Proyecte de departamentización del Gran Chaco
El Proyecte de departamentización del Gran Chaco és un proyecte de crear un nou departament en Bolívia, denominat departament del Chaco Bolivià,[1] o departament del Gran Chaco per la seua ubicació principalment en la regió del Chaco bolivià. Històricament este territori ha estat ocupat pels indígenes ava guaraníes des de l'any 1200. La proposta de creació del dècim departament va començar en 1983, en el Pacte del Quebracho en la ciutat de Vila Montes.[2][3]
Història
[editar | editar còdic]Época precolonial
[editar | editar còdic]La nació ava guaraní va poblar el Chaco des de 1200 d. C., es va estendre des del marge del riu Paraguay, cap al sur, fins al riu Bermejo, cap a l'occident, fins a les riberes del riu Nou Guadalquivir, vall de Tomina i Vallegrande, i pel nort fins al riu Piraí i la Chiquitanía.
Els tubichas (guaraníes de Tomina) varen assentar sobirania front a les arremeses del inca Tupac Yupanqui, aplegant fins al Ingre, a on varen ser derrotats, diezmados pels braus kereimbas. L'actual presència del poble indígena guaraní és un argument usat a favor de la creació del nou departament, per la consistència històrica i identitària que representa.
Época colonial
[editar | editar còdic]Els espanyols varen ser detinguts en la regió denominada Cordillera fins a l'any 1800, lo que va contribuir a l'independència de Bolívia en 1825.
Época republicana
[editar | editar còdic]Posteriorment, en la creació de Bolívia com a país independent, el Chaco bolivià va ser dividit entre els departaments de Santa Creu i Chuquisaca, que es varen fundar el 23 de febrer de 1826. En eixa mateixa data es va denominar al territori del Chaco en el departament de Santa Creu, província Cordillera, en capital en Camiri. En el departament de Chuquisaca, se li va cridar al Chaco província de Azero, en capital provincial en Sauces (hui Monteagudo). El 13 d'octubre de 1840 esta província va ser dividida per decret suprem en dos: Luis Clave i Hernando Siles.
El 24 de setembre de 1831 es va crear per decret suprem el departament de Tarija durant el govern d'Andrés de Santa Creu,[4] i el 12 d'agost de 1876, per mig d'un atre decret suprem, es va reconéixer la regió del Chaco en la província del Gran Chaco i la província d'O'Connor en este departament.
En 1892 es va donar l'enfrontament en el Chaco bolivià conegut com la Guerra chiriguana.[5] En el poble de Kuruyuki, al mando del líder tapiete Apiaguaiki Tumpa, vint mil kereimbas es confederaron per a expulsar als karai (blancs) que es trobaven en el seu territori. l'eixèrcit de Bolívia va massacrar a 7.000 indígenes guaraníes, fugint centenars de famílies a l'Argentina, Paraguay i atres llocs, després va distribuir eixes terres dels ava guaraníes a nous encomenderos, per a educar-los en les facendes (Manuel Vásquez). Apiaguaiki Tumpa va morir fusilat el 29 de març de 1892.
XX
[editar | editar còdic]Des de 1980, la nació ava guaraní va escomençar a retornar al seu territori, reconstituyendo les seues bases productives, memòria històrica, i organisació política i comunitària.
