Res

La res es definix com a absència i inexistència de qualsevol objecte. Segons el context, existixen varis conceptes de res. La necessitat d'este concepte és un escull per al realisme ingenu i l'empirisme, perque, a eixe respecte, en la realitat no existix equivalent. En el sentit comú la paraula «res» s'usa per a referir-se a l'absència d'objectes determinats en un lloc i temps concrets.

El no res en filosofia

Filosofia occidental

Alguns consideren que l'estudi de la "res" és absurt. Una resposta típica d'este tipo és l'expressada per Giacomo Casanova (1725-1798) en una conversació en el seu caser, un tal Dr. Gozzi, que resulta ser també sacerdot:

Com tot, per a ell, era un artícul de fe, res, per a la seua ment, era difícil d'entendre: el Gran Diluvi havia cobert el món sancer; abans, els hòmens tenien la desgràcia de viure mil anys; Deu conversava en ells; Noé havia tardat cent anys en construir l'arca; mentres que la terra, suspesa en l'aire, es mantenia ferm en el centre de l'univers que Deu havia creat del no res. Quan li vaig dir, i li vaig demostrar, que l'existència del no res era absurda, em va tallar, cridant-me mec.}

No obstant, la "res" ha segut tractada com un tema sério durant molt temps. En filosofia, per a evitar trampes llingüístiques sobre el significat de "res", se sol amprar una frase com no-ser per a deixar clar de qué s'està parlant.

Parménides

Un dels primers filòsofs occidentals en considerar el no res com un concepte va ser Parménides (V), que fon un filòsof grec de l'escola monista. Va argumentar que la "res" no pot existir per mig del següent raonament: Per a parlar d'una cosa, cal parlar d'una cosa que existix. Ya que podem parlar d'una cosa en el passat, esta cosa deu seguir existint (en algun sentit) ara, i d'açò conclou que no existix el canvi. Com corolari, no pot haver coses tals com entrar en el ser, eixir del ser o no ser.

Varis filòsofs, influint, per eixemple, en Sócrates i Platón. varen acceptar esta noció de res provinent de Parménides. Aristóteles discrepa de Parménides i afirma: "Encara que estes opinions semblen seguir-se llògicament en una discussió dialèctica, no obstant, creure-les sembla al costat de la locada quan es consideren els fets. "

En els temps moderns, el concepte d'Albert Einstein del espaciotiempo ha dut a molts científics, inclós el propi Einstein, a adoptar una posició notablement similar a la de Parménides. A la mort del seu amic Michele Besso, Einstein va consolar a la seua viuda en les següents paraules: "Ara ha partit d'este estrany món una miqueta abans que yo. Això no significa res. Per als que creem en la física, la distinció entre passat, present i futur no és més que una ilusió obstinadamente persistent."

Leucipo

Leucipo (principis de el V), un dels atomista, junt en atres filòsofs de la seua época, va fer intents de conciliar este monisme en l'observació quotidiana del moviment i el canvi. Va acceptar la posició monista de que no podia haver moviment sense buit. El buit és lo contrari del ser. És el "no-ser". Per un atre costat, existix alguna cosa conegut com un plenum absolut, un espai ple de matèria, i no pot haver moviment en un plenum perque està completament ple. Pero no hi ha un sol ple monolític, ya que l'existència es compon d'una multiplicitat de plens. Són els "àtoms" invisibles de la teoria atomista grega, ampliada posteriorment per Demócrito (c. 460-370 a. C.), que permet que el buit "existixca" entre ells. En este escenari, els objectes macroscòpics poden aplegar a ser, moure's per l'espai i passar al no ser per mig de l'acostament i alluntament dels seus àtoms constituents. El buit deu existir per a permetre que açò ocórrega, o be cal acceptar el "món congelat" de Parménides.

Bertrand Russell senyala que açò no derrota exactament l'argument de Parménides, sino que més be ho ignora en adoptar la posició científica més be moderna de començar en les senyes observades (moviment, etc.) i construir una teoria basada en les senyes, a diferència dels intents de Parménides de treballar a partir de la llògica pura. Russell també observa que abdós parts es varen equivocar en creure que no pot haver moviment en un ple, pero podria dir-se que el moviment no pot començar en un ple. Cyril Bailey senyala que Leucipo és el primer en dir que una "cosa" (el buit) podria ser real sense ser un cos i senyala l'ironia de que açò provinga d'un atomista materialiste. Leucipo és, per tant, el primer en dir que la "res" té una realitat lligada a ella.

