Propietat coligativa

En química es diuen propietats coligativas a aquelles propietats de les dissolució i els seus components que depenen únicament del número de molèculas de solut no volàtil en relació en el número de molècules de solvent i no de la seua naturalea. L'estudi de les propietats coligativas precisa de dos métodos diferents: per a dissolució d'electròlits i no electròlits.

Existixen quatre propietats coligativas: el descens crioscópico, l'ascens ebulloscópico, la pressió osmótica i el descens de la pressió de vapor.

Punt de congelació

Artícul principal → Descens crioscópico.

El solut obstaculisa la cristalisació en el solvent, com per eixemple el líquit seminal dels avions fan una dissolució química la qual fa descendir la seua punt de congelació.

ΔT = K_f · m

• m és la molalidad. S'expressa en moles de solut per quilogram de dissolvent (mol/kg).
• ΔT és el descens del punt de congelació i és igual a T_f - T a on T és el punt de congelació de la solució i T_f és el punt de congelació del dissolvent pur.
• K_f és una constant de congelació del dissolvent. El seu valor, quan el solvent és aigua és 1,86 °C.kg/mol.

Aplicació

Per a gelar alguna cosa ràpidament es fa una mescla de gèl en sal o, si té precaució, alcohol. El punt de congelació baixarà i el gèl es derretirá ràpidament. Pese a aparentar haver-se perdut la fredor, la mescla formada estarà en realitat a uns quants graus baix zero i serà molt més efectiva per a gelar que les gavetes de gèl sòlits. Este procés de descens de temperatura també és coadjuvat per la reacció entre l'aigua i el NaCl en si, degut a que és una reacció endotèrmica, per lo que necessita calor per a procedir. Esta calor ho obté de la temperatura del gèl, disminuint-la de 0 °C a uns graus per davall. A pesar de que el gèl té una conductivitat tèrmica quatre voltes major que l'aigua líquida, esta contacta millor el cos a gelar, per lo que la superfície per a la transferència de calor serà major, lo que també contribuïx al millor refredat. És una conseqüència del descens de la pressió de vapor.

L'aigua es congela a partir dels 0 °C, mentres que una solució formada per aigua i sal es congelarà a menor temperatura (d'ahí que s'utilise sal per a fondre neu o gèl en major facilitat)

Aplicació de la fredor en la congelació d'aliments

La congelació és l'aplicació més dràstica de la fredor

• Temperatura de l'aliment < punt de congelació

• Temperatures de conservació més o menys -20 °C

• Disminuïx l'activitat de l'aigua (forma de gèl) 25, 3per

• No hi ha desenroll microbiano, pero no destruïx totes les bactèries

• Llimita l'acció de la majoria de les reaccions químiques i enzimàtiques

• Aument de la vida útil dels aliments

• Es mantenen les característiques organolépticas i valor nutritiu si el procés de congelació i almagasenament són els adequats

•La Congelació és el millor método per a conservació

Punt d'ebullició

Artícul principal → Aument ebulloscópico.

En agregar molècules o ionés a un dissolvent pur, la temperatura en el que est entra en ebullició és més alt. Per eixemple, l'aigua pura a pressió atmosfèrica ebulle a 100 °C, (d'igual manera,la temperatura d'ebullició de l'aigua és de 100ªC; pero si pugem a una altitut d'11.000 metros, esta temperatura es reduïx a 71 °C perque a major altura, menor serà la temperatura d'ebullició.) pero si es dissol alguna cosa en ella el punt d'ebullició puja alguns graus centígrats.

ΔT_b = K_b · m

• m és la molalidad. S'expressa en moles de solut per quilogram de dissolvent (mol/kg).
• ΔT_b és l'aument del punt d'ebullició i és igual a T - T_b a on T és el punt d'ebullició de la solució i T_b el del dissolvent pur.
• K_b és una constant d'ebullició del dissolvent. El seu valor quan el solvent és aigua és 0,512 °C/molal.

Aplicació

Quan una sal es dissol ho fa disociándose. Per eixemple, un mol de NaCl es disociará en un mol de Na⁺ i un mol de Cl^-, en un total de dos moles en dissolució, per això una dissolució d'aigua en electrolitos, com NaCl en aigua, requerix més temperatura per a hervir i no obedix la llei de Raoult. Es deu aplicar a dita llei un factor de correcció conegut com el Factor de van't Hoff.

El punt d'ebullició és la temperatura a la qual la pressió de vapor d'un solvent o solució iguala la pressió externa i s'observa les molècules de líquit transformar-se en gas. Per eixemple, a pressió externa d'1 atm, l'aigua hervir (té un punt d'evaporament) a 100 °C, si es modifica la pressió externa es podria requerir més o menys temperatura per a hervir l'aigua.

Una dissolució entre un solut i un solvent, com a glucosa i aigua, obedix la Llei de Raoult modificant el ΔT_b, puix modifica els valors de molalidad