Programa Gemini
El Programa Gemini va ser el segon programa espacial tripulat dels Estats Units, desenrollat a principis de la década de 1960 en el marc de la carrera espacial en l'Unió Soviètica. El programa va començar en 1965 en acabant de que l'agència espacial nortamericana NASA finalisara el seu primer programa de vols espacials: el pioner programa Mercury, el qual havia conseguit colocar en òrbita terrestre als primers astronautas nortamericanes.
El programa Gemini, a diferència del seu antecessor i la seua subsegüent continuació en el Programa Apolo, no va produir tanta eufòria en l'opinió pública a pesar de que els desenrolls alcançats en este programa serien de vital importància per al desenroll de les futures missions Apolo i la meta de dur en ser humà a la Lluna.
Alcanç del programa
[editar | editar còdic]El programa Gemini va ser oficialment anunciat al públic el 3 de giner de 1962 quan el programa Apolo ya estava en una alvançada etapa de desenroll. La seua meta general va ser guanyar experiència en l'exploració espacial per a poder dur en ser humà a la Lluna ans que finalisara la década, com havia anunciat el president John Fitzgerald Kennedy en el seu famós discurs en l'Universitat Rulle, en setembre de 1962. Tenia com a objectius puntuals practicar maniobres i conéixer la capacitat de resistència dels astronautes, aixina com de les naus. Igualment era necessari provar tècniques d'acoplament i alliniació aixina com realisar múltiples eixercicis extravehiculares (EVA) o "passejades espacials".
El propòsit principal del programa Gemini era demostrar les possibilitats de trobada espacial i acoplament que serien usades durant les missions Apolo quan el mòdul llunar se separara del Mòdul de Mando i Servici d'Apolo en òrbita al voltant de la Lluna, i posteriorment es reuniria en la nau una atra volta en acabant de que els astronautas deixaren la superfície llunar. Un atre dels objectius de les missions Gemini era el d'estendre la permanència dels astronautes en l'espai fins a dos semanes. Açò és inclús més de lo que requerien les missions Apolo.
Durant les missions Gemini els vols espacials es varen convertir en rutinaris en 10 envolaments des de les plataformes de llançament ubicades en Veta Canyar, Florida en menys de 20 mesos. Durant este programa, el Centre de Vols Espacials (cridat Centre espacial Lyndon B. Johnson des de 1973) en les afores d'Houston, Texas, actuaria com a Control de Missió.
Les operacions de vol eren eficients i ràpides per les breus finestres de vol (el temps adequat per a un llançament), que en el cas de la finestra per a la Gemini XI va durar solament 2 segons, temps establit per a una trobada exitosa en les naus objectius ubicades en òrbita.
Característiques de la nau
[editar | editar còdic]La nau Gemini era una versió millorada de les Mercury i originalment havien rebut el nom de Mercury Mark II. Les millores es varen donar tant en el tamany com en les capacitats de control. Les Gemini tenien un pes de més de 3.628,72 quilograms, el doble de les Mercury. Pero per una atra part, a pesar de tindre un aument en l'espai de cabina del 50% esta devia ser ocupada per dos astronautes en lloc d'un com en les missions Mercury. Una atra de les diferències de les naus Gemini és que posseïen assents eyectables en tongada de la torre de salvament de les Mercury, ademés posseïen major espai d'almagasenament per a les missions de llarga duració, les quals requerien cèlules de combustible en tongada de bateries per a la generació d'energia elèctrica.
A diferència de les Mercury, que només podien canviar la seua orientació en l'espai, les Gemini tenien que usar les capacitats de maniobra orbital per al reencontre en una atra nau. Les Gemini tenien que desplaçar-se para alvance, cap a arrere, canviar l'orientació i inclús l'òrbita. Per la complexitat de les maniobres de reencontre, les naus requerien la presència de dos astronautes i l'us de les primeres computadoras a bordo per a realisar complicats càlculs que ajudarien a establir un reencontre exitós.
Les naus varen utilisar els vehículs de llançament Titan II. L'objectiu de reencontre en una etapa alvançada era una Agena no tripulada, la qual era llançada davant de la Gemini. Despuix de reunir-se en òrbita en la seua nau objectiu, el nas de la Gemini es fixava a un coll d'acoplament en l'Agena.
Per a evitar retarts en els vols Gemini, les naus eren de fàcil manteniment i posseïen subsistema que podien ser reemplaçats. Un mòdul adaptador fixat a la part atrassera de la càpsula (el qual era expulsat abans de la reentrada) contenia oxigen, combustible, i atres artículs de consum.
Vore també
[editar | editar còdic]- Apolo-Soyuz
- Big Gemini
- Programa Gemini Blau
- Programa Skylab
- Programa del Transbordador Espacial
- Manned Orbital Laboratory
- Llista de sondes interplanetarias nortamericanes
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- U.S. Human Spaceflight: A Record of Achievement, 1961-1998 [1] archivat en Wayback Machine.. NASA - Monographs in Aerospace History #9, juliol de 1998.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- ”Suddenly Tomorrow Came....”: A History of the Johnson Space Center, de Henry C. Dethloff (NASA SP-4307, 1993).
- Project Gemini Technology and Operations: A Chronology, de James M. Grimwood, Barton C. Hacker i Peter J. Vorzimmer (NASA SP-4002, 1969).
- On Shoulders of Titans: A History of Project Gemini [2] archivat en Wayback Machine., de Barton C. Hacker i James M. Grimwood (NASA SP-4203, 1977).
- The Human Factor: Biomedicine in the Manned Space Program to 1980, de John A. Pitts (NASA SP-4213, 1985).
- Carrying the Fire: An Astronaut Journeys, de Michael Collins (Farrar, Straus and Giroux, 1974).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Gemini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.