Aristóteles, Newton, Descartes

Aristóteles (384-322 a. C.) va proporcionar la clàssica eixida al problema llògic plantejat per Parménides en distinguir les coses que són matèria i les que són espai. En esta hipòtesis, l'espai no és "res" sino, més be, un receptàcul en el que es poden colocar objectes de matèria. El verdader buit (com "res") és diferent de el "espai" i queda fòra de consideració. Esta caracterisació de l'espai va alcançar el seu cim en Isaac Newton que va afirmar l'existència de l'espai absolut. René Descartes, per la seua banda, va tornar a un argument similar al de Parménides de negar l'existència de l'espai. Para Descartes, hi havia matèria, i hi havia extensió de la matèria que no deixava lloc a l'existència de la "res".

L'idea de que l'espai pot estar realment buit seguia sense ser acceptada pels filòsofs que invocaven arguments similars al raonament del ple. Encara que els punts de vista de Descartes al respecte varen ser qüestionats per Blaise Pascal, este es va negar a revocar la creència tradicional, horror vacui, comunament enunciada com "la naturalea avorrix el buit". Açò es va mantindre aixina fins que Evangeliste Torricelli va inventar el barómetro en 1643 i va demostrar que apareixia un espai buit si es donava el regrés al tubo de mercuri. Este fenomen es coneix com el buit de Torricelli i l'unitat de pressió de buit, el torr, du el seu nom. Inclús el mestre de Torricelli, el famós Galileo Galilei havia segut incapaç d'explicar adequadament l'acció de succió d'una bomba.

El no res en ontologia

Diversos filòsofs i teòlecs han estudiat el concepte de res (no confondre en inexistència). El concepte de res varia àmpliament entre les diverses tradicions filosòfiques i cultures, especialment l'occidental i l'oriental. Aixina, en el budisme, el Shunyata és l'estat buit de la ment.

La raïl etimològica de «res», res nata, és contradictòria del significat actual, puix significa cosa naixcuda. Potser este —para molts—^{cita requerida} insospitat i contundent fet justifique les tal volta permanents i irreconciliables concepcions antagónicas, i la reificación no incórrega ya en falàcia.

En contrast, en la filosofia grega l'idea del no res va sorgir en els problemes de la negació del ser, de la conservació del ser i de l'impossibilitat d'afirmar el no res. En particular, Parménides va creure que del «no ser» (el no res) no es pot parlar. Epicuro i Lucrecio varen asseverar que la matèria no es pot crear del no res, ni destruir a res, postulats posteriorment negats pel pensament cristià. En el XX l'empirisme llògic va sostindre que tot ocupant-se del no res és un contrasentit, un mal us sintàctic del llenguage. D'esta manera es va descalificar tota especulació sobre el problema.

En les teories de l'associació i de l'assamblea de Mario Bunge es formalisen el concepte ontològic de res com a individu nul, que es designa per mig del símbol $◻$. En la teoria de l'associació, l'individu nul és l'element neutre del conjunt $S$ d'individus substancials en l'operació binaria $\circ$ d'associació.

Per definició, en ser l'element neutre d'un monoide conmutativo,

$x\circ ◻=◻\circ x=x$, a on $x\in S$.

En la teoria de l'assamblea, l'individu nul és l'element neutre aditiu del conjunt $S$ d'individus substancials en dos operacions binarias, una $\dot{+}$ de yuxtaposició i una atra $\dot{\times }$ de superposició, i una operació unaria ${}^{\prime }$ d'element invers. Per definició, en ser l'element neutre aditiu d'un àlgebra de Boole,

$x\dot{+}◻=x,x\dot{\times }◻=◻$ i $x\dot{\times }{x}^{\prime }=◻$, a on $x\in S$.

En abdós teories el concepte d'individu nul permet formular en precisió vàries teoremes de conservació. Per eixemple:

Cap individu substancial s'associa destructivament en un atre. Si $x\ne ◻$, llavors no existix $y\in S$ tal que $x\circ y=◻$ o $y\circ x=◻$. Mario Bunge (1977)

Bunge reifica el concepte ontològic de res, ya que, aixina com l'òptica necessita els conceptes de cos nul i camp de llum nul (obscuritat), considera a l'individu nul com una ficció necessària per a l'ontologia.

