Anar al contingut

Procyon (estrela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Procyon (estrela)

Procyon o Proción (Alfa Canis Minoris / α CMi / 10 Canis Minoris)[1] és l'estrela més lluenta en la constelació del Ca Menor en magnitut aparent +0.50 i l'octava estrela més lluenta en el cel nocturn. Forma un dels vèrtiços del «Triàngul hivernal». És una estrela binaria; l'estrela principal (Procyon A) té una dèbil nana blanca de companyera (Procyon B).

El sistema és un dels més propencs al nostre sistema solar, a sol 3.5 pc o 11.41 anys llum. Les seues veïnes més pròximes són l'estrela de Luyten i Ross 614, respectivament a 1.11 i 4.2 anys llum.[2]

El nom de Procyon prové del grec προκύον, (Prokyōn), que significa «abans del gos», ya que precedix a la «Estrela del gos» —Siri (α Canis Majoris)— en la seua aparició encara que, estrictament parlant, açò solament ocorre en les latitutés septentrionals de la Terra. Un atre títul que rep esta estrela, Antecanis —o les seues variants Anticanis o Antecursor—, és la traducció al llatí de la mateixa paraula.[3]Estes dos «estreles del gos» apareixen en la més antiga lliteratura dels babilonios i els egipcíacs, els qui inclús les varen venerar.

En les Taules alfonsíes apareix com Aschere, Aschemie i Algomeysa —este últim nom encara utilisat ocasionalment—, mentres que Ulugh Beg la va designar com Al Shiʽrā al Shāmiyyah, abreviat com Al Shāmiyyah. En China és coneguda com Nan Ho, «el riu del sur», que també inclou a Gomeisa (β Canis Minoris) i η Eta Canis Minoris.[4]

Sistema estelar

[editar | editar còdic]

Procyon és un sistema estelar binario en un component primari lluent, Procyon A, que té una magnitut aparent de 0.34,[5] i un dèbil companyer, Procyon B, de magnitut 10.7.[6] La parella orbita entre sí en un periodo de 40.84 anys a lo llarc d'una òrbita elíptica en una centricitat de 0.4,[7] més excèntrica que la de Mercurio. El pla de la seua òrbita està inclinat un àngul de 31.1° respecte a la llínea de visió en la Terra.[8] La separació mija de les dos components és de 15 au, alguna cosa menor que la distància entre Urà i el Sol, encara que l'òrbita excèntrica els du tan prop com a 8.9 au i tan llunt com a 21 au.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Procyon AB - Spectroscopic binary (SIMBAD).
  2. «Procyon (Solstation)». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2015. Consultat el 4 d'abril de 2006.
  3. Procyon (The Fixed Stars).
  4. Allen (1889). «Canis Minor, the Lesser Dog», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  5. «The diameter and evolutionary state of Procyon A. Multi-technique modeling using asteroseismic and interferometric constraints».Astronomy and Astrophysics.413(1)
    251–256.doi:10.1051/0004-6361:20031527.
  6. «A Search for Faint Companions to Nearby Stars Using the Wide Field Planetary Camera 2».The Astronomical Journal.119(2)
    906–922.
  7. «Hubble Space Telescope Astrometry of the Procyon System».The Astrophysical Journal.813(2)
    19.doi:10.1088/0004-637X/813/2/106.
  8. «A Redetermination of the Mass of Procyon».The Astronomical Journal.119(5)
    2428–2436.
  9. «Procyon».Stars.University of Illinois.