Qiang

Archiu:Qiangpeople.jpg

Qiang

Els qiang (chinenc: 羌族; pinyin: Qiāng zú) són un grup ètnic, un dels 56 reconeguts oficialment en la República Popular China. Habiten sobretot en la zona noroest de la província de Sichuan.

Idioma

Els qiang parlen dialectes pertanyents al grup de les llengües sino-tibetanes. No tenen caràcters per a representar la seua llengua, aixina que utilisen els de els han.

Història

En l'antiga China, qiang era un nom utilisat per a designar als pobles no pertanyents a l'ètnia han que vivien en la zona noroest del país. Estos pobles solien estar en guerra en els habitants de la vall del riu Yangzi, ancestros de l'ètnia dels han.

Durant la dinastia Han oriental, l'emperador Wu va establir una prefectura en la zona de Hexi, lo que va fer que molts qiangs es traslladaren cap a atres províncies, entrant en contacte directe en els han. Durant l'expansió del règim tibetà (anys 600 al 900), alguns qiang varen ser assimilats pels tibetans, uns atres pels han. Un menuts grups que va permanéixer independent va donar orige a l'actual ètnia dels qiang. En l'actualitat, els qiang tenen identitat pròpia i es diuen a sí mateixos com erma.

Cultura

Archiu:Qiang Traditional House.jpg

Vivenda tradicional qiang.

Els hòmens i dònes qiang utilisen trages fets de pany, cotó o seda completades en jaquetes sense mànegues fetes de llana. Seguint una antiga tradició, solen dur les cames embenades. També utilisen turbants de color blanc o negre.

Les vivendes dels qiang estan fetes en pedres de granit i solen tindre entre dos i tres pisos. El primer pis es reserva als animals, el segon s'utilisa com a vivenda i el tercer servix com a graner i almagasén.

Els qiang tenen un ritual especial per als embarassos i naiximent. Les dònes embarassades no poden acostar-se a la vora del riu o als pous ni assistir a la cerimònia d'una boda.

Despuix del naiximent, no es permet a la mare entrar en la cuina fins a transcorregut un més des del part ya que es considera que esta acció supon un ultrage als deus familiars. La dòna tampoc pot abandonar la seua casa o reunir-se en estranys durant els 40 dies que seguixen al naiximent.

Religió

La majoria dels qiang seguixen la religió rujiao, cult politeiste en la que s'adora unes pedres blanques colocades en les teulades com el "deu del cel". Consideren que este deu du bona sòrt en tots els aspectes de la vida quotidiana.

Per influències culturals, els qiang que habiten les zones propenques al Tibet practiquen el budisme tibetà. Existixen també minories de musulmans i taoístas.

Vore també

• Llengües qiang