El no res en l'existencialisme

Martin Heidegger es va ocupar en hondura del problema del no res. No ho va fer tant en la seua obra cim, Ser i temps, de 1927, com en el seu treball breu ¿Qué és metafísica?, de 1930. Allí, despuix de plantejar i elaborar la qüestió, l'aborda en un reiterat interrogant: «¿Per qué hi ha ent en la seua totalitat i no més be el no res?».

En esta obra, s'estima que el no res li està vedada al pensament científic, perque la ciència res vol saber d'ella. Empero, se sosté que el no res és significatiu, puix sobre ella reposa o s'assenta el ser. Aixina, el problema del filòsof es planteja des de l'enigma de "que hi haja alguna cosa en lloc de res".

l'existència humana està íntimament lligada al no res. Li la revelen temples anímics de profunt avorriment i, especialment, d'oix. Abdós li patentizan el no res, i entre els dos li tornen incomprensible l'existència de l'ent en la seua totalitat. L'oix —de raïl kierkegaardiana— és l'estat emotiu fonamental de l'existència. L'home pot angustiar-se per açò o per allò, pero, desvanides estes particularitats, l'existència continua angustiada. I, si a l'existent se li interroga per la causa del seu oix, casi espontàneament respondrà: "Per res".

En la seua obra fonamental El ser i el no res (1944), Jean-Paul Sartre, influït per Heidegger, durant els seus estudis en Alemània, afondarà la temàtica heideggeriana. En este tractat, d'estructura complicada, com la màxima obra del seu mestre, s'acabarà sostenint que l'ingrés del no res al món es deu a l'existència del home. Com en Heidegger, el no res serà anterior, llògicament, al «no» i a la «negació», i encara que molts creen que Sartre reifica a "la" res, lo cert és que usa a tal concepte de «res» com un operador dialèctic, ya que per a ell el no res és alguna cosa «irrealisant», és dir, una negació d'un ser que permet o dona lloc a l'existència d'un atre o atres sers posteriors (casi sempre més evolucionats): mentres que els objectes no conscients coincidixen en el seu existència en la seua essència, en els humans, en tindre capacitat de consciència, l'essència és alguna cosa que poden realisar (ya en l'existència o en vida) posteriorment en existir.

Filosofia oriental

Filosofia Chinenca

La "res" en el taoisme filosòfic i filosofia China, s'identifica en el concepte de Wuji, que es definix com a estat primigeni de l'univers no diferenciat; anterior a l'existència d'alguna cosa.

Wuji seria anterior al sorgiment del Taiji, la "gran polaridad", i de les dos forces yin i yang, que són part i donen forma al Gran Tao, que a la seua volta comprén al no res i al tot; i per això no té llímits. Sent aixina el Wuji, a través del Tao, l'orige de l'essència primordial i a l'aspecte fonamental de l'univers i de l'home; que a la seua volta origina l'orde natural de l'existència.

Filosofia Índia

En la Filosofia índia, el concepte de Res, ho podem trobar dins de la doctrina Vedanta, cóm per eixemple en l'escola filosòfica Advaita. En esta escola es descriu a la "res", com el no res i a la seua volta el tot que origina a tot; estant el no res associat al concepte de Brahman, a través del concepte abstracte més específic denominat Nirguna Brahman (el Brahman sense qualitats). Sent aixina, Brahman el no res i el tot, que a la seua volta esta més allà d'estos conceptes i no té llímits. Aixina, la "no res" (la realitat i l'univers de coses fenoménicas que ho conformen), realment seria solament una manifestació del Brahman, que es dona com una ilusió denominada maya.

Filosofia budista

En la Filosofia budista, el concepte de Res està relacionada en el concepte de Shuniata, a sovint traduït com "vacuidad", "vaciedad" o "buit"; el qual presenta múltiples significats depenent del seu context doctrinal. Aixina, el concepte de Shuniata pot referir-se a una comprensió ontològica de la realitat en el budisme, un estat meditativo, o un anàlisis fenomenológico de l'experiència (com la naturalea del no-yo).

