Quebrada de les Closques
La Quebrada de les Closques, també coneguda com Quebrada de Cafayate, és una reserva natural que es troba ubicada dins dels Valls Calchaquíes, en la província de Bota, nort de la República Argentina, molt propenca a la localitat de Cafayate.
Ubicada a 90 km al suroest de la ciutat de Bota comprén part dels departaments de La Vinya, Guachipas i Cafayate i pertany a la ecorregió chaco sec i mont de serres i bolsones.[1] Esta quebrada és un àrea de gran bellea paisagística en formacions rocoses molt cridaneres per les seues coloració rojoses. En l'any 1995 va ser declarada per decret N.º 6806 com a reserva natural manejada, en una superfície de 25784 ha, a fi de protegir les curioses formacions geològiques i alts paredones de singular valor paisagístic, al mateix temps que a un important jaciment paleontológico pertanyent al periodo cretácico. La quebrada és un accident geològicament modern, produïda per moviments tectónicos que varen tindre lloc en els últims dos millons d'anys.
Per la quebrada i dins de la reserva discorre el ric les Closques a on es troba la traça de la Ruta Nacional 68, que unix la localitat de Cafayate en la ciutat de Bota. En el seu recorregut poden apreciar-se paisages de colors molt variats i geoformas de gran varietat entre les que es destaquen la Gola del Diable i l'amfiteatre de roques sedimentarias rojoses. En el passat (quan el passat era humit) estes formacions varen ser cascades d'aigua dolça i que pel fluix de l'aigua concentrada varen ser erosionant la pedra, lo que hui sorprenen per la seua especial configuració.
Atres geoformas que poden observar-se a la vora de la ruta són. L'Amfiteatre, El Flare, El Sapo, les Finestres, Els Castells, etc. i a uns 7 km de Cafayate Els Médanos, depòsit de fines arenes eòliques calcáreas.[2][3]
Pel seu ric passat arqueològic i històric, la reserva presenta numerosos restants fòssils.[4] En la zona propenca al pont Morales es troben granotes fòssils del grup dels pípidos. Existixen capes de calcàrees marines i continentals molt riques en fòssils i inclús en chafades de dinosauris. També, es presenten els cridats estromatolitos. En la Yesera, existix un important jaciment de peixos fòssils, evidència d'un procés que hauria ocorregut fa uns 15 millons d'anys: l'últim ingrés de la mar al continent.
En recents investigacions arqueològiques es va descobrir que a escassos metros de l'actual ruta 68 discorria el camí del inca, agregant rellevància arqueològica al lloc.[5]
La quebrada i el seu entorn una de les àrees importants per a la conservació de les aus en Argentina.[6]
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Galeria
[editar | editar còdic]-
L'Amfiteatre, Cafayate.
-
Els Castells
-
El Sapo
-
Gola del diable
-
Vista dels cerros en la quebrada
-
Amfiteatre
-
Quebrada
-
La Yesera
-
Camí a Cafayate
-
Ruta
-
Cafayate
-
La Quebrada de les Closques vista des de Tres Creus.
_Comuna_de_Guachipas_(RN68),_prov%C3%ADncia_de_Bota,_Argentina.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quebrada de les Closques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juan Carlos Chebez. «Quebrada de les Closques - Reserva Provincial». Guia de les reserves naturals de l'Argentina, Volum 4.
- ↑ «Bota - Valls Calchaquíes». ArgentinaXplora.com. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «Quebrada del Riu de les Closques». ArgentinaTurismo.com.ar. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ El Tribuno edició Online - Troballa paleontológico en Bota: L'au fòssil Intiornis.
- ↑ Christian Vitry. «Camine del Inca en la Quebrada de les Closques». Portal Informatiu de Bota. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2008. Consultat el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «Aus Argentines - Àrees importants per a la conservació de les aus». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2016. Consultat el 19 d'octubre de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quebrada de las Conchas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.