Precipitació salina
La precipitació salina (fr. Relargage; pt.: Relargagem; in.: Salting-out), expulsió salina o ex-salat, és un fenomen físic-químic basat en les interaccions electrolito-no electrolito, en el qual a altes concentracions salines (o alta força iònica) alguns soluts com proteïnes o polímero precipiten per l'aument de les interaccions hidrofòbiques entre ells. Este fenomen està vinculat al fenomen cosmotrópico eixercit per algunes sals. La concentració salina i el tipo de sal requerida per a la precipitació varien de solut a solut. Este fenomen és amprat per a la separació de proteïnes.[1]
Principi
[editar | editar còdic]Mentres que els agents caotrópicos favorixen la solubilidad d'algunes macromolécula com les proteïnes, una alta concentració d'agents cosmotrópicos favorix la seua agregació i precipitació (vore agent caotrópico) segons les séries de Hofmeister.[2] Este fenomen cosmotrópico s'atribuïx a l'aument del caràcter hidrofílico del solvent induït per ions en alta densitat de càrrega superficial poc polarisables, la qual cosa provoca un aument de les interaccions hidrofòbiques de les macromolécula.[3]
L'eficiència de precipitació depén de la naturalea del solut, de la sal i de la seua concentració. A valors de pH propencs al punt isoeléctrico de la macromolécula (proteïna o polímero) una chicoteta cantitat de sal favorix la solubilidad, actuant com caótropo, (solubilidad per salinisació o salting-in, en anglés)[4] mentres que una alta concentració de sal induïx novament la precipitació. La solubilidad d'una macromolécula en funció de la força iònica, I, pot ser representada per l'equació de Cohn:[5]
log S = B-KI
A on S és la solubilidad; B és la solubilidad "ideal", K una constant característica del sistema ix-macromolécula i I la força iònica.
Utilitat
[editar | editar còdic]Ademés de para la separació i cristalisació de proteïnes este principi ha segut amprat per a la preparació de partícules proteiques sobre la base de proteïnes de la seda de cuc.[6] Este fenomen és responsable de l'ajuda eixercida per la sal comuna i en part pel vinagre en l'escalfado dels ous. També s'ha amprat este fenomen per a encapsular molècules chicotetes a modo de fàrmacs modele (FM), en poliuretanos solubles en aigua, els quals formen partícules submicrométricas carregades de FM despuix del procés de precipitació salina.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mancilla, C.G., et al. Propietats químiques i fisicoquímica de les proteïnes. Universitat del Valle de Mèxic, Campus Chapultepec (Consultat en 2014)
- ↑ Hofmeister F. (1888) Arch. Exptl. Pathol. Pharmakol., 24, 247
- ↑ R. Zangi and B. J. Berne (2006). Aggregation and dispersion of small hydrophobic particles in aqueous electrolyte solutions, J. Phys. Chem. B 110, 22736-22741 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ J. Song (2009). Insight into “Insoluble Proteins” with pure water, FEBS Letters 583, 953-959
- ↑ Cohn EJ. (1925) "The Physical Chemistry of the Proteins", Physiol. Rev., 5, 349-437
- ↑ Lammel AS, et al. Controlling silk fibroin particle features for drug delivery. Biomaterials, 2010;31(16):4583-91.
- ↑ B. Fernández-d'Arlas, M. A. Corcuera, A. Eceiza (2014). Encapsulación de molècules chicotetes per mig de la precipitació salina de poliuretanos catioméricos. Alvanços en Química, 9(3), pp. 115-123.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precipitación salina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.