Quercus orocantabrica

roure orocantábrico (Quercus orocantabrica)

El roure orocantábrico (Quercus orocantabrica) és un arbre caducifolio d'escàs porte (menys de 7 m), pertanyent a la família Fagaceae; és un endemisme de la cordillera Cantàbrica present en Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó i en alguns punts del sistema Ibèric Turolense, És un roure de fulls pareguts al carbayo (Quercus robur), encara que de menor porte i que viu en ambients molt diferents (montanyes silíceas).

Descripció

El Quercus orocantabrica, es tracta d'un arbre d'escàs porte, freqüentment achaparrado o en forma d'arbust alt. Els fulls, que broten vesprada, recorden a les del carbayo, glabras per abdós cares, i en orejuelas en la base del llim foliar. El pecíol, encara que menut, és notori i significativament major que el del carbayo. La vora foliar té lòbuls redonejats més desiguals que els de el carbayo.

El frut és una bellota de menor tamany que el Quercus robur, i com este últim, té un pedúncul llarc (no tant com en el carbayo). Són de base aplanada i extrem alguna cosa truncat.

Anteriorment es va atribuir a l'híbrit entre Q. robur i Q. petraea, el denominat roure rosat Q. x rosacea. No obstant, un estudi més detallat per investigadors de les universitats d'Oviedo i #León varen reconéixer que es tractava d'una espècie diferent.

Diferències en Quercus robur

• Porte menor, freqüentment achaparrado o arbustivo

• Hàbitat en montanya silícea, en ales lluminoses i seques, canchales, crestones cuarticos, de sols pobres i condicions climatològiques dures.

• Copa menys densa, en fulls de lòbuls més irregulars i tacte alguna cosa més coriáceo i rígit que en el carbayo. Pecíol apreciable i major que en el carbayo, encara que sempre menut.

• Les bellotes del roure orocantábrico són més menudes, casi redonejades (subglobosas), d'extrem alguna cosa truncat i base aplanada, coberta per una cúpula curta i pilosa. El pedúncul que subjecta el frut és llarc, encara que alguna cosa menor que el del carbayo.

Distribució i hàbitat

Els roures orocantábricos es distribuïxen per la cordillera Cantàbrica, des de Sanabria i Ancares. Trobant-se també en el sistema Ibèric, a on alcança Terol. És particularment abundant en les rouredes altes de solà del bosc de Muniellos (Astúries), per eixemple.

Creixen en altituts dels 1.200 m s. n. m. als 1.800 m s. n. m., i soporten millor climes més continentals i frets que el carbayo.

Assenten sobre sols pobres de naturalea silícea, principalment #quarsita, i atres roques àcides. Ocupa canchales i pedrizas, farallones rocosos exposts, ports de montanya, ales solejades.

Resistix be la dura climatologia de la montanya alta cantàbrica, en gelades, neus, ventisques, boires i calors. Sembla ser un antic roure ibèric, ya present en les glaciacions del Cuaternario.

En el sotobosque li acompanyen ericáceas com la petorra roja (Erica australis subsp. aragonensis), la uz (Erica arborea), o la petorra cantàbrica (Daboecia cantabrica). Es troben aixina mateix nabius (Vaccinium myrtillus) i leguminosas arbustivas (Genista florida, Cytisus cantabricus), acompanyats per atres arbolillos, principalment abedulls celtibéricos (Betula celtiberica), serbales (Sorbus aucuparia) i en zones més favorables mostajos (Sorbus ària), acebos (Ilex aquifolium), etc. És freqüent que els troncs i branques del roure orocantábrico tinguen una densa cobertura de líquenes cortícolas i epífitos, com les barbes de capuchino (Usnea sp).

Taxonomia

Quercus orocantabrica va ser descrita en 2002 per Salvador Rivas Martínez, de l'Universitat Complutense, Tomás Díaz, de la d'Oviedo, Ángel Penes i Félix Crides, de la de #León, i publicat en Itinera Geobotanica 15: 706. 2002.

Etimologia

Quercus: epítet latino que designa igualment al roure i a la carrasca.

orocantabrica: epítet geogràfic, alusivo a la montanya (del grec ors = montanya) de la cordillera Cantàbrica.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Característiques de les fagáceas

Enllaços externs

• Científics de vàries universitats espanyoles descobrixen una nova espècie de roure d'alta montanya [1] archivat en Wayback Machine.
• El roure orocantábrico (Quercus orocantabrica)
• Naturalea i turisme, flora i fauna cantàbrica
• Proyecte forestal ibèric

BIBLIOGRAFIA:

Fernández Díaz-Formentí, José María, Arbres i arbusts naturals d'Astúries, CajAstur, Oviedo, 2004, (pags 116-119).https://issuu.com/pandiellayocio/docs/arbolesyarbustsdeasturias?AID=10829131&PID=3662453&SID=skim725X26647Xeb36858141a35f10cb79i558859a31f2