Pulacayo
Pulacayo és un assentament miner de les terres altes de Bolívia, al suroest del país. Està ubicat en el municipi d'Uyuni de la província de Quijarro en el departament de Potosí. Fundat el 16 de decembre de 1833, va ser reconegut com a població minera durant la presidència d'Eliodoro Villazón a través d'una llei emesa el 24 de setembre de 1912.[1] S'accedix a la població a través de la Ruta Nacional (RN) 5, en el tram que conecta les ciutats d'Uyuni i Potosí. Pulacayo alberga un centre miner d'extracció d'argent que va aplegar a ser el segon més gran de Bolívia despuix del Cerro Ric.[2] Es diu que la seua riquea era tal que el seu segon lloc no corresponia solament a Bolívia, si no al món.[3]
Context geogràfic
[editar | editar còdic]Pulacayo es troba a uns 22 km de Uyuni i a 198 km de la ciutat de Potosí. Està rodejat per varis cerros de la cordillera de Chichas, com el Cerro Paisà o el Cerro Pupusani. En trobar-se en un cañadón de la cordillera de Chichas, està a una altitut de 4200 m s. n. m. El seu clima és típic de les zones andinas: fret, sec i de vents fortes, durant casi tot l'any. Les temperaturas oscilen entre 5 °C i 12 °C.
Història
[editar | editar còdic]Mineria
[editar | editar còdic]
La seua privilegiada posició va atraure l'atenció de miners de totes les époques,[4] existint evidència d'activitats relacionades en la mineria en el periodo del Horisó Mig[5] de les cultures prehispánicas dels Vages.
Entre 1879 i 1970 va aplegar a tindre més de 60.000 habitants, els qui aplegaven i s'establien atrets pel moviment econòmic generat per l'extracció d'argent.[2]
Pulacayo va jugar un rol fonamental en l'història de la mineria de Bolívia, particularment per la seua riquea en argent, la qual va ser determinant en la història dels ferrocarrils en Bolívia. L'empresa Huanchaca va construir el tram Pulacayo-Uyuni en 1890[6] i la llínea Pulacayo-Huanchaca, en 1892, que s'estendria fins a la ciutat d'Oruro.[7]
Degut l'influencia que la població minera va eixercir en la regió és que es varen establir atres assentaments com el de Uyuni, en 1899.[8]
En el XX, la seua aporte a la guerra del Chaco va ser molt important, ya que l'economia generada per l'extracció de minerals va permetre sufragar costs de guerra. Posteriorment, durant 1946, es va portar a terme en la població el Primer Congrés Extraordinari de la Federació Sindical de Treballadors Miners de Bolívia,[9] event en el que es va adoptar la denominada Tesis de Pulacayo un manifest polític del moviment obrer, conegut com la Tesis de Pulacayo.
Museu Miner Huanchaca-Pulacayo
[editar | editar còdic]L'Archiu Històric de la Mineria Nacional va plantejar la creació d'una ret de museus que preserve la memòria de la mineria i el seu impacte en Bolívia; entre ells es va planificar l'establiment d'un museu constituït per diferents edificacions històriques i patrimonials de Pulacayo. En 2017 es varen iniciar els treballs i durant 2019 el proyecte es trobava en etapa d'implementació.[2]
Patrimoni Industrial
[editar | editar còdic]En 2003 el Viceministerio de Cultura, del Govern de Bolívia, va presentar la postulació del Centre Miner Pulacayo i les seues edificacions davant l'UNESCO per a ser reconegut com Patrimoni Industrial de la humanitat.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «[2]». Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ Estudis atacameños.Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ «[3]». Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ Bolletí del Museu Chilé d'Art Precolombino.Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ HISTORIA DE LA MINERÍA ANDINA BOLIVIANA (SIGLOS XVI-XX).Consultat el http://www2.congreso.gob.pe/sicr/cendocbib/con4_uibd.nsf/6EF6AA797C1749E905257EFF005C493F/$FILE/Història_de_Miner%C3%ADa_Andina_Boliviana.pdf.
- ↑ «[4]». Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ Governe Municipal de Uyuni (2008). Pla de Desenroll Municipal Província Antonio Quijarro, Primera Secció Uyuni.
- ↑ «[5]». Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ «Pulacayo, Patrimoni Industrial».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pulacayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.