Anar al contingut

Producte fitosanitario

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El producte fitosanitario[1] es definix com aquella substància o mescla de substàncies destinades a previndre, evitar, destruir, atraure, repelir o combatre qualsevol plaga malaltia, o destruir directament, insectes (insecticidas), àcars (acaricidas), moluscs (molusquicidas), rosegadorés (rodenticidas), fongos (fungicidas), males herbes (herbicidas), bactèrias (antibiòtics i bactericidas) i atres formes de vida animal o vegetal perjudicials per a la salut pública i també per a la agricultura (és dir, considerats com plagas i per tant susceptibles de ser combatuts en plaguicidas); durant la producció, almagasenament, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Entre els productes fitosanitarios s'inclouen també els defoliants, dessecants, coadyuvantes i les substàncies reguladores del creiximent vegetal o fitorreguladorés. també reben la denominació de verís útils. No s'inclouen els medicaments d'us humà o veterinari i els mecanismes de control biològic fora d'esta denominació.[2]

Conseqüències del seu us

[editar | editar còdic]

Ventages

[editar | editar còdic]

L'utilisació de productes fitosanitarios produïx un aument extraordinari del rendiment de la terra sense el que no haguera segut possible alcançar els nivells actuals de producció alimentària. La seua ocupació està en la base de la denominada «Revolució verda» des de mediats del sigle XX.

També milloren la possibilitat de comercialisació dels productes (retardant la seua deterioració, possibilitant el seu almagasenage i transport a llargues distàncies), disminuïxen el seu preu i milloren el seu aspecte davant el consumidor.[3]

Inconvenients

[editar | editar còdic]

L'utilisació de productes fitosanitarios du com a conseqüències negatives principals la disminució de la biodiversitat, la contaminació del sol i la contaminació de l'aigua (a on junt en atres productes, com els fertilisants, produïxen a voltes fenomens d'eutrofización).

Si no són aplicats adequadament són perillosos per a la salut dels que els utilisen, cosa que ocorre habitualment si els treballadors agrícoles no han rebut una formació professional o una instrucció adequada al treball que eixerciten. També poden aplegar a ser perillosos per al consumidor i poden produir una intoxicació alimentària si s'han utilisat en excés o de forma incorrecta, o no s'han respectat els periodos de temps necessaris per al seu degradació.

És freqüent la retirada o prohibició d'algunes substàncies actives que obliga a variar la composició dels productes fitosanitarios per a disminuir el seu impacte ecològic, sanitari o el risc de que elements nocius passen a la cadena alimentària; lo que ha incentivat la investigació i desenroll de productes que les empreses fabricants denominen fitosanitarios ecològics, que no necessiten determini de seguritat.[4]


És objecte de debat si, inclús utilisats de forma correcta i complint els requisits mínims imposts per les autoritats sanitàries, el consum continuat d'aliments o atres bens de consum que continguen traces de productes fitosanitarios pot o no tindre conseqüències negatives per a la salut:[5] els moviments ecologistes[6] i atres agents socials[7] partidaris de majors controls o restriccions o d'una agricultura biològica que no els utilise, solen denunciar que sí; lo que és rebatut per la indústria fitosanitaria (vinculada a la gran indústria farmacèutica, com Bayer).[8] Els estudis científics són difícils d'evaluar, ya que la demostració d'una relació causal o una correlació estadística pot ser interpretada de molt distintes maneres, s'involucren qüestions ideològiques, plantejaments emocionals i interessos econòmics, i el patrocini dels equips científics pot vore's com una pressió per a que les seues conclusions vagen en un sentit o un atre, com ocorre en atres temes similars:[9] les implicacions sanitàries del tabac, dels aditius alimentaris, o dels organismes genèticament modificats (OGM), el cultiu dels quals està estretament vinculat a l'utilisació de determinats productes fitosanitarios, lo que causa una estreta dependència dels agricultors en les companyies propietàries de les seues palesas, un menut número de grans indústries biotecnológicas, com Monsanto.[10]

Alternatives ecològiques

[editar | editar còdic]

Els productes naturals, biològics i ecològics són una alternativa als productes fitosanitarios químics. Estos primers són respectuosos en el mig ambient, i utilisats com a elements per al control dels cultius. La agricultura ecològica és una alternativa sostenible a l'aplicació de productes fitosanitarios químics,[11] demostrant ser menys perjudicials tant per a la salut pública com per al mig ambient. Totes estes substàncies autorisades es troben enumerades en el II del Reglament CE 889/2008[12] a on es detallen substàncies d'orige animal, vegetal i produïdes per microorganismes, entre unes atres.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:RAE
  2. Producte Fitosanitario [1] archivat en Wayback Machine. en la Breu Enciclopèdia de l'Ambient, que cita com a font la Guia de productes fitosanitarios per a la República Argentina. 1993. Cambra de Sanitat Agropecuaria i Fertilisants, República Argentina. pg. 1167
  3. El sector fitosanitario llança una campanya sobre la repercussió d'estos productes en frutes i verdures. L'us de fitosanitarios permet que apleguen al mercat aliments sans a preus econòmics, afirma, en Consumer Eroski, 11 de febrer de 2005
  4. Productes Fitosanitarios Prohibits [2] archivat en Wayback Machine.. Orde APA/1610/2003, de 17 de juny, per la que es regula la retirada dels productes fitosanitarios que continguen substàncies actives excloses de la llista comunitària.
  5. Juí a la comercialisació de fitosanitarios. L'autorisació per al comerç de fitosanitarios d'alguns Estats membres pretén evitar que s'embenen productes en riscs per a les persones, els animals i el mig ambient [3] archivat en Wayback Machine., en Consumer Eroski, 28 d'agost de 2007
  6. Greenpeace descobrix plaguicidas illegals en productes alemans [4] archivat en Wayback Machine., en Freshplaza, 26/08/2008
  7. ASAJA demana que s'extreme el control fitosanitario sobre la fruta importada, en Agrocope, 19/08/2008 (ASAJA és una associació d'agricultors espanyola).
  8. Manual fitosanitario de Bayer [5] archivat en Wayback Machine..
  9. O en atres temes més lluntans, com les centrals nuclears, els camps electromagnètics en les rodalies de llínees d'alta tensió o les antenes de telefonia mòvil.
  10. Monsanto, transgènics a la carta. Espanya és el país comunitari a on té més desenroll este tipo de cultius en maiz, en El País, 22 de juny de 2008
  11. Aplicació de productes fitosanitarios: cap a un us sostenible [6]
  12. Document DOUE-L-2008-81848, en el BOE , 18 de setembre de 2008