Prunus padus
El cerezo d'arracades[1] o cerezo aliso (Prunus padus) és una espècie d'arbre natural d'Europa i que pertany a la família de les rosáceas. Creix en terrenys àcits en els boscs humits. Atres noms comuns són arbre de santa Lucía,[2] cerisuela i cerezo pado.
Descripció
[editar | editar còdic]
És un arbusto o menut arbre en les fulls caduques i florés blanques olorosas dispostes en arracadas llarcs i colgantes. El frut és del tamany d'un pésol, negre i acre. Ho mengen els pardals i ho dispersen pels sotos i vores de camins i monts. Les aus selvades busquen en fruición els fruts de la cerisuela. De fet en vàries llengües europees es referixen a esta espècie com "cerezo dels pardals". Destaquen els merlas, zorzalés charres, curruca mosquiteras, curruca capirotadas i petirrojos. El picogordo, en grups familiars, separa les seues llavors del frut i les part en el seu fort pico.
La cerisuela es troba molt afectada per la plaga de la tejedora Argyresthia pruniella, diminuta palometa blanca que les seues orugas no solament devoren la totalitat dels fulls de la cerisuela, sino que, ademés cobrixen la planta de blanc en les seues taranyines, donant-li un aspecte fantasmagórico. Per este raó, moltes cerisuelas de León i Palència moren, lo que resulta molt preocupant.[3]
Este arbusto pot confondre's en una espècie invasora, el cerezo tardà (Prunus serotina), del com es diferencia en els fulls, que no són lluents sino opaques, i en les flors, que apareixen en la primavera primerenca, en els nous brots.
Usos
[editar | editar còdic]S'utilisa en homeopatia per als maldecaps, trastorns cardíacs i com sedante. La seua corfa és febrífuga, diurética, sudorífica, tònica i estomacal. Les flors són tranquilizantes i antiespasmódicas. Brota de cep i raïl abundantment, formant grups o mates denses en múltiples peus. S'ampra en jardineria. És molt vistós durant la floració; deguera ser utilisat com a ornamental. En alguns països es cultiva pels seus fruts, comestibles en conserva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Juan Andrés de Oria Roda & Justino Dèu (2003). Guia d'Arbres i Arbustos de Castella i Lleó, Palència : Cálamo. ISBN 84-95018-46-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prunus padus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.