Anar al contingut

Pyrus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
perales (Pyrus)

Els perales (Pyrus) són un gènero d'arbres frutales pertanyent a la família de les rosáceas, la mateixa que el manzano. El gènero té al voltant de 30 espècies en fruts carnosos. El seu cultiu està molt estés, principalment per a l'obtenció del frut, cridat pera. És originari de la zona templada d'Europa i Àsia. A lo llarc dels sigles s'han anat seleccionant varietats a partir dels perales selvats i les espècies de perales asiàtics.

L'arbre és de tamany mig i és originari de regions costeres i templades d'Europa, nort d'Àfrica i Àsia. La fusta de peral és un dels materials preferits en la fabricació d'instruments de vent de fusta d'alta calitat i mobles.

En tot lo món es cultiven unes 3000 varietats conegudes de peres, que varien tant en forma com en sabor. La fruta es consumix fresca, en conserva, com suc, deshidratada, o fermentada com perada.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula pera procedix del llatí vulgar pira, plural de pirum, afí al grec apis (del micénico ápisos),[1] d'orige semítico (pira), que significa "fruta". L'adjectiu piriforme o piriforme significa en forma de pera.[2] La paraula llatina clàssica per a designar un peral és pirus;[3] pyrus és una forma alternativa d'esta paraula utilisada a voltes en llatí medieval.[4]

Història

[editar | editar còdic]
Pyrus calleryana' en flor

El cultiu de la pera en climes frescs i templats es remonta a la més remota antiguetat, i existixen proves del seu us com a aliment des de temps prehistòrics. S'han trobat numerosos vestigis en pilotes prehistòrics entorn al llac de Zuric. Les peres es cultivaven en China ya en l'any 2000 a. C.[5] Un artícul sobre el cultiu del peral en Espanya s'arreplega en l'obra agrícola de el XII d'Ibn al-'Awwam, Llibre d'agricultura.[6]

La paraula pera, o el seu equivalent, apareix en totes les llengües celtes, mentres que en les eslaves i atres dialectes es troben denominacions diferents, encara que referides a lo mateix, una diversitat i multiplicitat de nomenclatura que va dur a Alphonse Pyramus de Candolle a deduir un cultiu molt antic de l'arbre des de les vores del Caspio fins a les de l'Atlàntic.


La pera també va ser cultivada pels romans, que menjaven els fruts crus o cuits, igual que les pomes.[7] La Història Natural de Plinio recomanava guisar-les en mel i mencionava tres dotzenes de varietats. El llibre de cuina romà De re coquinaria té una recepta per a una pàtina o suflé de peres guisades i especiadas.[8] Els romans també varen introduir la fruta en Gran Bretanya.[9]

Se supon que certa raça de peres, en un plumón blanc en la superfície interna dels seus fulls, té el seu orige en P. nivalis, i el seu frut s'utilisa principalment en França per a la fabricació de perada (vejau també sidra). Atres peres de frut menut, que es distinguixen per la seua maduració primerenca i el seu frut semblat a la poma, poden denominar-se P. cordata, una espècie que es troba de forma selvada en l'oest de França i el suroest d'Anglaterra.

Es creu que el gènero es va originar en l'actual China occidental[10] en les estribaciones del Tian Shan, una cadena montanyosa d'Àsia Central, i que s'han estés cap al nort i el sur a lo llarc de les cadenes montanyoses, evolucionant en un grup divers de més de 20 espècies primàries àmpliament reconegudes. L'enorme número de varietats de la pera europea cultivada (Pyrus communis subsp. communis), deriven sense dubte d'una o dos subespecies selvades (P. c. subsp. pyraster i P. c. subsp. caucasica), àmpliament distribuïdes per tota Europa, i que a voltes formen part de la vegetació natural dels boscs. Els relats de la cort d'Enrique III d'Anglaterra registren peres enviades des de La Rochelle-Normande i presentades al rei pels sheriffs de la ciutat de Londres. Els noms francesos de les peres cultivades en els jardins medievals anglesos sugerixen que la seua reputació, a lo manco, era francesa; una de les varietats preferides en els relats duya el nom de Sant Rieul de Senlis, bisbe de Senlis en el nort de França.[11]