El no res en ciència

En les ciències, en ser #ontologia centrípetas,^{cita requerida} es tracten diversos ents nuls. Pot haver tants individus nuls com classes naturals. En particular destaca el buit o camp nul, al com en les teories de camps se li assignen propietats com posseir índex de refracció igual a un. Físicament és impossible delimitar una regió de l'espai-temps que no continga coses, ya que els camps gravitatorios no es poden bloquejar, i totes les partícules la temperatura de les quals no siga el zero absolut generen radiació electromagnètica (d'acort a la noció quàntica d'energia del punt zero).

Físicament, puix, el no res també és una idealisació un estat possible pero físicament irrealisable en la pràctica. Tan és aixina que en la cridada aniquilació partícula-antipartícula, un cas particular de la teorema ontològica dalt demostrat, no existix realment tal aniquilació o destrucció. Es referixen $e^{+}$ a un positrón, $e^{-}$ a un electró i $\gamma$ a un fotó, llavors

sino que

La transformació física (1) és impossible ya que violaria el principi de conservació de l'energia, mentres que (2) es troba freqüentment en el laboratori i és perfectament compatible en les lleis de conservació.

El no res en matemàtica

En matemàtica el vocablo «res» és polisèmic:

• En llògica matemàtica el concepte de res, o d'inexistència, es designa per mig de la negació i els quantificadors $\mathrm{\neg }\mathrm{\exists }x:(\dots )$ o $\nexists x(\dots )$, que pot llegir-se "no existix x tal que..." (= "no hi ha cap x tal que..."), o el seu equivalent $\mathrm{\forall }x\mathrm{\neg }(\dots )$, que pot llegir-se "per a tot x no ..." (= "per a cap x ...").
• En teoria de conjunts el no res és el conjunt buit: $\varnothing$, que es referix a un conjunt sense elements.

En àlgebra elemental la cancelació de térmens nos dona com resultat l'element neutre: $e$, que pot referir-se al zero (sobre la suma), al u (sobre la multiplicació), a la funció identitat (sobre la composició de funcions), a la matriu de zeros (sobre la suma de matrius), a la matriu identitat (sobre la multiplicació de matrius), al vector nul (sobre la sumixca de vectores) o a la cadena buida (sobre la concatenació —de cadenes—). En aritmètica el no res és el zero, s'usa per a representar l'absència d'un objecte en un lloc d'un espai.

El buit en física

En temps de Newton es concebia el buit i confonia en "res" com un mig uniforme desprovisto de massa cridat espai la geometria del qual era euclídea. L'idea de Newton sobre l'espai que considerava infinit i immutable no estava exenta d'elements místics. La noció del buit com a espai en el que les partícules materials es movien, es va vore llaugerament alterada en el desenroll de la teoria de l'éter que era un mig material que permetia la propagació de les ones lluminoses en el buit, ya que encara que Newton havia propost que la llum estava formada per corpúsculs certs experiments com el de la doble rendija havien dut a la concepció majoritària de que els fenomens relacionats en la llum podien explicar-se millor en la teoria ondulatoria. Per lo que a finals de el XIX no era molt popular l'idea de que el buit no estiguera ple d'alguna cosa.

l'experiment de Michelson i Morley va comportar l'abandó de l'idea de l'existència de l'éter i es va tornar a l'idea que el buit realment no contenia res. No obstant, tant el principi de indeterminación de Heisenberg com la teoria quàntica de camps varen sugerir que el buit era alguna cosa físicament més complicat, i la creació de parells va dur a l'idea de que el buit no podia ser el no res, ya que la física quàntica semblava compartir que estava ple de partícules virtuals que es creaven en pares partícula-antipartícula i es destruïen contínuament.

Vore també

• Ser
• Entitat
• Buit
• Mu (zen)
• Nihilisme
• Cosa (ontologia)
• Existencialisme

Referències

Bibliografia

• Genz, Henning Die Entdeckung dones Nichts, Rowohlt, 1999, ISBN 3-499-60729-8
• Bild der Wissenschaft 10/2006, "Nichts" (S. 40-59)
• John David Barrow, El llibre del no res.
• The Nothing That Is, Robert Kaplan
• In Search of a Cyclops, Fredrick Schermer
• Zero, Charles Seife
• The Hole in the Universe K. C. Kole
• Church Dogmatics III/3, pp. 389-368, Karl Barth

Enllaços externs

Res en el Viccionari. Res en Viquidites.