Pseudobombax septenatum
El ceibo barrigón o barrigón (Pseudobombax septenatum) és un arbre de la subfamília Bombacoideae, estretament emparentat en les ceibas (Bombax spp.); és natural d'América Central i del Sur, distribuint-se des de Nicaragua fins a Veneçola i Colòmbia.
Característiques
[editar | editar còdic]Plantilla:Refs És un arbre de gran porte, de full caduc; el fuste és fusiforme, freqüentment en un engrosamiento abombat prop de la base. La corfa és pardogrisácea, en ralles distintives de color vert que s'atenuen en l'edat pero permeten diferenciar-ho durant tota la seua vida. La copa es concentra en la part superior; durant la major part de la seua llongitut carix de brancas. Les fulls són compostes, palmadas, d'entre 5 i 7 folíols de fins a 15 per 7 cm, obovados, acuminados, en un curt pecíol que es prolonga en peciolulos acanalados. Pert per complet els fulls al voltant de decembre, i no les recupera fins al començ de la temporada de pluges en abril o maig.
Les florés es presenten solitàries o en cims de 2 a 5 flors; alcancen els 10 cm, i s'òbrin de nit. Els pétals són lanceolados, pubescentes, carnosos, de 7 a 9 cm de llongitut i color rosat o crema; els estams són numerosíssims, formant boles blanques en apariència de pompones. L'estigma és normalment lobulado, a voltes capitado; l'ovari súpero. La polinisació és zoofílica, realisada freqüentment per #rat penats herbívors, que es nutrixen dels pétals. Cap a començos de l'estació seca formen fruts en càpsules dehiscentes, pentavalvas, leñosas, contenint numeroses llavors envoltes en filaments algodonados de color blancogrisáceo que ajuden a la seua dispersió per anemocoria.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És freqüent en els boscs secundaris de Centroamérica, encara que els jovenils s'han reduït en número en els últims anys per la reducció del seu sistema. Apareix en boscs humits i secs, i en regions de dunes, darrere de la llínea de marees, sobretot en la costa del Oceà Pacífic; s'adapta a altituts de fins a 600 m.
Us
[editar | editar còdic]P. septenatum no es cultiva, encara que la seua llavor és comestible. S'amprava tradicionalment la fibra de les càpsules com a aïllant i per a elaborar coixins, de manera similar a la del kapok, Ceiba pentandra.
Usada com a fibra d'amarre de canastos. Espècie molt usada com prop vixca per la seua prendimiento en queixe o estacones.[1]
La corfa s'extrau fàcilment d'arbres jóvens; en eixemplars adults la fibra s'extrau colpejant i martafallant la corfa.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pseudobombax septenatum va ser descrita per (Jacq.) Dugand i publicat en Caldasia 2(6): 65–67. 1943.[2]
- Sinonímia
- Bombax balanoides Ulbr.
- Bombax barrigon (Seem.) Decne.
- Bombax carabobense Pittier
- Bombax heptaphyllum L.
- Bombax septenatum Jacq.
- Gossampinus heptaphylla Bakh.
- Pachira barrigon Seem.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Acer Duarte, Luis Enrique, 2000)
- ↑ «Pseudobombax septenatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de febrer de 2014.
- ↑ Pseudobombax septenatum en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudobombax septenatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.