Quirites
Quirites va ser el nom donat als ciutadans de l'Antiga Roma.
En llengua llatina, l'us el terme combinat en la frase populus Romanus Quirites (o Quiritium) definix al ciutadà individual en contrast en la comunitat. D'ahí que Ius Quiritium en Dret romà és la total ciutadania romana.
Posteriorment, el terme va perdre les seues connotacions militars, degudes a la concepció original del poble com un grup de guerrers, i era aplicat —en ocasions de forma pijorativa (cf. Tácito Anals, 42)— als romans en assunts domèstics, reservant-se el terme Romani per als assunts exteriors. Afondant en el matís pijoratiu, en llengua anglesa l'Oxford English Dictionary, citant a Varrón, menciona este terme com l'orige etimològic de la paraula plorar (cry) en dita llengua.
L'orige del terme és, en tot cas, obscur. Plutarco, per eixemple, ho enllaça en Cures, ciutat sabina de la que era natural Tacio (cf. Vides Paraleles: Rómulo, IX.7).[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Despuix de l'acort que va posar fi a la guerra entre sabinos i romans ocasionada pel Rapte de les sabinas, es va produir una diarquía en el govern de Roma integrada per Rómulo i Tito Tacio.
- "Quirites". Encyclopædia Britannica (edició de 1911)
- Oxford English Dictionary, “cry.”
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quirites» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.