Primera expedició a Kamchatka

Erro al crear miniatura:

El camí seguit per la primera expedició a Kamchatka, per Vasily Berkh (Berg) (1781-1834)

Erro al crear miniatura:

Mapa de Siberia compilado a partir dels resultats de la primera i segona expedició a Kamchatka.

L'ara coneguda com a primera expedició a Kamchatka va ser una expedició científica i d'exploració encarregada en decembre de 1724 per Pedro I de Rússia per a explorar la partix nort del oceà Pacífic i confirmar la presència d'un estret entre Àsia i Amèrica. Va ser la primera expedició científica naval russa, i va ser seguida en 1732 per la segona expedició a Kamchatka o Expedició Gran Nort. L'expedició va passar els primers dos anys, des de giner de 1725 fins a giner de 1727, viajant des de San Petersburgo fins a la chicoteta ciutat d'Ojotsk, utilisant cavalls, trineus tirats per gossos i embarcacions fluvials. Despuix de passar l'hivern en Ojotsk, es va traslladar a la desembocadura del riu Kamchatka, en la costa oriental de l'homònima península de Kamchatka. En juliol i agost de 1728 varen navegar cap al nort i després cap al noreste seguint a lo llarc de la costa, explorant el golf Karaguinski, la baïa de Kresta, la baïa de Providence, el golf del Anádyr, el veta Chukotsky i l'illa de Sant Lorenzo.

Va resultar que l'expedició va travessar l'estret de Bering fins al mar de Chukotka i va retornar creent que havia completat les seues tasques. Si ben no havia aplegat a la costa d'Amèrica del Nort, va proporcionar evidències de que Àsia i Amèrica del Nort no estaven conectats. Durant 1729, va explorar les costes meridionals de Kamchatka, va cartografiar el golf de Kamchatka i la baïa d'Avacha, i per al 28 de febrer de 1730 va retornar a través d'Ojotsk a Sant Petersburc. L'expedició va ser molt elogiada, sent ascendit el seu líder Vitus Bering a capità-comandant, el seu primer ranc noble, mentres que els seus assistents Martin Spangberg i Aleksei Chirikov varen ser promoguts a capitans. Va ser una expedició llarga i costosa, que va costar la vida de 15 hòmens i agrió les relacions entre Rússia i els seus pobles natius, pero va proporcionar informació útil sobre la geografia de Siberia Oriental: en total, l'expedició va reconéixer més de 3500 km de la costa occidental d'una mar, que més vesprada, va rebre en el seu reconeiximent com mar de Bering. Els seus mapes de la zona varen ser utilisats més alvance per tots els cartógrafos d'Europa occidental.

Preparatius

El 29 de decembre de 1724, Pedro li va demanar a l'explorador danés Vitus Bering que comandara un viage cap a l'est. Pedro va instruir a l'expedició per a que fera lo següent:

• Preparara un o dos barcos en Kamchatka o prop;
• Usant eixos barcos, explorara les terres septentrionals, que semblaven ser part d'Amèrica;
• Buscara on eixes terres s'unien a Amèrica i si hi havia ciutats en possessió europea en l'àrea. En trobar-se en barcos europeus, devien preguntar-els els noms dels accidents geogràfics locals, explorar les costes en el camí i cartografiar-les.

Els preparatius per al viage havien començat alguns anys abans, pero Pedro, que vea cóm la seua salut anava deteriorant-se ràpidament, va afanyar el procés i va promoure el nomenament de Bering com a líder de l'expedició per davant de l'experimentat cartógrafo K. P. von Verd. Varen jugar al seu favor que Bering tenia coneiximent tant del oceà Índic com de la costa este d'Amèrica del Nort, les seues bones habilitats personals i l'experiència en el transport de mercaderies. Els seus lloctinents per al viage varen ser l'endurit companyer danés Martin Spangberg i el ben educat pero relativament inexperto rus Aleksei Chirikov, un respectat instructor naval. Chirikov, junt en el suboficial Peter Chaplin, varen anar els encarregats de coescribir el diari d'expedició. Els assistents rebrien salaris anuals d'uns 180 rublos durant el viage, mentres que a Bering se li pagarien 480. La ruta natural a Kamchatka fins a llavors seguia a lo llarc dels afluents del Lena, pero despuix del Tractat de Nerchinsk (1689) —pel que Rússia renunciava a qualsevol reclamació sobre la regió del Amur, que fins a llavors havia segut la seua via d'eixida cap a la mar d'Ojotsk— això semblava políticament inviable. En canvi, es va decidir que el grup de Bering viajaria per terra i riu des de Sant Petersburc a Ojotsk, una chicoteta ciutat portuària en la costa oriental de Rússia, i després per mar des d'Ojotsk fins a la península de Kamchatka, des d'a on podrien començar el seu viage d'exploració.

Barcos

En 1725, va començar en Ojotsk, anticipadament en espera de l'expedició, la construcció d'un barco de 20 metros de llarc cridat Fortuna. Es va completar en juny de 1727 baix la direcció de Chaplin, i en agost, un barco de tamany similar, el Vostok [Este], va ser dut a Kamchatka i reparat. A finals d'agost de 1727, abdós barcos varen aplegar a Kamchatka. Durant abril-maig de 1728, un barco més, el Arcàngel Gabriel, es va construir en Kamchatka a partir de fusta local. El Fortuna i el Vostok varen ser barcos auxiliars utilisats per a transportar mercaderies entre Ojotsk i Bolsheretsk, mentres que el Arcàngel Gabriel, que anava armat en quatre canons, va anar el barco principal de Bering.