Les espècies asiàtiques en fruts comestibles de tamany mijà a gran inclouen P. pyrifolia, P. ussuriensis, P. × bretschneideri, P. × sinkiangensis i P. pashia. Atres espècies de frut menut s'utilisen freqüentment com portainjertos per a les formes cultivades.Plantilla:Citation needed

Descripció

[editar | editar còdic]

Els perales solen adoptar forma arbòrea. Són arbres de tamany mijà, que alcancen de mija 10–17 m d'alt, a sovint en una coronació alta i estreta; unes poques espècies són arbustivas. El peral selvat alcança uns 20 metros d'alt, que és lo que poden alcançar també algunes varietats cultivades. Les espècies més baixes tenen el seu llímit en els 12 metros, com ocorre en el peral de fulls d'armeler i el peral de les neus. La corfa dels perales és pardo negruzca, en plaques nudosas i oblongas en el peral comú i en clavills travessers i llongitudinals en el peral selvat. Dins d'este to, hi ha espècies en la corfa pardo grisácea més clara (com el peral de Callery) i unes atres que ho tenen més obscur, com el peral de fulls d'armeler o el de les neus. Aplega a ser de color negre en el peral de fulls de sauce.

Una característica de les brancas o brots dels perales selvats és que són espinoses, encara que açò no sol ocórrer en els perales cultivats. Sobre les fulls, són alternes i de formes variades, pero en térmens generals pot dir-se que són ovalades, pecioladas i agudes. La llongitut dels fulls, en el peral comú se situa entre els 3 i els 8 centímetros. Les del peral selvat solen ser més menudes, 4 cm. Les més grans són les del peral Nashi que apleguen fins als 10 centímetros. La vora sol ser finamente serrat, pero alguna espècie carix de tals dents, com Pyrus salvifolia.

Les florés dels perales s'agrupen en corimbes. Són hermafroditas, pentámeras i de color blanc. Els estams són purpúreos, lo que en moltes espècies donen un matís rosat a l'aspecte de l'arbre florit com en el peral selvat atlàntic i peral del Himalaya. Els fruts són pomos de forma redonejada o piriforme, comestibles i són més grans i carnosos en les varietats cultivades que en les selvades. En estes últimes solen tindre uns 4 cm, aixina ocorre en el peral selvat i en el de les neus. No obstant, en unes atres són diminuts com canicas, de 2 cm, com ocorre en els fruts dels perales selvats atlàntics, el del Himalaya i també el del peral de Callery.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Pel seu cultive per a la producció de peres, es tracta d'uns arbres molt estesos. Els perales són originaris de les regions templades i costeres del Vell Món, des d'Europa occidental i nort d'Àfrica cap a l'est passant per tota Àsia. El peral cultivat en horts de frutales preferix zones de clima més be fresc i humit, pero en estius càlits. Per a que prospere el seu cultiu cal que siga una zona oberta i be drenada, és dir, no resulta un arbre apropiat per a valls tancades, umbríos, encharcados o neblinosos. L'espècie de peral preferida per a la producció de peres comestibles en China és el Nashi. El peral selvat preferix boscs i xares zones de mija montanya, junt en roures i oms. Se li pot trobar des de la planura fins a la montanya. En la zona alpina hi ha perales selvades fins als 850 m s. n. m.

En Espanya les plantacions de Pyrus communis en les seues varietats culta (cultivada) es troben en les províncies de Lleida, Badajoz, Osca, Valéncia, Castelló i Saragossa. El peral selvat viu en zones montuosas, acompanyant als boscs d'hi haja i roure, i no coincidix en el olivera. Hi ha una espècie, el peral selvat atlàntic, que es dona en tot l'alvertent atlàntica de la península ibèrica, ademés de l'oest de França.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pyrus va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 479–480, en l'any 1753.[12] La espècie tipo és: Pyrus communis L.

