Valls Calchaquíes
Les valls Calchaquíes formen un sistema de valls i montanyes del noroest d'Argentina que per 520 km s'estenen pel nort des de La Poma (Bota) fins a Punta de Balasto (Catamarca) al sur, i per l'oest des de les serres de Quilmes o del Caixó (Catamarca, Tucumán, Bota) i fins a la cadena montanyosa de Sant Francisco i serres del Aconquija (Catamarca, Tucumán) en l'est.
Estan considerats entre els llocs més notables i bells de l'Argentina,[1] a on es varen assentar els natius pertanyents al gran complex ètnic diaguita-cacano dels calchaquíes, donant lloc al desenroll d'una varietat de cultures, entre les que es troben la cultura agroalfarera Santa María, Candelaria, Còndor Huasi, Famabalasto, entre unes atres. [2]
Rep el seu nom d'una de les tres nacions cacanas, els calchaquíes, una parcialitat indígena que va estar en guerra aproximadament 100 anys en els invasores espanyols, coneguda com les guerres Calchaquíes, iniciades en 1562 pel seu cap militar Juan Calchaquí.
Característiques
[editar | editar còdic]La vall Calchaquí es troba banyat pel riu Calchaquí, que recorre la vall de nort a sur i, més al sur, pel ric Santa María de sur a nort. Abdós confluïxen pròxims a la localitat de Cafayate i formen el riu de les Closques.
El Valle Calchaquí es troba sembrat en tota la seua extensió de pobles antics i llocs precolombinos i colonials, en gran mida intactes, com Cachi, Amaicha del Valle, Santa María, Cafayate, Sant Carlos, Angastaco, Molins, Seclantás, entre unes atres.
La vall de Tafi (Tafí del Valle) en la província de Tucumán està separat del Valle Calchaqui per la cordonera montanyosa Santa Francisco. [3]
Rodejat dels cims més alts de la Cordillera Oriental, pot destacar-se com el més alt el Nevat de Cachi. cal destacar que este cim (6300 m s. n. m.) no forma part de les Serres Pampeanas (cims del Aconquija), sino de la cordillera dels Vages o com a molt precordillera de Sant Joan.
La grandea dels colors, formes i relleus que oferix el Valle Calchaquí es troba acompanyada per l'abundància de formacions geològiques, moltes d'elles produïdes per l'erosió. Existixen valls laterals molt estrets que es destaquen per l'abundància de curioses formes geològiques, entre les que es destaquen la Quebrada de les Closques i la Quebrada de les Fleches.
Producció vitivinícola
[editar | editar còdic]El Valle Calchaquí és una de les millors zones de cultiu de raïms blancs, entre les que destaca el raïm Torrontés, tipo de raïm que segons estudis genètics és resultat de la creua de les varietats Moscatell d'Aleixandria i Llisten Prieto (coneguda com Criolla Chica en Argentina, com Mission en Estats Units i com a País en Chile). Del Moscatell hereta el seu típics aromes terpénicos a azahares, roses i mel. Cap a fins de el XIX, els millors cellers eren La Perseverança de dò Wenceslao Plaça i la de don Salvador Michel en Animaná, la de dò Amadeo Vélez en Angastaco, la de López Germans en Sant Felipe, i La Angostura que primer va ser de dò Indalecio Gómez i després de don Juan Uriburu. Don José Antonio Chavarría en el celler La Rosa, i El Recree de Peñalva Germans, en Cafayate, dirigida per don José Tomás de Peñalva Fredes.
En esta época es cultivaven vinyes Criollas, Moscatell i Malbec, a les que s'aniran incorporant ceps de Torrontés, Ferral, Carignan, Alacant Bouché, Pinot, Semillón i Lorda o Tannat, entre unes atres. El coronel Wenceslao Plaça va introduir en les Valls Calchaquíes des de Chile les primeres vinyes franceses en 1886, entre unes atres, la varietat tinto Malbec, cultivades en el seu establiment La Perseverança, en Animaná; és dir, que va iniciar la plantació de vinyes de raïms fins que varen fer canviar la vella indústria vitivinícola. Este pioner naixcut en 1850, va anar un gran filántropo, líder polític i comandant de la Guàrdia Nacional en ocasió del conflicte limítrof en Chile en 1895, va fundar el poble de Animaná, Departament de Sant Carlos, Bota entregant parceles de terres als seus peons entre els anys 1875 i 1886.
Aixina, puix, el progrés va aplegar de la mà d'estos pioners, i l'elaboració del vi en Bota, a principis de el XX, ya era considerada com l'indústria de major importància.
En l'actualitat estes valls produïxen gran cantitat de vi torrontés d'excelent calitat, destacant-se també els vins de Malbec, Cabernet Sauvignon i Tannat.
Cultura LGBT+
[editar | editar còdic]
Des de l'any 2021, comunitats originàries i organisacions de gènero i diversitat sexual organisen la Marcha de l'Orgull de les Valls Calchaquíes en Cafayate, Bota.[4]
En el 2022, en la seua segona edició, varen incorporar “Plurinacional” al nom de la movilisació per a donar conte dels distints pobles originaris i nacionalitats que formen part d'este event; per lo que va passar a cridar-se Marcha Plurinacional de l'Orgull de les Valls Calchaquíes.[5]
La Tercera Marcha Plurinacional de les Valls Calchaquíes, realisada el dissabte 11 de novembre de 2023, va contar en la participació de comunitats i organisacions provinents de les províncies de Jujuy, Bota, Tucumán i Catamarca.[6]
La movilisació, que recorre des del centre històric de Cafayate fins als barris populars de la perifèria, conta en numeroses manifestacions artístiques locals com copleras, folclore, cumbia i rituals indígenes.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]
- Quebrada de les Fleches
- Costera del Bisbe
- Ruta del vi de Bota
- Seclantás
- Cafayate
- Animaná
- Santa María
- Sant Josep
- Valle de Santa María o de Yocavil
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diari El País d'Espanya - Colores de l'orige del món
- ↑ Revista Runa.
- ↑ «Entanques Calchaquíes Tucumanos».
- ↑ «En Cafayate es portarà a terme la primera Marcha de l'orgull de la diversitat sexual» (en és). Valle Calchaquí. Consultat el 2024-04-26.
- ↑ «Primera marcha plurinacional de l'orgull LGBT en les Valls Calchaquíes» (en és). Agència Presents. Consultat el 2024-04-26.
- ↑ «L'orgull de ser indígena i LGBT+» (en és-ar). LatFem. Consultat el 2024-04-26.
- ↑ «2° marcha LGBTIQ+ en Cafayate» (en és). Municipalitat de Cafayate, Bota. Consultat el 2024-04-26.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Valls Calchaquíes.- VallesCalchaquies.info
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valles Calchaquíes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Valls de la província de Catamarca
- Valls de la província de Bota
- Valls de la província de Tucumán
- Turisme en la província de Bota
- Departament Santa María (Catamarca)
- Departament de Cafayate
- Departament Tafí del Valle
- Departament La Poma
- Departament de Cachi
- Departament de Molins
- Departament de Sant Carlos (Bota)
- Patrimoni de l'Humanitat