Proeisphorá
En l'Antiga Grècia, la proeisphorá (en grec antic προεισφορά, lliteralment «bestreta d'impost») era una llitúrgia (servici públic impost a un particular ric) per mig de la que un grup de hòmens adinerats anticipaven a la polis el montant de la eisphorá (impost excepcional sobre el capital) i que es reembossava despuix al conjunt dels contribuents. L'objectiu era essencialment paliar la llentitut del cobro.
En Atenes, sobre la qual es concentren les fonts, la proeisphorá es recolzava en un colege de trescentes persones, constituït pels tres representants més rics de les sinmorías (grups fiscals). En cas de necessitat, els tres proeispherontes anticipaven el monte degut pel conjunt del seu sinmoría que despuix els reembossaven els seus membres,[1] inclús si açò no era sempre possible; en el cas del qual, el proeisphoronte prenia al seu càrrec tota o part de la llitúrgia.[2] La proeisphorá constituïa, no obstant, una llitúrgia de cost relativament reduït:[3] per a una eisphorá de 60 talents, cada proeisphoronte devia alvançar 1200 dracmes, és dir, de tres a cinc voltes menys diners que per a una coregía o una trierarquía.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Robert W. Wallace, «The Athenian Proeispherontes», Hesperia, vol. 58, n.º 4 (octubre-decembre de 1989), pp. 473-490.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proeisphorá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.