Anar al contingut

Pseudobombax septenatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ceibo barrigón (Pseudobombax septenatum)


El ceibo barrigón o barrigón (Pseudobombax septenatum) és un arbre de la subfamília Bombacoideae, estretament emparentat en les ceibas (Bombax spp.); és natural d'América Central i del Sur, distribuint-se des de Nicaragua fins a Veneçola i Colòmbia.

Característiques

[editar | editar còdic]

Plantilla:Refs És un arbre de gran porte, de full caduc; el fuste és fusiforme, freqüentment en un engrosamiento abombat prop de la base. La corfa és pardogrisácea, en ralles distintives de color vert que s'atenuen en l'edat pero permeten diferenciar-ho durant tota la seua vida. La copa es concentra en la part superior; durant la major part de la seua llongitut carix de brancas. Les fulls són compostes, palmadas, d'entre 5 i 7 folíols de fins a 15 per 7 cm, obovados, acuminados, en un curt pecíol que es prolonga en peciolulos acanalados. Pert per complet els fulls al voltant de decembre, i no les recupera fins al començ de la temporada de pluges en abril o maig.

Les florés es presenten solitàries o en cims de 2 a 5 flors; alcancen els 10 cm, i s'òbrin de nit. Els pétals són lanceolados, pubescentes, carnosos, de 7 a 9 cm de llongitut i color rosat o crema; els estams són numerosíssims, formant boles blanques en apariència de pompones. L'estigma és normalment lobulado, a voltes capitado; l'ovari súpero. La polinisació és zoofílica, realisada freqüentment per #rat penats herbívors, que es nutrixen dels pétals. Cap a començos de l'estació seca formen fruts en càpsules dehiscentes, pentavalvas, leñosas, contenint numeroses llavors envoltes en filaments algodonados de color blancogrisáceo que ajuden a la seua dispersió per anemocoria.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És freqüent en els boscs secundaris de Centroamérica, encara que els jovenils s'han reduït en número en els últims anys per la reducció del seu sistema. Apareix en boscs humits i secs, i en regions de dunes, darrere de la llínea de marees, sobretot en la costa del Oceà Pacífic; s'adapta a altituts de fins a 600 m.

P. septenatum no es cultiva, encara que la seua llavor és comestible. S'amprava tradicionalment la fibra de les càpsules com a aïllant i per a elaborar coixins, de manera similar a la del kapok, Ceiba pentandra.

Usada com a fibra d'amarre de canastos. Espècie molt usada com prop vixca per la seua prendimiento en queixe o estacones.[1]

La corfa s'extrau fàcilment d'arbres jóvens; en eixemplars adults la fibra s'extrau colpejant i martafallant la corfa.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pseudobombax septenatum va ser descrita per (Jacq.) Dugand i publicat en Caldasia 2(6): 65–67. 1943.[2]

Sinonímia
  • Bombax balanoides Ulbr.
  • Bombax barrigon (Seem.) Decne.
  • Bombax carabobense Pittier
  • Bombax heptaphyllum L.
  • Bombax septenatum Jacq.
  • Gossampinus heptaphylla Bakh.
  • Pachira barrigon Seem.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (Acer Duarte, Luis Enrique, 2000)
  2. «Pseudobombax septenatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de febrer de 2014.
  3. Pseudobombax septenatum en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]