Ribointerferencia
La ribointerferencia o RNAi (acrònim de l'anglés RNA interference) és un sistema que utilisen les cèlules dels organismes vius per a controlar els gens que estan actius en un moment o un tipo celular, i el seu grau d'activació. De forma més concreta, la ribointerferencia és un mecanisme de silenciamiento post-transcripcional de genés específics, eixercit per molècules d'ARN que, sent complementàries a un ARN mensager, conduïxen habitualment a la degradació d'est.
Deu distinguir-se entre :
- Ribointerferencia (o interferència per ARN, RNAi), que és el mecanisme biològic o la tècnica experimental que ho aprofita, i que presenta variacions en funció del tipo de molècula de ARN interferente implicada en el procés.
- ARN interferente (en anglés, interfering RNA), que és la molècula de ARN que eixercix ribointerferencia, i pot ser de varis tipos (siRNA, miRNA o piRNA).
Evolució
[editar | editar còdic]A partir d'estudis filogenéticos computacionals basats en el principi de màxima parsimònia, l'ancestro comú més recent de tots els eucariotas provablement ya posseïa una ruta primitiva de RNAi; es pensa que l'absència de la ruta en certs eucariota és una característica derivada.[1] Este sistema de RNAi ancestral provablement contenia una proteïna similar a Dicer, una proteïna Argonauta, una proteïna PIWI, i una ARN polimerasa depenent de ARN (RdRP) que podria haver realisat atres funcions celulars. Un estudi a gran escala de genómica comparativa també indica que el grup corona (un grup monofilético viu, o clado, que consistix de l'últim ascendent comú de tots els eixemplars vius, més tots els seus descendents) ya posseïa estos components, que en aquell moment podrien haver tingut associacions funcionals més estretes en els sistemes generals de degradació de el ARN com l'exosoma.[2] Este estudi també sugerix que la família de proteïnes "Argonauta" d'unió a ARN, que és comuna entre els eucariota, la majoria dels Archaea, i a lo manco algunes bactèries (tals com Aquifex aeolicus), és homòloga i originalment derivada dels components del sistema d'iniciació de la traducció.
Es pensa que la funció ancestral del sistema de RNAi és la defensa immune contra elements genètics exógenos tals com transposones i genomes virals.[1][3] Algunes funcions relacionades, com la modificació d'histonas, podrien haver estat ya presents en el ancestro dels moderns eucariota, encara que sembla que atres funcions com la regulació del desenroll pels miRNA haurien aparegut posteriorment.[1]
Els gens de la ribointerferencia, com a components del sistema immune antiviral en molts eucariota, estan implicats en una "batalla evolutiva" en els gens virals. Alguns virus han desenrollat mecanismes per a suprimir la resposta de RNAi de les seues cèlules hoste, un efecte molt aparent sobretot en els virus de plantes.[4] Estudis de les taxes evolutives en Drosophila mostren que els gens de la ruta de RNAi estan someses una forta selecció direccional i estan entre els gens en una taxa d'evolució més ràpida del genoma de Drosophila.[5]
Alguns protozoos tals com Leishmania major i Trypanosoma cruzi carixen completament de la ruta de RNAi.[6][7] La majoria dels components també estan absents en alguns fongos, notablement en l'organisme modele Saccharomyces cerevisiae.[8] El fet de que alguns ascomicetos i basidiomicetos carixquen de rutes de RNAi indica que algunes proteïnes requerides per a la ribointerferencia s'han perdut de forma independent en molts linajes de fongos, possiblement per l'evolució d'una nova ruta en funció similar, o a la falta de ventaja selectiva en certs casetes.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cerutti H, Cases-Mollano J(2006).50(2)
- 81–99.doi:10.1007/s00294-006-0078-x.
- ↑ Anantharaman V, Koonin I, Aravind L(2002).30(7)
- 1427–64.doi:10.1093/nar/30.7.1427.
- ↑ Buchon N, Vaury C(2006).96(2)
- 195–202.doi:10.1038/sj.hdy.6800789.
- ↑ Lucy A, Guo H, Li W, Ding S(2000).19(7)
- 1672–80.doi:10.1093/emboj/19.7.1672.
- ↑ Obbard D, Jiggins F, Halligan D, Little T(2006).16(6)
- 580–5.doi:10.1016/j.cub.2006.01.065.
- ↑ DaRocha W, Otsu K, Teixeira S, Donelson J(2004).133(2)
- 175–86.doi:10.1016/j.molbiopara.2003.10.005.
- ↑ Robinson K, Beverley S(2003).128(2)
- 217–28.doi:10.1016/S0166-6851(03)00079-3.
- ↑ L. Aravind, Hidemi Watanabe, David J. Lipman, and Eugene V. Koonin(2000).97(21)
- 11319–11324.doi:10.1073/pnas.200346997.
- ↑ Nakayashiki H, Kadotani N, Mayama S(2006).63(1)
- 127–35.doi:10.1007/s00239-005-0257-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ribointerferencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.