Anar al contingut

Prisma decagonal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Prisma decagonal

En geometria, el prisma decagonal[1] és l'octau element del conjunt infinit de prismes, format per dèu cares laterals quadrades i dos tapes en forma de decágono regular. En dotze cares, és un dels molts dodecaedres no regulars. La figura posseïx 12 cares, 30 arestes i 20 vèrtiços, per lo que és un dodecaedre (encara que el terme generalment s'aplica al dodecaedre regular o al rombododecaedro). Si totes les cares són polígons regulars, llavors es diu que és un poliedre semirregular i també un poliedre prismàtic uniforme.

Figura de vèrtiços

[editar | editar còdic]
Figura de vèrtiços

En cada vèrtiç del prisma coincidixen dos cares quadrades i una de les dos bases decagonales:

En atres camps

[editar | editar còdic]

El prisma decagonal existix com a cela en dos politopos uniformes de quatre dimensions:

120-celes runcitruncado
Plantilla:DCD
120-celes omnitruncado
Plantilla:DCD

Els prismes decagonales s'utilisen a sovint en candar de combinació, en els que s'ampren com a dials d'obertura en les sifres del 0 al 9 gravades en cada una de les cares laterals d'una série de prismes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Efraín Soto Apolinar (2023). Illustrated Glossary for School Mathematics, Efrain Soto Apolinar, pp. 399 de 532. ISBN 9786072941311.


Referències

[editar | editar còdic]