Quercus acutissima
Quercus acutissima és una espècie de roure originalment oriunda del est d'Àsia en China, Coreja i Japó. Ara també està present en l'Amèrica del Nort. Està estretament relacionat en el roure cerris, classificat en ell en la Secció Cerris, una secció del gènero caracterisada per tindre brots rodejats de pèls suaus, en puntes de pèls en els lòbuls del full, i les bellotes que maduren en uns 18 mesos.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de tamany mijà, caducifolio, que pot aplegar als 25-30 m d'altura en un tronc de fins a 1,5 m de diàmetro. La corfa és de color gris obscur i profundament solcat. Els fulls són de 8-20 cm de llarc i 3-6 cm d'ample, en 14-20 chicotetes dents de serra com a lòbuls triangulars a cada costat, en les dents de forma molt regular.[1]
Les flors, que són aments, són polinizadas pel vent. El frut és una bellota que fructifica passats uns 18 mesos despuix de la polinisació, en un tamany de 2-3 cm de llarc i 2 cm d'ample, bicolor, i en una punta basal mija taronja a una punta de color vert-marró, la tassa de la bellota és 1,5-2 cm de profunditat, densament coberta de pèls suaus de 4-8 mm de llarc.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Este tipo de roure prolifera en boscs caducifolios, per baix de 100-2200 metros, en Xizang, Yunnan i Zhejiang de China, Bhutan, Camboya, norest de l'Índia, Japó, Coreja, Myanmar, Nepal, nort de Tailàndia i Vietnam.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Les bellotes són molt amargues, pero són menjades pels gayos i colomas; i en general, les fardas solament les mengen quan atres fonts d'aliment s'han agotat.
La llacor de l'arbre pot eixir del tronc. Els lucánidos, les palometas, i l'avespa Mandarinia japonica es reunixen per a buscar eixa llacor.
Usos
[editar | editar còdic]Quercus acutissima està àmpliament plantada en l'est de l'Amèrica del Nort i està naturalisada en alguns llocs; ocasionalment també ha segut plantada en Europa, pero no s'ha naturalizado allí. La majoria de les plantacions en Amèrica del Nort es va portar a terme per al recapte d'aliments de la fauna, ya que estes espècies tendixen a tindre collites més abundants de bellotes (en comparació a les atres espècies natives de roure americà); pero el amargor de les bellotes fa que siga menys adequada per a este propòsit i els Quercus acutissima s'estan convertint en un problema com espècie invasora en algunes àrees. Este tipo de roure creix a un ritme més ràpit i, per tant, competix en atres arbres natius. La fusta té moltes de les característiques dels atres roures, pero és molt propens a badar-se i com a resultat és relegat a usos menors.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Quercus acutissima va ser descrita per William Carruthers i publicat en Journal of the Linnean Society, Botany 6: 33. 1862.[3]
- Etimologia
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.[4]
acutissima: epítet llatío que significa "la més puntiguda".[5]
Varietats
[editar | editar còdic]- Quercus acutissima subsp. kingii Menitsky
- Sinonímia
- Quercus bombyx K.Koch
- Quercus lunglingensis Hu
- Quercus serrata var. attenuata Blume
- Quercus serrata var. nana Blume
- Quercus serrata var. obtusata Blume
- Quercus serrata var. tanbakuri Blume
- Quercus uchiyamana Nakai
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Quercus acutissima».
- ↑ Tang, Cindy Q. (2015). [1] (en en), Springer Netherlands, pp. 275–358. doi:10.1007/978-94-017-9741-2_8. ISBN 978-94-017-9741-2.
- ↑ «Quercus acutissima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de juliol de 2014.
- ↑ «Quercus incana, Bluejack Oak».EDIS.Consultat el 21-08-2022.
- ↑ Quercus acutissima en Epítets Botànics
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus acutissima» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus acutissima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.