Programa Intasat
El Programa Intasat va ser un programa governamental espanyol desenrollat pel INTA en l'objectiu de capacitar a les empreses i al propi INTA en les tecnologies espacials.[1] Com a part d'este programa es va desenrollar el primer satèlit artificial científic espanyol, cridat Intasat-1,[2] llançat el 15 de novembre de 1974 en una eixida Delta des de la Base de la Força Aérea Vandenberg en Califòrnia i en una vida útil de dos anys, transportava un far ionosférico,[3][4] experiment que la NASA va considerar de major interés general que l'estudi de rajos gamma previst inicialment.
Història
[editar | editar còdic]El programa va començar en 1968, a partir d'una iniciativa del Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). Varen participar en el programa, ademés de el INTA, Hawker Siddeley Dynamics (HSD) i Standard Elèctrica S.A.,[5] sent els caps de programa espanyols Jose Luis Sagredo, responsable de l'experiment Ionospheric Beacon, i José María Dorat, responsable de les atres tasques.[6][7] Va realisar el viage a Estats Units per al seu llançament en un vol regular i va entrar en el país com mala diplomàtica.
Va ser llançat el 15 de novembre de 1974 en l'eixida Delta 2310 (série 2000) des de la Base de la Força Aérea Vandenberg en Califòrnia usant la plataforma oest (SLC-2W).[8] En el mateix llançament es va llançar el satèlit NOA 4.[9]
El seu sistema de temporisador va apagar la nau espacial a la veta de 2 anys, entre el 5 i 6 d'octubre de 1976.[10]
El Intasat-1 va costar 185 millons de pessetes, dels quals 123 millons havien segut aportats per la CONIE. Despuix de l'èxit de la primera missió es va propondre el llançament d'un Intasat-2 pero les llimitacions presupostàries ho varen fer impossible. La successiva disminució del presupost per a activitats espacials nacionals va alcançar en 1982 un punt extraordinàriament baix, a penes 70 millons de pessetes.[11]
Característiques del satèlit
[editar | editar còdic]El satèlit Intasat-1 era un prisma recte de 12 costats, 44,2 cm en els cantons oposts, 41 cm d'alt i en una massa de 24,5 kg.[10][2] Contava en antenes de baliza que es varen estendre a lo llarc de l'eix de gir durant uns 175 cm des del centre d'abdós extrems del satèlit i en quatre antenes de telemetría de 49 cm esteses en diagonal cap a fòra. El iman de control d'actitut en barres d'amortiguación va proporcionar alliniació en el vector de camp magnètic local durant les 2 semanes posteriors al llançament. El sistema d'alimentació de 16 volts va ser operat per 12 bateries de níquel-cadmi carregades per panels solars en els costats del satèlit. La seua òrbita era sincrónica al Sol, en el creuament del equador inicialment ocorrent al migdia i mijanit hora local.
Experiments
[editar | editar còdic]El Intasat-1 contenia un únic experiment científic:
Far Ionosférico que transmet, simultàneament, senyals de 40 i 41 MHz, linealmente polarisades.[12] A través dels experiments realisats es va poder calcular el contingut total d'electrons a lo llarc de la trayectòria del satèlit i es varen observar irregularitats i centelleos ionosféricos.[13] Uns 40 observadors terrestres varen utilisar l'experiment per al estudie ionosférico.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Programa espacial d'Espanya Navegació per satèlit Roda de reacció
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «José Torres: ´Espanya està al cap dels països chicotets en la carrera espacial´». www.periodicodeibiza.es.
- ↑ 2,0 2,1 (404)
- ↑ «INTASAT, NSSDCA/COSPAR ID: 1974-089C». Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «Efemérides del 15 de novembre, qué va succeir un dia com hui» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-16.
- ↑ «INTASAT: Història del primer satèlit espanyol lloc en òrbita». Consultat el 2024-11-14.
- ↑ NASA (1729). INTASAT: Master Catalog Display, NASA.
- ↑ José Maria Dorat (1729). INTASAT chicoteta història d'un satèlit chicotet, Revista d'Aeronàutica i Astronáutica en octubre 1982, número 502, pp. 239–.
- ↑ «INTASAT, el primer satèlit espanyol» (en és). shapingupfuturesdotnet. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «INTASAT, el primer satèlit espanyol: Els protagonistes» (en és). Fly News. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Intasat». space.skyrocket.de. Consultat el 24 de febrer de 2020.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSense-nom-p3mC-1 - ↑ https://web.archive.org/web/20160304075018/http://coit.es/foro/pub/ficheros/intasat_1eb6d6c7.pdf
- ↑ «Intasat, the first Spanish satellite» (en en-us). Space Llegal Issues. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2020. Consultat el 24 de febrer de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Comunicacions Elèctriques.49(3)Consultat el 25 de febrer de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]INTASAT - chicoteta història d'un satèlit chicotet Satèlit Intasat - Descripció General INTASAT - NSSDC Experiment Display Reportage en RTVE sobre el INTASAT Posició actual del Intasat-1 Entrevista a Jose Mª Dorat, cap del proyecte
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Intasat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.