Selecció d'espècies

[editar | editar còdic]

El gènero Pyrus té unes 30 espècies. Del peral comú Pyrus communis procedixen la major part de les varietats que es cultiven per a la producció de peres. Esta espècie es va originar en Europa de l'Est i procedix de Pyrus nivalis i Pyrus caucasica.


Entre els híbrits més freqüents cal citar:

Genómica comparada

[editar | editar còdic]

La genómica comparada del gènero Pyrus ha permés reconstruir l'història evolutiva de les seues principals espècies cultivades i selvades. L'anàlisis de genomes complets revela que les peres asiàtiques i europees es varen originar a partir d'events de domesticació independents, acompanyats per processos diferenciats de selecció i diversificació genètica.[13][14] Estes aproximacions han identificat diferències estructurals i regions gèniques clau associades a traces del frut, lo que proporcione un marc molecular que va permetre comprendre l'evolució del gènero i orientar estratègies modernes de conservació i mejoramiento genètic.[13][15]

Variació estructural

[editar | editar còdic]

Inclou insercions, deleciones, #duplicació i inversions, constituïx una font important de diversitat genètica en plantes.[16] Estudis recents han demostrat que en cultius de frutes les variants poden tindre un major impacte que els #polimorfisme d'un sol nucleòtit, en afectar regions gèniques completes o elements regulats.[15][17] En peres, l'identificació de mils de variants estructurals ha permés associar este tipo de variació en traces complexes com el tamany del frut, el contingut de sucres i els processos de maduració, lo que denota la rellevància en l'adaptació i domesticació.[15]


Cèlules pétreas

[editar | editar còdic]

Les cèlules pétreas són estructures lignificadas presents en el frut de la pera i responsables de la seua textura granulosa. La seua formació està associada a la deposición d'lignina durant el desenroll del frut. Estudis genómicos i transcriptómicos han identificat gens relacionats en la biosíntesis d'lignina l'expressió de la qual influïx en l'abundància de cèlules pétreas i en la calitat del frut.[18][15]

Usos

[editar | editar còdic]

Els perales es cultiven, en cases sobretot, pel seu frut carnoso i refrescant, be per al seu consum fresc, per a saber cóm processar-ho com sidra de pera, obtinguda del peral de les neus o per a elaborar conserves, compotas i meladas.

També s'usa com a ornament en parcs i jardins, sobretot determinades espècies, com el peral de fulls de sauce, especialment les eixemplars péndoles.

Fusta

[editar | editar còdic]

