Radiorresistencia

La radiorresistencia és la capacitat de certs organismes de sobreviure i prosperar en ecosistemes en nivells molt alts de radiacions ionisants. Els organismes que prosperen en presència de radiacions ionisants són cridats radiófilos. Este fenomen ha segut observat, per eixemple, en els animals i plantes en l'àrea afectada pel accident de Chernóbil, que han mostrat, a pesar dels alts nivells de radiació en la zona, una supervivència i adaptació inesperada en molts casos. Un estudi en la zona d'exclusió portat a terme en rates traslladades allí va demostrar que despuix de quarantacinc dies desenrollaven mecanismes per a adaptar-se a la radiació de la zona i que si eren somesos a dosis molt altes per poc temps no sofrien danys com si ho feya el grup de control. Segons pareix es devia a que eliminaven els radicals lliures generats per la radiació molt més ràpit.

Un estudi brasiler en els tossals de l'estat de Mines Gerais, que tenen un alt nivell de radiació per depòsits d'urani, també ha revelat molts insectes, cucs i plantes que són radiorresistentes.

La radiació també pot ajudar a certes plantas a adaptar-se millor a l'ambient, en incrementar la taxa de creiximent de les llavors, ya que favorix que germinen més ràpidament.

Radiorresistencia induïda

La radiorresistencia pot ser induïda per l'exposició a chicotetes dosis de radiació. Varis estudis han documentat estos efectes en rents, bactèrias, protozoos, algues, plantes, insectes, i també en cultius in vitro de cèlules d'animals mamífers i humanes. Varis mecanismes de protecció celular poden vore's implicats en estos processos, entre ells les alteracions de l'els nivells d'algunes proteïnas del citoplasma i el núcleu celular. També en l'Expressió gènica, Reparació de el ADN i atres processos.

S'han descobert molts organismes que tenen la capacitat d'auto reparar els seus gens i que esta capacitat pot ser activada per l'exposició a la radiació. A continuació es descriuen dos eixemples d'este procés de reparació celular en sers humans. Devair Alves Ferreira va rebre una alta dosis de radiació (7.0 Gy) en l'Accident de Goiânia , i va sobreviure mentres que la seua esposa que va ser irradiada en 5.7 Gy fallia.

L'explicació més plausible a estos fets de el ^{cita requerida} és que la dosis que va rebre ell es va vore fraccionada en dosis més chicotetes a lo llarc de cert temps, mentres que la dosis que va rebre la seua dòna, que estava en casa més temps, va ser continuada, lo que va impedir que els mecanismes de reparació del seu organisme pogueren actuar reconstruint part de les cèlules danyades per la radiació. Açò és similar a lo que es va produir entre alguns dels treballadors del Accident de Chernóbil els cridats liquidadores en la que varen rebre dosis de fins a 10 Gy, pero de forma fraccionada en diferents periodos, evitant els efectes més greus i aguts i immediats de la radiació.

S'ha descobert en experiments de Radiobiología que si un grup de cèlules són irradiadas, a mida que la dosis de radiació aumenta, el número de cèlules que sobreviu disminuïx. També s'ha descobert que si a un cultiu celular se li administra una determinada dosis de radiació, i és guardat, sense ser irradiadas les cèlules de nou durant un periodo i despuix són irradiadas, esta nova dosis de radiació té menors efectes nocius en elles i provoca menor mort celular. El cos humà conté moltes classes diferents de cèlules i es pot produir la mort per la pèrdua d'un sol tipo de cèlules en un orgue vital. En molts casos de mort per efectes de la radiació en periodo curt ( entre 3 i 30 dies) despuix de l'irradiació, la mort de produïx per la destrucció de les cèlules de la mèdula òssea que produïxen la sanc i de les cèlules del sistema digestiu (paret intestinal).

En el gràfic a continuació es descriuen les curves de dosis/ supervivència d'un grup de cèlules hipotètiques bombardejades en la mateixa cantitat de radiació en dos casos: En un periodo de recuperació de la radiació i sense el.

Est és un gràfic que mostra l'efecte de fraccionar la capacitat dels rajos gama per a produir la mort celular. La llínea blava és per a les cèlules que no varen tindre un periodo de recuperació, mentres que la llínea roja és de les cèlules que varen tindre un periodo de descans i recuperació.

Radiorresistencia hereditària

Existixen moltes evidències de que la radioresistencia pot estar determinada genèticament i pot ser heretada, com a mínim en alguns organismes. Heinrich Nöthel, un geneticista de la Freie Universität Berlin va realisar un complet estudi sobre la radioresistencia i mutacions en la mosca de la fruta, Drosophila melanogaster. Publicant més de 14 estudis.