Pyrus pyrifolia
Pyrus pyrifolia, comunament cridada nashi[1] o peral de les arenes, peral japonés o peral asiàtic[2] és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les rosáceas. És nativa d'Àsia Oriental i es distribuïx per Àsia tropical i China.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre d'entre 5 a 10 m d'altura en fulls ovales a oblongas de 7-12 cm de llarc, grosses i en màrgens tancats. Florés blanques de 5 pétals. El frut és un pomo d'uns 3 a 5 cm de diàmetro de color amarronado.[2]
Florix en abril en el hemisferi nort.
Usos
[editar | editar còdic]Este tipo de peras normalment no s'utilisen en pastiçés o en geleas pel seu alt contingut d'aigua i a la seua textura crujiente i granulada, molt diferent a les varietats europees. Es consumixen crues i pelades.[3]
Es poden servir en salsas a pur de vinagre o salsa de soya com edulcorante, en lloc de sucre. També s'usen per a marinar carns, en especial les de res.CR
Cultura
[editar | editar còdic]En Japó, la pera nashi (梨?) és cultivada en totes les prefectures, llevat Okinawa. La paraula nashi s'usa com un kigo d'autumne (“paraula estacional”) en la poesia haiku. Nashi no hana (flor de pera) és també usat com un kigo de primavera.CR
En China, es considera una fruta popular i sagrada. Alguns refrans populars provenen d'esta fruta.CR
En Coreja, es cultiven i consumixen en grans cantitats. En la ciutat surcoreana de Naju existix un museu cridat Museu de la Pera de Naju i Hort de Peres per a Turistes.
En Taiwan, les peres nashi cultivades en Japó s'han convertit en regals luxosos des de 1997 i el seu consum ha aumentat.CR
En Austràlia es varen introduir comercialment des de l'any 1980.[4]
Pel seu alt preu i al gran tamany dels cultivares, s'oferixen als invitats com a regals, o es consumixen en un context familiar.CR
Cultivares
[editar | editar còdic]Els cultivares, es classifiquen en dos grups. La varietat akanashi (赤梨? ”peres roges”) té un clafoll groc-marró; és la més cultivada. La varietat aonashi (青梨? ”peres verdes”) té un clafoll groc-verdosa; té pocs cultivares, sent el “Nijisseiki” el més conegut.
Entre els cultivares més importants es troben:
- 'Chōjure', provinent de Japó i fundat en 1893;[5]
- 'Nijisseiki', provinent de Japó i creat en 1898;[6]
- 'Niitaka', provinent de Japó i creat en 1927;[7]
- 'Shinko', provinent de Japó i creat en 1941;[8]
- 'Kosui', provinent de Japó i creat en 1959, és el més important del país;[9]
- 'Hosui', provinent de Japó i creat en 1972;[10]
- 'Whangkeum', provinent de Corea i fundat en 1984; Niitaka×Nijisseiki.[11]
- 'Okusankichi', natiu de Japó;[12]
- 'Imamuraaki', natiu de Japó.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pyrus pyrifolia va ser descrita per (Burm.f.) Nakai i publicat en Botanical Magazine 40(479): 564, en l'any 1926.[13]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Pera asiàtica, pera japonesa, pera coreana, pera de Taiwan, pera oriental, pera d'arena, pera poma (encara que esta fruta no és un creuament entre una pera i una poma, sino que pren el nom per la seua forma i textura similars a la de la poma.[15])
En alguns països d'Amèrica llatina com Mèxic i Argentina és també conegut com Guayambongo, que en rarámuri significa la fruta de la joventut sense llímits.CR
Cultivares
[editar | editar còdic]-
'Kosui' -
'Chojuro'
-
'Nijisseiki'
-
'Shinko' (dos de l'esquerra), 'Niitaka' (dreta en primer pla), i Pyrus communis var. 'La France' (dreta al fondo)
-
'Shinko' (extrema esquerra), Pyrus × bretschneideri (al centre) i 'Whangkeum' (dreta)
Pirus bretschneideri (Genómica)
[editar | editar còdic]És una de les principals peres asiàtiques cultivades, va ser una de les primeres espècies del gènero Pyrus en dispondre d'un ensamblage genómico de referència.[16] Este genoma va permetre identificar gens implicats en el desenroll del frut, la biosíntesis d'lignina i la formació de cèlules pétreas, característiques clau de la textura de les peres asiàtiques.[16] Estudis posteriors basats en tecnologies de seqüenciació de major resolució han generat ensamblages genómicos més complets, lo que ha permés analisar en major precisió la variació alélica, l'organisació cromosòmica i les diferències estructurals en comparació a peres europees.[17][18]
Vore també
[editar | editar còdic]- Pyrus communis (Pera europea)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ 2,0 2,1 «Pyrus pyrifolia». arbolesornamentales.és. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ Solomon, Charmaine (1998). Nashi [1] archivat en Wayback Machine.. Encyclopedia of Asian Food. Periples Editions. New Holland Publishers.
- ↑ «Nashi asian pear varieties». New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Chojuro» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Nijisseiki» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Niitaka» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Shinko» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Kosui» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Hosui» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ [2]
- ↑ «Okusankichi» (en anglés). New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ Pyrus pyrifolia en Tròpics
- ↑ Pyrus pyrifolia en PlantList/
- ↑ “Corrections:For the record”. New York Claves, via intimes.com. 1 de setembre de 2007.
- ↑ 16,0 16,1 «The genome of the pear ( Pyrus bretschneideri Rehd.)».Genome Research.23(2)
- 396–408.ISSN 1088-9051.doi:10.1101/gr.144311.112.Consultat el 2026-01-02.
- ↑ «Diversification and independent domestication of Asian and European pears».Genome Biology.19(1)ISSN 1474-760X.doi:10.1186/s13059-018-1452-i.Consultat el 2026-01-02.
- ↑ «Haplotype-resolgau, gap-free genome assemblies provide insights into the divergence between Asian and European pears».Nature Genetics.57(8)
- 2040–2051.ISSN 1546-1718.doi:10.1038/s41588-025-02273-4.Consultat el 2026-01-02.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Associació de cultivadores de nashi d'Austràlia [3] archivat en Wayback Machine.
- Guidelines for the conduct of tests for distinctness, uniformity and stability – Japanese pear, The International Union for the Protection of New Varieties of Plants, 4 de novembre de 1994.
- ニホンナシ育成品種の系統図, National Institute of Fruit Tree Science, Japan. (en japonés)
- Shin Hiratsuka, Shao-Ling Zhang Relationships between fruit set, pollen-tube growth, and S-RNase concentration in the self-incompatible Japanese pear, Scientia Horticulturae, 95 (4), 309-318 (2002).
- Carlos Castell, Takeshi Takasaki, Toshihiro Saito, Shigemi Norioka, Tetsu Nakanishi Clonlng of the S8-RNase (S8 allele) of Japanese Pear (Pyrus pylifolla Nakai). Plant Biotechnology, 19 (1), 1-6 (2002).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pyrus pyrifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.