos Atash Bahram en Iran i huit en l'Índia. Ha d'ardir sempre i el seu ritual està molt elaborat.
• Atash-Adaran, fòc menor, atés per sacerdots pero en rituals més senzills.
• Dadgah, fòc menor, consagrat per sacerdots pero opcionalment atés per llaics.