Radiocirugía
Radiocirugía és un tipo de procediment mèdic de radioteràpia. Al pacient se li administren fas fins de radiació, generats en unitats de megavoltaje (ciclotrón, el Gamma Knife i l'accelerador llineal (LINAC), per mig de múltiples camps convergents i conformats, en la qual cosa es conseguix irradiar dosis elevades i localisades en precisió, en un àrea o estructura anatòmica específica, evitant l'administració de dosis tòxiques als teixits adjacents.[1][2]
Etimologia
[editar | editar còdic]Se li va denominar radiocirugía per ser un procediment ablatiu encara que incruent, de chicotetes lesions, que generalment es realisa en única sessió de tractament, lo que fa que es semeje a un acte quirúrgic.[3] La radiocirugía no implica una intervenció quirúrgica, sino que utilisa radiació focalizada (en rajos X, rajos gamma o protones), obtenint resultats molt semblats als d'una intervenció quirúrgica. En determinats casos és més convenient que una intervenció neuroquirúrgica degut a que no és tan invasiva com una cirugia.
Per a la localisació espacial i precisa de les estructures anatòmiques que es vol irradiar s'usa l'estereotaxia per la qual cosa també li la denomina «radioteràpia estereotáctica craneal».
Generalment la radiocirugía estereotáxica en cap i coll s'aplica en dosis única; pero en alguns casos s'aplica en vàries dosis o sessions en atres zones corporals denominant-se radiocirugía estereotáctica fraccionada.[4]
Història
[editar | editar còdic]La radiocirugía es va desenrollar primer en l'Institut Karolinska d'Estocolm, Suècia, en 1949 conjuntament pel Dr. Lars Leksell, un neurocirujano i Bjorn Larsson, un radiólogo de l'Universitat de Uppsala. Leksell va utilisar inicialment protones d'un ciclotrón per a irradiar lesions cerebrals tumorals.[5]
En 1968, varen desenrollar el bisturí de rajos gamma (Gamma-knife), un nou dispositiu en exclusiva per a la radiocirugía, que consistia de les fonts radiactives de cobalt-60 colocat en una espècie de caixco en els canals centrals per a l'irradiació, usant rajos gamma. En l'última versió d'este dispositiu, 192 fonts de cobalt radiactiu radiació gamma directe al centre d'un caixco, a on s'inserta el cap del pacient. Açò es diu el Leksell Gamma Knife Perfexion.[6]
El 2.º model de bisturí de rajos gamma es va dissenyar per a produir lesions esfèriques i tractar tumors de cervell i malformacions arteriovenosas intracraneales (MAVs). En els 1980 les unitats 3.ª i 4.ª (en fonts 201 Cobalt-60) es varen instalar en Buenos Aires, Argentina, i en Sheffield, Anglaterra.[7] El 5.º bisturí gamma es va instalar en la Centre Mege Universitari de Pittsburgh en 1987.
EN 1980 s'escomença a usar l'accelerador llineal (LINAC) para radiocirugía, sent la pionera en l'Universitat de la Florida College of Medicine i presentat per Betti i Colombo a mitan de 1980.[8]
Estos sistemes es diferencien de bisturí de rajos gamma en una varietat de maneres. El bisturí de rajos gamma produïx rajos gamma de la desintegració de Co-60, d'una energia mija d'1,25 MeV. Un LINAC produïx rajos X des de l'impacte d'electrons accelerats conseguir un objectiu d'alta z (generalment de tungsteno). Un LINAC per lo tant pot generar qualsevol cantitat d'energia de rajos X, encara que per lo general 6 MeV fotons s'utilisen. El bisturí de rajos gamma conta en més de 200 fonts abillat en el caixco per a oferir una varietat d'ànguls de tractament. En un LINAC, el pòrtic es mou en l'espai per a canviar l'àngul de l'entrega. Abdós poden moure al pacient en l'espai per a canviar també el punt d'entrega. Abdós sistemes utilisen un marc estereotáctico per a restringir el moviment del pacient, encara que en el Novalis sistema en forma de fes radiocirugía i la plataforma de Novalis Tx radiocirugía, BrainLAB pioner en una tècnica sense marc, no invasiva en les imàgens de rajos X que ha demostrat ser la més cómoda per al pacient i precisa. La trilogia per Varian, també es pot utilisar en dispositius d'immovilisació no invasiva, junt en imàgens en temps real per a detectar qualsevol moviment del pacient durant el tractament.
