Pringá
Es diu pringá (de «pringar»,[1] per la forma tradicional de menjar-la) als ingredients cárnicos del olla o del cuit andalús, és dir, a la carn —magro, falda, pollet, etcétera—, morcilla, chorizo i cansalada, que, una volta cuinats junt al restant del guis, es trossegen i pringan en trossos de pa per a prendre'ls com a segon plat, o be es trituran per a untar-los en pa. Són particularment populars els montaditos de pringá, que se servixen com tapa. Es comercialisa industrialmente a modo de paté.[2] També s'usa com a ingredient d'atres receptes més elaborades, particularment croquetas. És un plat típicament andalús.
Història
[editar | editar còdic]Segons Emilia González Sevilla,[3] la pringá procedix de la gorc podrida, plat que a la seua volta es va originar de l'antiga adafina sefardí, guis que es preparava en el XV els divendres de nit a fòc llent per a consumir calent al sendemà respectant el sabbat (òbviament esta recepta no incloïa porc, sino corder).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Vegen-se per eixemple les comercialisades per Germans Moreno baix la marca Casanaval.
- ↑ González Sevilla, E. (1998). A la taula en els reis d'Espanya, Edicions Temes de Hui. ISBN 978-84-7880-912-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pringá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.