Província del Gran Chaco
La província del Gran Chaco és una província de Bolívia, ubicada al sur del país en el departament de Tarija. Es troba en la regió geogràfica del Gran Chaco i conta en una població de 147 478 habitants (segons el cens del INE 2012).[1]
La seua capital és la ciutat de Yacuiba, prop de la frontera en la República Argentina.
En esta província es troben les majors reserves de gas natural de tota Bolívia i les segones en Sudamérica despuix de Veneçola.
Història
[editar | editar còdic]Durant el govern d'Agustín Morales es va emetre el Decret Suprem del 31 de març de 1872 que va crear el districte territorial del Gran Chaco, la capital del qual seria el poble de Caiza, aixina com la residència oficial de la primera autoritat distrital. Este districte es va crear en lloc d'una província per la falta de població.[2]
Quatre anys despuix, la província del Gran Chaco va ser creada per Decret Suprem N.º 331 del 12 d'agost de 1876, durant el govern del general Hilarión Daza.[3] La normativa definia que la província Gran Chaco estava conformada pels cantones de Caiza, com a capital, Caraparí, Itaú, Yacuiba, Tartagal i les missions de nova fundació a la marge occidental del Pilcomayo. Dit pronunciament va ser donat en la ciutat de Potosí.
Per mig de la llei del 19 d'octubre de 1880, emesa durant el govern de Narciso Campero, es va fixar una nova delimitació per al Departament de Tarija i les seues províncies, a on també es va elevar a Yacuiba a ranc de capital de la Província Gran Chaco.[4]
Per mig de la llei del 10 de novembre de 1898, durant el govern de Sever Fernández Alonso Cavaller, es va definir el llímit departamental entre els departaments de Tarija i Chuquisaca, que al mateix temps varen ser els llímits de la província del Gran Chaco al nort. En la llei es va establir que les missions de Tarairí i Sant Francisco quedaven dins d'esta província.[5]
XX
[editar | editar còdic]A principis de el XX, el Congrés de Bolívia, per Llei del 27 de decembre de 1905 va crear la Delegació Nacional del Gran Chaco sobre tota la jurisdicció de la província homònima i baix la directa tutela del Poder Eixecutiu. El llavors president, Ismael Montes, va designar com a Delegat Nacional a Leocadio Blat Achá i li va encomanar proseguir les tasques de colonisació que venia desenrollant des de l'any 1904 descendint la vora esquerra del riu Pilcomayo. Blat va escriure en un informe de 1906 que la Delegació Nacional estava funcionant de concorde a la llei emesa anteriorment i va mencionar que el centre administratiu de dita delegació s'organisava en el punt abans ocupat per les missions de Sant Francisco Solano i Sant Antonio de Pàdua. És aixina que aquell centre, Capital de la Delegació del Chaco, es va cridar Vila Montes en homenage al president Ismael Montes.[6]
Des de fins de el XX, vàries organisacions indígenes i municipis de la província Cordillera varen plantejar la creació del dècim departament bolivià denominat Chaco o Gran Chaco, conformat per les províncies de Cordillera en el departament de Santa Creu, Luis Calvo i Hernando Siles, en el departament de Chuquisaca, i O'Connor i Gran Chaco en el departament de Tarija.
Regió autònoma
[editar | editar còdic]Per mig de referèndum de 20 de novembre de 2016, impulsat per Marco Antonio Cardozo Jemio i el president de l'Assamblea Regional del Chaco, Carlos Rodríguez Cardozo, es va aprovar posterior al seu compatibilización l'Estatut Autonòmic Regional, en 72.4% a favor, per lo que la província Gran Chaco va decidir convertir-se en la primera regió autònoma del país: Regió Autònoma del Gran Chaco Tarijeño.
L'assignació del 45% de les regalías que percep el departament de Tarija per concepte d'explotació d'hidrocarburs a favor de la província Gran Chaco té el seu orige en la gestió de l'ex Corporació de Desenroll de Tarija – CODETAR, entitat pública creada en l'any 1977 durant el govern de facto del Cnl. Hugo Banzer Suárez.
Este percentage es deduïx del 11% que percep el departament de Tarija per concepte de regalías i beneficia a la província Gran Chaco de manera equitativa als municipis de Yacuiba, Caraparí i Vila Montes en una proporció del 15 % per a cada u. El Directori de CODETAR va considerar que la província Gran Chaco a través de l'explotació d'hidrocarburs contribuïa a la regió i va admetre la demanda de la comunitat del Chaco de compensació en la seua condició de província productora aprovant la Resolució N.º 16/83 de 30 d'abril de 1983.
La mencionada Resolució de Directori de l'ex Corporació de Desenroll de Tarija no senyala en el seu text l'assignació percentual del 45% de manera taxativa i reconeix l'assignació de recursos econòmics considerant el monte de regalías produïdes per la província Gran Chaco en la gestió 1983 i la quantia d'inversions aprovades per a eixa província, que el seu (coeficient) resultat és exactament el 45%. Un atre element senyalat en la demanda dels representants de la província del Gran Chaco es referien a que el territori de la mateixa correspon al 45 % del total del territori del departament de Tarija, argument que reforçava la proposta de compensació en eixa proporció. Per mig de Llei 3038, la província —ara Regió Autònoma— percep un 45% del 11% de regalías petroleres i el IDH per al departament de Tarija, directament transferibles a les seccions municipals, ademés dels recursos que s'obtenen directament del Govern Central. Açò va permetre contar en un presupost envejable per al desenroll integral de la regió chaqueña.
Geografia
[editar | editar còdic]
La província té una extensió de 17.428 km², que la convertix en la província més gran del departament de Tarija. En la regió occidental es troba els plecs subandinos com la Serranía del Aguaragüe, després cap a l'orient s'estén la planura chaqueña. Llimita a l'oest en les províncies d'O'Connor i Arce del departament de Tarija, al sur en la República Argentina, a l'est en la República del Paraguay, i al nort en la província de Luis Calvo del departament de Chuquisaca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut d'Estadística de Bolívia. «Nota de Prensa INE» (en espanyol). Consultat el 12 d'agost de 2014.
- ↑ «Decrete Suprem del 31 de març de 1872». Vobolex. Consultat el 30 de giner de 2023.
- ↑ «seus-146-a%C3%B1vos-de-creaci%C3%B3n », Cambra de Senadors. Consultat el 27 de giner de 2023.
- ↑ «Llei de 19 d'octubre de 1880». Lexivox. Consultat el 27 de giner de 2023.
- ↑ «Llei de 10 de novembre de 1898». Lexivox.org. Consultat el 30 de giner de 2023.
- ↑ «[1]», Reporte Chaco. Consultat el 25 de febrer de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia del Gran Chaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.