Proa

Proa de bulbo.

En nàutica, la proa d'una embarcació és la part davantera en la qual s'unixen les amuras formant la vora que en alvançar va tallant les aigües en que navega. També es denomina proa al terç anterior del buc.

Descripció

Erro al crear miniatura:

Marques reflectantes de llínea de flotació en la proa.

La proa és afinada per a disminuir al màxim possible la seua resistència hidrodinàmica al moviment. Antigament, principalment en els sigles XVII i XVIII, la proa solia dur bauprés i mascarón de proa (figura decorativa). Hui, solament du els emblemes particulars, el nom i un símbol de la companyia naviera si és un buc mercant. En la proa s'estagen el cabrestante (modernamente, puix antigament es duya més a popa), les ancores i el torrotito. L'estructura interna de la proa es compon de cuadernas i mamparo de colisió (usat en bucs des de l'época romana). El mamparo de colisió està construït pensant en una colisió frontal i la seua funció és absorbir l'energia del choc i contindre l'entrada d'aigua. Generalment, estaja les cadenes de l'ancora.^[1]

Parts

Erro al crear miniatura:

Proa d'un barco alemà. Note's l'emblema navier.

Parts externes de proa antiga
Espanyol	Inglés	Descripció
Bauprés	Bowsprit
Columnes de Bauprés	Knightheads	Si té bauprés pesat, pot dur estos reforços laterals.
Beque	Beakhead	Si té beque, el tallamar se separa de la roda, i requerix l'us de curva capuchina (per a tancar la brecha vertical) i curves banda (per a reforçar-ho lateralment).
Pescante d'amura	Bumkin (Boomkin)	Si té beque, pot tindre pescante d'amura.
Curva capuchina	Knee of the Head
Curves bandes	Chicks
Escobénes	Hawse holes	Si té curves bandes, pot tindre els escobenes en estes.
Paraulota baixa d'escobén^[2]	Bolster
Tallamar	Cutwater
Parasemo	Figurehead	Pot estar directament en la roda o si té beque en est.
Branque		En embarcació gran pot tindre branque constituït per: caperol, roda i peu de roda.
Caperol (Cap de Branque)
Roda	Stempost	En embarcació chicoteta en lloc de branque, pot tindre sol roda i peu de roda.
Peu de roda	Grip	La quilla és una sola peça horisontal i per a que continue cap a dalt en la roda, requerix esta curva, el peu de roda.
Amura
(1) De totes estes, les proes modernes solament tenen escobenes, amura i roda. Ademés, poden tindre bulbo de proa.

Parts internes de proa antiga
Espanyol	Inglés	Descripció
Curva de sobrequilla de proa	Stemson
Contrarroda (Contrabranque, Albitana de proa)	Apron
Dormits	Deadwood
Mamparo de colisió
(1) De totes estes, les proes modernes solament tenen el mamparo de colisió.

Tipos

Tipos de proes
Espanyol	Inglés	Trams respecte a la vertical
Proa	Bow	(Des de dalt cap a avall)
Recta	Straight stern	Recta vertical chicoteta curva (centre adins)
	Plumb	Recta vertical en obra viva Curva (centre adins) en obra morta	proa recta pero en més curva
Llançada (Inclinada)	Raked	Inclinada cap a avant.
de Campana	Flared	Inclinada cap a avant en curva (centre fòra)	proa llançada pero curvada
de Violí (Atlàntica, de Yate, Clipper)	Clipper	chicoteta curva (centre adins) Prou inclinada cap a avant en curva (centre fòra)	proa de campana ben llarga
de Bulbo	Bulbous	Inclinada cap a avant en curva (centre fòra). Gran bulbo cap a fòra	proa de campana en bulbo
de Cullera	High-chin spoon	Inclinada cap a avant en curva (centre adins).
de Cullera	Low-chin spoon	Inclinada cap a avant en curva (centre adins). Inclinada cap a avant
d'Espolón	Ram	Inclinada cap a arrere en curva (centre fòra). Espolón Inclinada cap a avant en curva (centre adins)
Invertida (X-Bow)	Inverted	Inclinada cap a arrere en curva (centre fòra) Inclinada cap a avant en curva (centre adins)	proa d'espolón sense este

Proa recta

Universal, molt usada en els sigles XIX i XX.

Proa plumb

Proa llançada (inclinada)

Freqüent, en barcos de peixca.

Proa de campana

Proa de Violí (Atlàntica, de Yate, Clipper)

Molt usada en bucs oceànics fins a fins de l'II GM.

Proa de bulbo

Té reduïda resistència a la marcha en bucs de gran tonellage. La més usada en l'actualitat. Inventada pel ing. rus Vladímir Yurkévich.

Proa de cullera (Maier)

És una classe de proa llançada, en formes en V molt obertes, que presenten bones característiques marineres, encara que en mal temps atenua poc el moviment de cabotege, i disminuïx la capacitat de càrrega en el terç de la proa.

Proa d'espolón

Erro al crear miniatura:

Proa invertida o proa X-Bow.

