Qasr Ibrim
'___protected_title_0___' (àrap قصر ابريم; Idioma meroítico: ___protected_title_1___; Nubio antic: ___protected_title_2___; Copto: ⲡⲣⲓⲙ ___protected_title_3___; Llatí: ___protected_title_4___) és un jaciment arqueològic in la Baixa Nubia, siti en l'actual Egipte. El lloc té una llarga història d'ocupació, que comprén des de el VIII fins a 1813 d. C., i va anar un centre econòmic, polític i religiós.[1] Originalment era una ciutat important encaramallada en un penya-segat sobre el Nilo, pero l'inundació del llac Nasser despuix de la construcció de l'assut alt de Asuán, en la relacionada Campanya internacional per a salvar els monuments de Nubia, la va transformar en una illa i va inundar les seues afores. Qasr Ibrim és l'únic jaciment arqueològic important de la Baixa Nubia que va sobreviure a les inundacions de l'assut de Asuán..[2][3] Tant abans com despuix de les inundacions, ha seguit sent un important lloc d'investigació arqueològica.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i Edat Antiga
[editar | editar còdic]La presència humana en el lloc data del Periodo Tardà de l'Antic Egipte, pero va alcançar la seua major prominència en l'Edat Mija, quan la zona era la llar del Eparca de Nobatia. Qasr Ibrim és la font de la major colecció de documents de l'Antiga Nubia jamai trobada, inclosos els registres del Eparca. El lloc va estar ocupat fins a 1813, quan els últims ocupants varen ser expulsats per fòc d'artilleria. Hui en dia, l'illa està tancada per a tots, salve per als arqueòlecs.
L'influència d'Egipte en Nubia va començar al voltant de l'any 2000 a. C., quan els egipcíacs varen invadir i varen reclamar la sobirania sobre la zona. En Qasr Ibrim s'han trobat molts artefactes egipcíacs i evidències d'arquitectura egipcíaca. L'inscripció més antiga del lloc és una estela, una llosa de pedra o fusta, del regnat d'Amenhotep I. L'estela es va trobar en una catedral cristiana bizantino ara en ruïnes en Qasr Ibrim, a on havia segut reutilisada en una de les criptes de l'iglésia. L'estela es troba actualment en el Museu Britànic.[4]
_-_British_Museum.jpg){kind=link}
El lloc va ser parcialment reconstruït "baixe la prefectura de Cayo Petronio durant el regnat d'Augusto regnat."[5] Qasr Ibrim va jugar un paper clau en la defensa de Roma de la regió de Asuán, i provablement va estar en poder fins a l'any 100 d. C. o més vesprada.[6] La fortalea, construïda per ingeniers militars romans, era la més forta de la vall del Nilo en eixe moment.
Cristianisme primitiu
[editar | editar còdic]
Durant l'época romana, la ciutat va ser un dels últims bastions del paganisme; els seus sis temples es varen convertir al cristianisme dos sigles més tarde que el restant d'Egipte. Després es va convertir en un dels principals centres cristians de la Baixa Nubia. El cristianisme va aplegar per primera volta a Qasr Ibrim en el VI, pero va tindre poc efecte. No va ser fins que la ciutat va passar a formar part del regne de Makuria, a principis de el VIII, que Qasr Ibrim es va convertir en un centre del cristianisme. Açò va continuar inclús durant el XV, quan el regne de Makuria es va convertir en islàmic. La ciutat va resistir a l'Islam fins a el XVI, quan una unitat de soldats bosnio, part de l'eixèrcit otomà, va ocupar el lloc. Els soldats bosnio es varen quedar i finalment es varen casar en membres de la comunitat nubia local.[7][8] utilisant part de la catedral com a mesquita.
En el lloc queden dos iglésies. L'iglésia de Taharqa provablement es va construir entre 542 i 580, lo que la convertiria en una de les primeres iglésies de Nubia. Com a moltes de les primeres iglésies de Nubia, s'hauria construït dins dels murs dels temples ya existents. La catedral de Qasr Ibrim es va construir més vesprada, encara que la data de construcció no està clara. Els arqueòlecs creuen que es va construir en la primera mitat de el VIII.
L'últim bisbe nubio de Faras conegut, Timoteo de Faras, va residir en Qasr Ibrim. Va ser enterrat en la catedral d'eixa ciutat (cap a 1375) i en la seua tomba es varen descobrir dos pergamins. [9]
Arqueologia
[editar | editar còdic]El lloc va ser excavat per primera volta per David Randall-MacIver i C. Leonard Woolley per a l'Expedició Eckley B. Coxe per a l'Universitat de Pennsilvània en 1911.[10] En 1963, l'Egyptian Exploration Society va començar les excavacions i han continuat periòdicament fins al dia de hui.[11] Els cementeris que es troben a l'est i a l'oest de l'assentament principal varen ser excavats en 1932 i 1961.[11] Encara hi ha àrees al voltant del complex que encara no s'han excavat, encara que alguns llocs, inclosos aquells prop del riu, varen ser destruïts per les inundacions causades per l'assut de Asuán.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Qasr Ibrim, Between Egypt and Africa: Studies in Cultural Exchange, Leiden, Nederland: Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, pp. 65.
- ↑ (2007) «New Discoveries at Qasr Ibrim», R.T.J. Cappers (ed.). Fields of Change: Progress in African Archaeobotany, David Brown Book Company, p. 157. ISBN 978-90-77922-30-9. «... Qasr Ibrim is the only in situ site left in Lower Nubia since the flooding of the Nile valley»
- ↑ Ruffini, G.R. (2012). Medieval Nubia: A Social and Economic History, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-999620-9. «Qasr Ibrim is critically important in a number of ways. It is the only site in Lower Nubia that remained above water after the completion of the Aswan high dam.»
- ↑ «Egypt: Qasr Ibrim in ancient Nubia» (en ru).
- ↑ Discovering Ancient Egypt, Facts on File, p. 106.
- ↑ “The Saharan Dividix in the Nile Valley: The Evidence from Qasr Ibrim” . The African Archaeological Review 6: 73–90. doi:.
- ↑ “Les arenes de Nubia revelen els seus últims secrets” (en, ar, fr) (pdf) . El Correu de la UNESCO XVII (12). Biblioteca Digital de la UNESCO.
- ↑ “La caiguda dels regnes cristians de Nubia” . Suen Notes and Records 40: 124–128. ISSN 0375-2984.
- ↑ Jakobielski, Stefan Marx (1985). Una història del bisbat de Pachoras basada en inscripcions coptas, Éditions scientifiques de Pologne.
- ↑ Buhen, Philadelphia: University Museum.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Qasr Ibrim. The Earlier Medieval Period, London: Egypt Exploration Society. ISBN 978-0856981913.
Qasr Ibrim en Wikimedia Commons.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qasr Ibrim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.