En alguns centres mèdics, com en Boston i en Califòrnia, els acceleradors de partícules construït per a fer investigació en física d'altes energies s'han utilisat des de la década de 1960 per al tractament de tumors cerebrals i malformacions arteriovenosas del cervell en sers humans.[9]
Vàries generacions del sistema sense marc robòtica CyberKnife han segut desenrollats des de la seua creació inicial en 1990. Va ser inventat per John R. Adler, professor de l'Universitat de Stanford de la neurocirugía i oncología de la radiació i Russell i Peter Schonberg de Schönberg, i és comercialisat per l'empresa Accuray, en sèu en Sunnyvale, Califòrnia. Molts d'eixos sistemes CyberKnife estan disponibles en tot lo món, i més recentment s'ha introduït en països com l'Índia en els principals hospitals d'atenció oncològica, com HCG Bangalore Institut d'Oncología.
Varian Medical Systems de Pal Alt, Califòrnia, va fer el seu primer accelerador llineal optimisat per a radiocirugía estereotáctica en 1992, el 600SR Clinac. La trilogia és una atra plataforma que oferix Varian que incorpora ferramentes per a l'entrega de la radioteràpia guiada per imàgens d'alta precisió i els tractaments de radiocirugía, incloent cons de carretera (3-D) i kV (2-D) d'image, aixina com sincronisació respiratòria per a compensar tumor moviment durant el tractament. La màquina trilogia també es pot equipar en RapidArc per a l'aplicació del tractament més ràpit.
En 2007, la plataforma de Novalis Tx radiocirugía va ser presentat per Varian i BrainLAB. La plataforma de Novalis Tx radiocirugía incorpora sofisticats fes de donar forma a la tecnologia, precisió dirigida a les computadores i la robòtica que esculpen el fes de tractament de modo que envolga el tumor evitant al mateix temps els teixits circumdants i els òrguens de la mida de lo possible. La plataforma de Novalis Tx radiocirugía també oferix una àmplia gama d'instruments d'orientació d'imàgens per a millorar encara més la precisió del tractament. Els meges són capaços de generar escaneja en 3-D del tumor i els teixits circumdants abans de cada tractament, per a garantisar que els tumors es dirigixen en precisió. El Novalis en forma de fes Radiocirugía i Novalis Tx radiocirugía plataformes disponibles a nivell mundial, inclosos els EE. UU., Europa, Japó, Índia, Austràlia, la regió Àsia-Pacífic i Orient Mig.
L'última tecnologia disponible en la radiocirugía ( 2009) inclouen el CyberKnife i els sistemes de bisturí de rajos gamma, la plataforma de Novalis Tx radiocirugía, i l'accelerador llineal Trilogy.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2008).Acta neurochirurgica. Supplement.101
- 163–168.doi:10.1007/978-3-211-78205-7_28.
- ↑ (2006).Journal of clinical oncology.24(30)doi:10.1200/JCO.2006.07.5937.
- ↑ de les Heras González , M et al. Radioteràpia. Mini manuals pràctics: Oncología. Editorial Arán Edicions, 2008. ISBN 84-96881-45-8, 9788496881457
- ↑ Moreno Jimenez et al. Malformacions arteriovenosas intracraneales i radiocirugía en LINAC: artícul de revisió. Neurocirugía [online]. 2006, vol.17, n.4 [citat 2010-07-19], pp. 317-324 . Disponible en: [1]. ISSN 1130-1473. doi: 10.4321/S1130-14732006000400002
- ↑ (1949).Acta Chirurgica Scandinavica.99
- 229.
- ↑ International journal of radiation oncology, biology, physics.18(4)
- 941.doi:10.1016/0360-3016(90)90421-f.
- ↑ (1987).British Journal of Radiology.60
- 897.doi:10.1259/0007-1285-60-717-897.
- ↑ (2010).International journal of radiation oncology, biology, physics.76(1)
- 193–200.doi:10.1016/j.ijrobp.2009.01.064.
- ↑ Acta chirurgica Scandinavica.102(4)
- 316–9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiocirugía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.