Proyecte de Taules Matemàtiques

El Proyecte de Taules Matemàtiques (nom original en anglés: Mathematical Tables Project) va ser una de les organisacions informàtiques més grans i sofisticades que operaven abans de l'invenció de les computadores electròniques digitals. Iniciat en els Estats Units en 1938 com un proyecte de la Works Progress Administration (WPA), va amprar a 450 operadors sense treball per a tabular funcions matemàtiques superiors, com funcions exponencials, logaritmos i funcions trigonométricas. Estes taules varen ser finalment publicades en un conjunt de 28 volums per la Columbia University Press.

Història

El grup estava dirigit per una série de matemàtics i físics, la majoria dels quals no havien pogut trobar treball professional durant la Gran Depressió. L'organisació operativa va ser liderada per la matemàtica Gertrude Blanch, qui acabava de terminar el seu doctorat en l'Universitat de Cornell. No havia pogut trobar un lloc universitari i estava treballant en una empresa de fotografia abans d'unir-se al proyecte.

El director administratiu era Arnold Lowan, un físic de l'Universitat de Columbia, que havia passat un any en l'Institut d'Estudis Alvançats de l'Universitat de Princeton abans de retornar a Nova York sense treball. Tal volta el matemàtic més complet que s'associa en el grup va ser Cornelius Lanczos, que havia servit com a assistent d'Albert Einstein. Va passar un any en el proyecte i va organisar seminaris sobre computació i matemàtiques aplicades en l'oficina del proyecte en el Baix Manhattan.

Ademés de calcular taules de funcions matemàtiques, el Proyecte va realisar grans càlculs científics, destacant els seus treballs per al físic Hans Bethe; aixina com una gran varietat de proyectes de guerra, incloses taules per al sistema de navegació LORAN, taules per al radar de microones, taules de bombardeig i taules de propagació d'ones de choc.

El Proyecte de Taules Matemàtiques va sobreviure en 1943 a la clausura de l'institució de la que depenia, i va continuar operant en Nova York fins a 1948. En eixe moment, aproximadament 25 membres del grup es varen mudar a Washington D. C., per a organisar-se com el Laboratori de Computació de l'Oficina Nacional d'Estàndarts, posteriorment denominada Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia. Blanch es va mudar a Los Àngeles per a dirigir l'oficina d'informàtica de l'Institut d'Anàlisis Numèric de UCLA i Arnold Lowan es va incorporar a la facultat de l'Universitat Yeshiva en Nova York. El major llegat del proyecte és el Manual de Funcions Matemàtiques, que es va publicar 16 anys en acabant de que el grup es dissolguera. Editat per dos veterans del proyecte, Milton Abramowitz i Irene Stegun, es va convertir en una referència matemàtica i científica àmpliament difosa.