Anar al contingut

Primer ordinal infinit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El primer ordinal infinit o menor ordinal infinit, designat com ω, és un número ordinal el tipo del qual d'orde es pot identificar en l'orde total dels número natural.

Explicació

[editar | editar còdic]

Ordinals finitos i relació d'orde

[editar | editar còdic]

La definició cobra sentit quan es té en conte que un número ordinal es definix com un conjunt, per eixemple els primers números ordinals es poden concebre com a conjunts:

De fet, un número ordinal és sempre un conjunt transitivo i ben ordenat, qualsevol subconjunt al mateix temps és un element, per eixemple en la série anterior pot vore's que:

Açò permet definir la relació d'orde total entre números ordinals:

Ordinals infinits

[editar | editar còdic]

La construcció anterior per als primers número natural, repetida un número finito de voltes sempre dona lloc a un ordinal finito. Pero podem concebre un conjunt transitivo i totalment ordenat que no siga finito, per eixemple podem considerar una successió infinita no acotada:

El conjunt ω pot interpretar-se com el propi , que és un conjunt totalment ordenat i transitivo (si pensem cada número natural com un conjunt dels números menors que ell), per lo que podem escriure ω. l'axioma de infinitud formalisa esta idea en postular que existix un conjunt ω tal que:[1]

a on S(y)=y{y} designa el successor de y. ya que la teoria de conjunts axiomàtica de Zermelo-Fraenkel es postula que dit conjunt existix, qualsevol model d'eixos axioma inclourà un conjunt en eixa propietat, que es pot identificar en els número natural. Note's que el conjunt satisfà les mateixes propietats que el ω de l'anterior axioma de infinitud si pensem que cada número entero es definie a partir dels seus ancesores com n={0,1,2,,n1} i ademés 0= és el conjunt sense elements.

Definició

[editar | editar còdic]

Qualsevol modele per als axioma ZF contindrà un conjunt transitivo i totalment ordenat per la relació de pertinença que satisfà l'axioma de inifinitud. Eixe conjunt és precisament el "menor número ordinal infinit", que a la seua volta usant els atres axioma de la teoria permet construir més ordinals transfinitos majors.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Zermelo: Untersuchungen über die Grundlagen der Mengenlehre, 1907, in: Mathematische Annalen 65 (1908), 261-281; Axiom dones Unendlichen p. 266f.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]