Una atra de les raons per les que s'ha propost la creació d'un nou departament en el Chaco bolivià, és per a tindre major descentralisació sobre el governe central bolivià pero principalment dels governs departamentals respectius. En el cas del departament de Tarija, en abril de 1983, es va aprovar la Resolució Prefectural 016/83, que va permetre redistribuir el 45% de les regalías per hidrocarburs que percep el departament mencionat. Estos recursos varen passar a ser administrats directament en la província del Gran Chaco, per mig d'una Resolució Prefectural d'abril del 2001, refrendada posteriorment per la Llei 3038 del 2005.[6]
En abril de 1983 va sorgir a través d'un moviment cívic i popular la primera menció de l'intenció de crear el nou departament,[7] en el Pacte del Quebracho.[8] El Pacte del Quebracho va ser firmat per setze comités cívics en la ciutat chaqueña de Vila Montes. En dit pacte varen afirmar que els chaqueños volen, per decisió pròpia, ser un atre departament bolivià. Una de les causes esgrimides és que el centralisme de les ciutats de Santa Creu de la Serra, Sucre i Tarija, aixina com el centralisme nacional, ofega les seues aspiracions,[9] i frena el seu desenroll.[10] Un dels motius que varen impulsar el proyecte de departamentización varen ser les reivindicacions del poble guaraní, de la mateixa manera que atres pobles indígenes que habiten des de fa sigles en el territori del Chaco bolivià.[11]
Actualitat
[editar | editar còdic]El 14 de febrer de 2002 es varen reunir dirigents cívics de les províncies del Chaco bolivià en Camiri,[12] a on el Pacte del Quebracho va ser renovat,[13] i va decidir en més força fer efectiva la creació del nou departament, dotat de la seua bandera i himne Kuruyuki. La bandera del nou departament seria de colors roig, vert i café. Eixe any alguns chaqueños varen solicitar al llavors president Carlos Taula un referèndum per a consultar als habitants del Chaco bolivià la possibilitat de crear un nou departament. No obstant, la demanda no va ser atesa i va anar durament criticada pels comités cívics dels tres departaments involucrats (Santa Creu, Chuquisaca i Tarija).[13]
En febrer de 2006 l'Assamblea del Poble Guaraní i un grup de cívics del Chaco bolivià varen aprovar gestionar davant l'Assamblea Constituent la creació del nou departament chaqueño. Açò va implicar l'elaboració d'un document subscrit per 36 organisacions originàries.[14]
El 29 de març del mateix any, coincidint en l'aniversari de la mort d'Apiaguaiki Tumpa, els indígenes guaraníes varen anunciar en un acte formalment la creació del dècim departament de Bolívia. L'acte va tindre lloc en Monteagudo,[15] en presència de l'alcaldesa del municipi de Vila Vaca Guzmán, Janneth Carvallo, i del prefecte del departament de Chuquisaca, David Sánchez Heredia. Sánchez va eludir respalar obertament l'iniciativa de la comunitat chaqueña, encara que va sostindre que la proposta era vàlida.[16] En abril d'eixe any un grup de chaqueños varen ser a la Plaça Murillo de La Pau a realisar un acte de celebració i per a informar als mijos de comunicació, ciutadania i al Govern d'Evo Morales els fonaments de la creació del dècim departament.[17] Després en juny, el diputat per la província del Gran Chaco del departament de Tarija, Wilman Cardozo, va presentar a la Cámara el proyecte de llei per a la creació del nou departament del Chaco bolivià.[18]
En 2007 organisacions cíviques i polítiques de la província del Gran Chaco varen presentar a l'Assamblea Constituent una proposta de creació del dècim departament de Bolívia, a partir de la nova Constitució Política de l'Estat.[8] Esta proposta no es va donar, i la nova Constitució va ser promulgada en febrer de 2009.
