Prognathodon
Prognathodon és un gènero extint de saurópsidos mosasáuridos que varen viure durant el Cretácico Superior, en lo que actualment és Norteamérica, Europa, i Àfrica.
Descripció
[editar | editar còdic]
Posseïa anells gose-vos rodejant els seus òrbites oculars, lo que indica que vivia en aigües profundes. Es caracterisava per un cràneu gran i relativament curt. El cràneu era acinético, en una punta del hocico redonejada. Les dents són grans, cònics, i els ubicats en el pterigoides eren molt grans. En algunes espècies les dents s'estenien cap a avant, com alguns dels placodontes que varen viure durant el Triásico, per lo que poden haver tingut un estil de vida semblat, alimentant-se de mariscs, peixos grans i tortugues marines, encara que en general serien depredadors generalistes. Estes dents que descollaven de la mandíbula són la raó del nom de Prognathodon (en grec, "dent descollant de la mandíbula").
Descobriment
[editar | editar còdic]Els seus restants fòssils han segut trobats en els Estats Units (Dakota del Sur i Colorat), Canadà (Alberta), Bèlgica, Nova Zelanda, Marroc, Angola i els Països Baixos. Un espècimen de gran tamany trobat en Israel va ser referit per algun temps com Oronosaurus, pero li'l reclasifica com una espècie de Prognathodon, P. currii. El recent descobriment de dos fòssils casi complets (un dels quals inclou aletes) en Alberta, Canadà ha donat als científics nous senyes ya que els fòssils coneguts anteriorment solament comprenien restants craneals. Un dels fòssils tenia ademés continguts estomacales, consistents d'elements pertanyents a una tortuga marina, peixos del tamany de sábalos i truchas, i un possible cefalòpode.[1]
Una troballa fòssil realisat en 2008 i descrit en 2013, pertany a un individu jovenil de Prognathodon d'1,8 metros trobat en el lloc Harrana en Jordània. El fòssil és notable perque va preservar el contorn de l'aleta cabal del mosasaurio, revelant que Prognathodon, de la mateixa manera que Platecarpus i els mosasáuridos tardans també tenia una aleta cabal en dos lòbuls que s'assemblava a la coa d'un taburó regrés cap a avall, la forma del qual li pot haver ajudat a l'animal a emergir aixina com a atacar als seus assuts. El descobriment també afig evidència a la teoria de que els mosasáuridos tardans estaven inclús millor adaptats a la caseta que va ser ocupat anteriorment pels ictiosaurios.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Prognathodon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.