La fusta de peral és un dels materials preferits en la fabricació d'instruments de vent fusta per la seua durea, gra i pes relativament llauger i mobles d'alta calitat, i s'utilisava per a fer els blocs tallats para xilografies. També s'utilisa per a tallar fusta i com llenya per a produir fum aromàtic per a ahumar carn o tabac. La fusta de peral és apreciada per a culleres de cuina, cullerots i agitadors, ya que no contamina els aliments en color, sabor o olor, i resistix la deformació i el astillamiento a pesar dels repetits cicles d'amere i secat. Lincoln[19] la descriu com «una fusta prou dura i molt estable... (utilisada para) tallar... raspalls, mànecs de paraigües, instruments de mida com a esquadres i esquadres en T... flautes dolces... diapasones de violí i guitarra i tecles de piano... enchapados decoratius». El peral és la fusta preferida per a les regles d'arquitecte perque no es deforma. És similar a la fusta del seu parent, el manzano (Malus domestica) i s'utilisa per a molts dels mateixos fins.[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:OEtymD
  2. ↑ «piriforme, adj.». Oxford University Press.
  3. ↑ Plantilla:Cita enciclopèdia
  4. ↑ Plantilla:Cita enciclopèdia
  5. ↑ L'història cultural de les plantes, Routledge, p. 86. ISBN 0415927463.
  6. ↑ Ibn al-'Awwam, Yaḥyá (1864). Li livre de l'agriculture d'Ibn-al-Awam (kitab-al-felahah) (en fr), Paris: A. Franck, pp. 240-242 (ch. 7 - Article 12). OCLC 780050566. (pp. 240-242 (Artícul XII)
  7. ↑ Toussaint-Samat, Maguelonne (2009). aneu=QmevzbQ0AsIC&pg=PA573 Una història de l'alimentació, John Wiley & Sons, p. 573. ISBN 978-1-4443-0514-2.
  8. ↑ (2006) Apicius (with an introd. and an Engl. transl.), Blackawton, Totnes: Prospect Books, p. IV.2 .35. ISBN 978-1-903018-13-2.
  9. ↑ Lyle, Katie Letcher (2010). org/oclc/560560606 La guia completa de plantes selvades comestibles, bolets, frutes i fruts secs: cóm trobar-los, identificar-los i cuinar-los, 2nd edició, Guilford, CN: FalconGuides, pp. 105. OCLC 560560606. ISBN 978-1-59921-887-8.
  10. ↑ “Orige, domesticació i dispersió de la pera ( Pyrus spp.)” (és) (17 de juliol 2014). Advances in Agriculture 2014: 1-8. ISSN 2356-654X.
  11. ↑ Cecil, Evelyn (2006). Una història de la jardineria en Anglaterra, Kessinger Publishing, pp. 35 ff. ISBN 978-1-4286-3680-4.
  12. ↑ Pyrus en Tròpics
  13. ↑ 13,0 13,1 «Pear genetics: Recent advances, new prospects, and a roadmap for the future».Horticulture Research.9ISSN 2052-7276.doi:10.1093/hr/uhab040.Consultat el 2025-12-31.
  14. ↑ «Diversification and independent domestication of Asian and European pears».Genome Biology.19(1)ISSN 1474-760X.doi:10.1186/s13059-018-1452-i.Consultat el 2025-12-31.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Haplotype-resolgau, gap-free genome assemblies provide insights into the divergence between Asian and European pears».Nature Genetics.57(8)
    2040–2051.ISSN 1546-1718.doi:10.1038/s41588-025-02273-4.Consultat el 2025-12-31.
  16. ↑ «Accurate detection of complex structural variations using single-molecule sequencing».Nature Methods.15(6)
    461–468.ISSN 1548-7105.doi:10.1038/s41592-018-0001-7.Consultat el 2025-12-31.
  17. ↑ «Graph-based pa-genome reveals structural and sequence variations related to agronomic traits and domestication in cucumber».Nature Communications.13(1)
    682.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-022-28362-0.Consultat el 2025-12-31.
  18. ↑ Cheng, Xi; Cai, Yongping; Zhang, {{{nom3}}} (2019). [1] (en en), Springer International Publishing, pp. 201–225. doi:10.1007/978-3-030-11048-2_11. ISBN 978-3-030-11047-5.
  19. ↑ Lincoln, William (1986). Fustes del món en color. Fresno, Califòrnia, USA: Linden Publishing Co. Inc. pp. 33, 207. ISBN 0-941936-20-1.
  20. ↑ Lincoln, William (1986). World Woods in Color. Fresno, Califòrnia, USA: Linden Publishing Co. Inc. pp. 33, 207. ISBN 0-941936-20-1.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241-2663-5, 4.ª edició, 1993.
  • Owen Johnson i David More: Arbres: guia de camp, editorial Omega, traductor Manuel Pijoan Rotger, ISBN 978-84-282-1400-1, 2006.
  • "Peral", Gran Enciclopèdia Ilustrada, edicions Danae, S.A., 1981. ISBN 84-7505-275-4. Tom 15.
  • "PERAL", Enciclopèdia de Ciències Naturals, editorial Bruguera, S.A., 1967. Volum 4.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pyrus&oldid=609521»