En agost de 2017 autoritats i cívics de la província del Gran Chaco varen anunciar la conformació de la Comissió Regional del Gran Chaco, en l'objectiu d'iniciar gestions davant les instàncies competents a fi d'iniciar la creació del dècim departament. Açò va ser en resposta a l'intenció d'autoritats dels municipis de Padcaya, Bermejo i Entre Rius, també en el departament de Tarija, de modificar la Llei 3038 i en això distribució de la renda petrolera actualment vigent.[19] L'eixecutiu regional de la província del Gran Chaco i els eixecutius de desenroll de Caraparí i Vila Montes, varen anunciar que des de la data deixarien de pertànyer a l'Associació de Subgobernadores de Tarija i els alcaldes dels municipis del Gran Chaco es deslligarien de l'Associació de Municipis de Tarija (AMT).[20]
En novembre de 2018 la ciutat de Vila Montes va realisar una desocupació de 24 hores com a mida de protesta d'eixa regió en contra del proyecte de Llei de Redistribució de Regalías, que afectaria les regalías per hidrocarburs de la província del Gran Chaco. En eixa ocasió, una asambleísta de Vila Montes va advertir en reactivar el Pacte del Quebracho per a constituir el dècim departament.[21]
Divisions administratives
[editar | editar còdic]La regió del Chaco bolivià, pertanyent al Chaco Boreal comprén tres departaments de Bolívia, que a la seua volta inclouen cinc províncies i estes 16 municipis:
| Municipi | Superfície (km²) | Província | Departament |
|---|---|---|---|
| Monteagudo | 3 387 | Hernando Siles | Chuquisaca |
| Huacareta | 2 962 | Hernando Siles | Chuquisaca |
| Vila Vaca Guzmán | 3 793 | Luis Calvo | Chuquisaca |
| Huacaya | 1 186 | Luis Calvo | Chuquisaca |
| Macharetí | 7 880 | Luis Calvo | Chuquisaca |
| Camiri | 1 036 | Cordillera | Santa Creu |
| Lagunillas | 1 122 | Cordillera | Santa Creu |
| Charagua | 71 360 | Cordillera | Santa Creu |
| Caps | 5 058 | Cordillera | Santa Creu |
| Cuevo | 872,5 | Cordillera | Santa Creu |
| Gutiérrez | 2 871 | Cordillera | Santa Creu |
| Boyuibe | 1 660 | Cordillera | Santa Creu |
| Yacuiba | 3 641 | Gran Chaco | Tarija |
| Caraparí | 3 126 | Gran Chaco | Tarija |
| Vila Montes | 11 784 | Gran Chaco | Tarija |
| Entre Rius | 5 033 | O'Connor | Tarija |
| TOTAL | 126 771,5 | Chaco bolivià | |
Si el departament del Gran Chaco incloguera els municipis mencionats, l'extensió del nou departament seria de 126.771,5 km², similar a la superfície de República de Nicaragua.[8] De crear-se el nou departament en tots els municipis mencionats, este es convertiria en el quart departament més gran de Bolívia per superfície, despuix del departament de la Pau (133 985 km²). Aixina mateix, el nou departament contaria en una població de 340.190 habitants (segons senyes del Cens INE 2012).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Agència de Notícies Fides. Consultat el 28 de giner de 2023.
- ↑ «a-creacion-del-10mo-departament-79895 ».
- ↑ «a-crear-el-decimo-departament ».
- ↑ «[2]», El Periódico. Consultat el 24 de giner de 2023.
- ↑ Bulletin de l’Institut français d’études andines.(34 (2))
- 221–233.doi:10.4000/bifea.5493.Consultat el 24 de giner de 2023.
- ↑ Revista Informativa de l'Assamblea Regional del Gran Chaco Tarijeño.(1)Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Revista institucional de l'Assamblea Regional del Gran Chaco.Consultat el 13 de novembre de 2022.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «[3]», Bolívia.com. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Apostem per Bolívia.Consultat el 28 de juliol de 2022.
- ↑ «[4]», Agència de Notícies Fides. Consultat el 28 de juliol de 2022.
- ↑ Revista Informativa de l'Assamblea Regional del Gran Chaco Tarijeño.(1)Consultat el 13 de novembre de 2022.
- ↑ (2010) Dinàmiques de reconfguración política en el departament de Tarija, p. 8.
- ↑ 13,0 13,1 «[5]», Opinió.com.bo. Consultat el 28 de juliol de 2022.
- ↑ «[6]», Agència de Notícies Fides. Consultat el 6 de juny de 2023.
- ↑ «[7]», Agència de Notícies Fides. Consultat el 28 de giner de 2023.
- ↑ «[8]», Agència de Notícies Fides. Consultat el 28 de giner de 2023.
- ↑ «[9]», Agència de Notícies Fides. Consultat el 31 de giner de 2023.
- ↑ «a-creacion-del-10mo-departament-79895 », Agència de Notícies Fides. Consultat el 28 de giner de 2023.
- ↑ «[10]», El País. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «[11]», El Periódico. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «a-el-chaco/ », Diari Digital de Tarija. Consultat el 28 de juliol de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto de departamentización del Gran Chaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.