Quadratura de la lúnula
La quadratura de la lúnula es deu al matemàtic grec Hipócrates de Quíos, naixcut en l'illa de Quíos. No deu ser confòs en Hipócrates de Cos, el pare de la medicina grega i precursor del jurament hipocrático, naixcut en l'Illa de Cos, prop de Quíos.
La seua quadratura de la lúnula és un cas especial de lúnula, formada per dos círculs, el diàmetro d'un dels quals és un dels costats del quadrat inscrit en el primer d'ells. Tal i com va demostrar, l'àrea de la lúnula és la quarta part del quadrat inscrit, que correspon a un triàngul. La quadratura del triàngul ya era coneguda, en lo que quadrar la lúnula (és dir, per mig de regla i compàs) era possible.
Les lúnula de Alhacén
[editar | editar còdic]
El problema també va ser abordat pel matemàtic àrap Alhacén (945-1040), que va fer una formulació similar del problema, en el que intervenen dos lúnula.
Les dos llunes formades a partir d'un triàngul rectàngul erigint un semicírcul en cada u dels costats del triàngul, cap a l'interior de la hipotenusa i cap a fòra dels atres dos costats, són conegudes com les llunes de Alhacén; tenen la mateixa àrea total que el propi triàngul.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Charming Proofs: A Journey into Elegant Mathematics».Mathematical Association of America.42
- 137–144.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuadratura de la lúnula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.