Té forma de violí invertit proyectada des d'arrere cap a la roda des de la llínea de flotació, molt reforçada l'us de la qual data des de l'época de Nerón en la Armada romana i posteriorment es va aplicar en els bucs de guerra en el XIX fins a principis del XX per a fins d'envestir atres embarcacions.

Proa invertida (X-bow)

Té bones característiques en condicions de mal temps. Derivada de la proa d'espolón. Molt usada en bucs militars del XIX i XX.

Proa trawler, s'usa en peixquers d'altura, per a mars borrascosos.
Proa recta, utilisada en casi tots els velers de competició del XXI. Talla en baixa resistència l'aigua i li dona al veler un aspecte més aerodinàmic.

Expressions

Erro al crear miniatura:

Símbol de proa bulbo pintat en el caixco.

Conducta

Posar la proa: fig. fixar la mira en alguna cosa, fent les diligències conducentes per al seu guany i consecució.

Característica

Estar sobre proa: estar el buc més calat de lo regular en esta part.
De popa a proa: es diu en dos sentits, primer, en el de la llongitut del buc; segon, en el de comprendre tot lo que es tanca a bordo i de que es tracte en el moment, ya siguen individus o efectes.

Procediment

Obrir la proa: separar en el bichero la d'un pot o una atra embarcació menor del moll o buc a on estava atracada o be fer-la declinar cap a fòra d'un baix-fondo, espentant en est en la palanca o botador. En un atre sentit molt distint, obrir-se la proa.
Prendre per la proa: lo mateix que dur baix de l'aigua a algun.^[3]

Maniobra

Acuartelar a proa: frase i veu de mando per a que es acuartelen el foque i demés vés-les de proa que en el moment admeten esta maniobra, quan per descuit del timonel o per una escassea repentina del vent, vol tocar el aparelle i es corre risc de prendre per avante.
Tallar o creuar la proa: passar per davant d'un atre buc, travessant el seu rumbo. Passar per davant de la llínea que marca la proa. En l'accepció més comuna d'este verp es diu també que creua la proa un sec, etc. que travessa o es troba en la direcció del rumbo que se seguix.
Guanyar (la proa al vent): alvançar sempre cap a barlovent o fer un rumbo que forme en la direcció del vent un àngul menor de 90°.
Fer bona proa, fer tal proa i traure tal proa: signifiquen o es referixen al rumbo ventajós en que es navega, relativament a les circumstàncies de vent, mar i punt o objecte de destí.
Fer la mateixa proa que un atre buc, dur tal proa, i esmenar la proa: equivalen a les de fer, dur i esmenar el rumbo.
Aplegar la proa fins a tal rumbo: és aplegar en la orzada a confondre's la direcció de la quilla en la del rumbo de que es tracta, el qual se supon ser el de menor àngul possible en el vent en les circumstàncies.
Passar per la proa: esta frase equival a la de tallar la proa, en la sola diferència de que la primera es té més generalment per un efecte natural dels moviments d'abdós bucs i la segona sola majoria de les voltes prendre's en mal sentit o com a expressió en que es designa un desacato o falta de respecte o consideració de part del que talla o creua per davant d'aquell a qui devia respectar i acatar; per lo manco, esta falta se significa sempre en dita frase.
Posar, ficar, mantindre la proa a la mar o al vent: tancar l'àngul de la direcció de la quilla en la del vent o mar, orzando quant ho permeten l'una o l'atra.
Virar de popa a proa: Virar en redó.

Combat

Guanyar la proa a un buc: alvançar-se-li, situar-se en posició ventajosa per a tallar-li la proa.
Envestir de proa i envestir-se per la proa: com envestir rosegue a rosegue.

Accident

Donar en la proa en terra: lo mateix que donar en el bauprés o en el botalón.
Zambullir la proa: ficar-la o sumergir-la tota en l'aigua en una cabezada.

Vore també

Referències

↑ «archive. org/web/20110911205318/http://www. nautiscuela. com/articulos/tecnologia/estructura. htm Estructura naval». Archivat des d'el nautiscuela. com/articulos/tecnologia/estructura. htm original, el 11 de setembre de 2011.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ Fernández de Navarrete, Martín: google. es/books? dq=diccionario&jtp=437&id=0HUDAAAAYAAJ&hl=es#v=onepage&q&f=false Diccionari marítim espanyol, 1831. En Google Books.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Proa en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Este artícul conté una traducció derivada de «Proa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «archive. org/web/20110911205318/http://www. nautiscuela. com/articulos/tecnologia/estructura. htm Estructura naval». Archivat des d'el nautiscuela. com/articulos/tecnologia/estructura. htm original, el 11 de setembre de 2011.

[2] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[3] Fernández de Navarrete, Martín: google. es/books? dq=diccionario&jtp=437&id=0HUDAAAAYAAJ&hl=es#v=onepage&q&f=false Diccionari marítim espanyol, 1831. En Google Books.

[1]

[2]

[3]