Puls
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El puls (denominat com pulmentum) és una preparació culinària en forma de sopes/gachas de cerealés o llegums, molt popular en la cuina romana durant el periodo del imperi romà. En el seu concepte més senzill es tracta d'uns cerealés posats en amere fins a conseguir el seu ablandamiento. Es tractava d'un aliment bàsic del poble romà. La seua preparació apareix en el recetario de el I escrit per Apicio i titulat: De re coquinaria.[1] L'equivalent en la cuina grega es denominava "maza". La versió romana s'elaborava inicialment en farro (Triticum dicoccum) cuit en un mig líquit (aigua o llet) fins que es reblandecía. El farro era el cultiu més habitual en l'antic Egipte. El naturaliste Plinio el Vell descriu l'importància del puls en la posterior elaboració del pa pels romans en l'imperi. El puls en el temps va ser incorporant farina a la recepta original de gra de blat sancer.[2] Este tipo d'aliment va ser igualment usat pels legionaris romans.[3] La paraula olla prové etimológicament d'esta elaboració culinària romana.[4] Del nom puls procedix la paraula polenta, que en l'antiguetat s'elaborava de la farina cuita d'ordi, i en l'actualitat de dacsa.
Variants documentades
[editar | editar còdic]Sent un aliment bàsic i molt antic dins de la cultura de l'imperi romà, és llògic que a mida que s'expandix apareguen diverses variants més o menys diverses. Alguns autors (Ovidio) mencionen el puls fabracia en el que s'inclouen peces de porc, puls que s'elaborava en l'objecte de ser oferit al deu Carna per a invocar la salut.[5] El tratadista Catón el Vell descriu la puls punica en el seu llibre de Re Agricultura,[6] incloent com a ingredients ademés la mel, l'ou i formage fresc. La puls fabata inclou favas en lloc de cereals descrita per Marco Terencio Varrón en el seu Vita Populi Romani.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Patrick Faas, (2013), Around the Roman Table, Pa Macmillan, ISBN 1447231848
- ↑ 2,0 2,1 John Wilkins, Robin Nadeau, (2015), A Companion to Food in the Ancient World, John Wiley & Sons, ISBN 111887823X, Pág 49
- ↑ Manuel Marín i Penya, (1956), Institucions militars romanes. [Illustr.], Patronat "Menéndez i Pelayo",
- ↑ Néstor Luján, (1994), Com piñones mondados: conte de contes de gastronomia, Ed. Foli, ISBN 8475837018
- ↑ Joan Pilsbury Alcock, (2006), Food in the Ancient World, Greenwood Publishing Group, ISBN 0313330034
- ↑ Catón el Vell, Re agricultura, Capítul 85
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puls» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.