Anar al contingut

Pyrus spinosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pyrus amygdaliformis (flowers).jpg
Pyrus amygdaliformis (Pyrus spinosa)


Pyrus amygdaliformis, el Peral de fulls d'armeler[1] és una espècie de peral procedent de la zona mediterrànea, des d'Itàlia fins a Bulgària. En Itàlia està present en la regió meridional i en les illes. En Espanya, està present en el nordest de la península,[2] i també pot trobar-se de manera ocasional en finalitat ornamental.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es troba en freqüència com arbust d'uns 3 metros d'altura, pero pot aplegar a 10 metros, en 4 metros de circumferència, com els perales de Pianetti en Gratteri en el Parc de Madonie.

Les seues branques són espinoses de color gris clar. Les fulls són lanceoladas i tenen la vora sancera. La floració, molt rica, va d'abril a maig. Les florés blanques estan dispostes en corimbes, en estams més llarcs que els estils. Dona com frut peras menudes de sabor molt amarc i astringente.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Este peral està difòs per tota la Europa mediterrànea. Es pot observar en el Parc de Madonie, en la Reserva natural orientada Bosc de Favara i Bosc Granza, en el parc nacional del Gargano.

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Pyrus amygdaliformis var. cuneifolia Diap.
  • Pyrus amygdaloides Link
  • Pyrus nivalis Lindl.
  • Pyrus spinosa Forssk.
  • Pyrus parviflora Desf.[4]

Noms regionals

[editar | editar còdic]

En Itàlia, este peral és conegut com Pero Mandorlini i, ademés, en diversos noms regionals: Piròjinara (Calàbria), Prazz (Apulia), Prainu (RG/SR/CT) Praniu, Pirainu (Sicília) i Peruzzo (Toscana).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. «Pyrus spinosa» en spain.inaturalist.org
  3. Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David.
  4. «Pyrus amygdaliformis» en EOL [17/03/2013].

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Sandro Pignatti: Flora d'Itàlia, 1982, Edagricole, Bolonya, ISBN 88-506-2449-2 T.G. Tutin, V.H. Heywood et alii: Flora Europea, Cambridge University Press, 1976, ISBN 0-521-08489-X P. Zangheri: Flora Italica (2 vol.), Cedam, 1976

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons