Quercus agrifolia
Quercus agrifolia, la carrasca de Califòrnia[1] o encino de la costa, és un roure perennifolio, molt variable i sempre vert, natiu en el regne floral de Califòrnia. Creix en el ponent de la Serra Nevada del comtat de Mendocino, Califòrnia, Estats Units a Baixa Califòrnia, Mèxic. Està classificat en la secció roure roig (Quercus sec. Lobatae). Esta espècie és comunament simpátrica en el encino de les barrancas i per això és difícil distinguir les dos espècies pels seus fulls espinosos, que posseïxen una similitut superficial.
Descripció
[editar | editar còdic]
Típicament té un tronc en moltes branques i en la seua madurea alcança una altura de 10 a 25 metros. Alguns eixemplars poden aplegar a l'edat de més de 250 anys, en troncs de fins a tres i quatre metros de diàmetro, com els maravellosos eixemplars de la finca Filoli en el comtat de Sant Mateo, Califòrnia. El tronc, particularment en individus majors, pot ser molt retortillat, massiu i nudoso. La corona és àmpliament redonejada i densa, especialment quan té entre 20 i 70 anys; més vesprada en la seua vida, el tronc i branques són més be definits i el fullage menys tupido.
La full és vert obscura, ovalada, freqüentment de forma convexa, de 2 a 7 cm de llarga i 1 a 4 cm d'esgambi; la vora del full és espinós, en fibres filosas que s'estenen des de les venes laterals. Les capes exteriors dels fulls estan dissenyades per a una absorció màxima del Sol, contenint dos o tres capes de cèlules fotosintéticas. Estos fulls exteriors són de menut tamany per a re-radiar la calor guanyada de la captura solar. Els fulls més obscurs generalment són més amples i primes, i tenen solament una capa de cèlules fotosintéticas. La forma convexa pot ser útil per als fulls interiors les quals depenen de la captura de llum reflectida i dispersa que passa pels fulls exteriors.
Les florés són produïdes entre inicis i mediats de primavera; la flor masculina és un ament penduloso 5 a 10 cm de llarga; la flor femenina és discreta, en menys de 0,5 cm de llongitud i en 1 a 3 flors racimadas. El frut és una bellota prima de color roig café de 2 a 3,5 cm de llongitut i 1 a 1,5 cm d'esgambi, en la base rodejada en una cascarilla; les bellotes maduren en 7 o 8 mesos despuix de la polinisació, alguna cosa fòra de lo normal, ya que la majoria de les bellotes dels roures rojos tarden 18 mesos en madurar.
S'han documentat varis híbrits entre Quercus agrifolia i atres espècies de roures rojos. Híbrits en Quercus wislizenii estan reconeguts en moltes àrees del nort de Califòrnia. Quercus agrifolia també híbrida en Quercus dumosa i Quercus parvula var. shrevii. Totes estes espècies de roures mostren evidències d'introgresión.
Hi ha dos varietats de Quercus agrifolia:
- Quercus agrifolia var. agrifolia. Per tot el ranc de l'espècie. Els fulls poden ser lampiñas a llaugerament velludas en la part inferior, especialment prop dels eixos de les venes. Híbrits en Q. kelloggii, Q. parvula var. shevei, i Q. wislizenii estan reconeguts.
- Quercus agrifolia var. oxyadenia. Suroest de Califòrnia (àrea de Sant Diego), Baixa Califòrnia. Els fulls són tomentosas en la part inferior, en fibres densament enruedadas. Preferix terres granítiques; híbrits en Q. kelloggii estan reconeguts.
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Quercus agrifolia és l'únic roure natiu de Califòrnia que en realitat creix en força en un ambient coster, encara que és rar en la costa immediata; goja el clima de l'hivern no molt fret i estiu prop de l'oceà, i tolera una miqueta l'aire humit d'aigua marina. La boira terrera costera suministra protecció contra la calor seca de Califòrnia.
És un arbre dominant sobre el seu hàbitat forestal, freqüentment està entre els arbres Umbellularia californica i Aesculus californica en el nort de Big Sur, Califòrnia. Entre els arbustos associats s'inclouen heteromeles, vàries manzanitas, i la hedra venenosa occidental.
Normalment l'arbre es troba en terres ben drenadas dels cerros i taules costers, freqüentment prop de rieres anuals o permanents. És possible que es trobe en vàries comunitats naturals incloent els boscs de Q. agrifolia, Q. engelmannii, i Q. lobata i els boscs perennifolios del nort i sur abdós mesclats. Mentres es troben normalment entre 100 quilómetros del oceà Pacífic en elevació de menys de 700 metros, en Califòrnia sur es poden trobar en llocs que apleguen fins a 1500 metros d'altitut.
La oruga Phryganidia californica subsistix enterament en els fulls vius i caigudes de Q. agrifolia. En cicles de 8 a 10 anys, la oruga apareixerà suficientment en abundància per a despullar els arbres saludables. Els arbres es recuperen, i botànics especulen que abdós espècies es beneficien, possiblement en la forma de fertilisant per al roure [1]. El Q. agrifolia també és l'única alimentació de les orugas Chionodes vanduzeei.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus agrifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.