Anar al contingut

Raga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Melakarta.katapayadi.sankhya.72 correction for no 41-47-53-59-65-71 da2-instead-of-da3.png
Raga


[[Archiu:Raga_du_soir_au_Coll%%A8ge_des_Bernardins_cropped.jpg|thumb|300px|Una actuació raga]] Rāga (en sánscrito राग "rāga" (masc.) significa lliteralment "color" o "modo, estat d'ànim"), a voltes també s'escriu com raag i en tamil (per eixemple) இராகம anarākam en música carnática) es referixen als modos melòdics amprats en la música clàssica índia.[1] En la música clàssica de l'Índia, Pakistan i Bangladés, el raga és un esquema melòdic en que s'establix una composició i una improvisació, basat en una colecció donada de notes (generalment de cinc a sèt) i patrons rítmics característics.

Encara que han existit centenars de ragas en l'història musical, en la música clàssica indostaní s'han establit prop de 100 ragas[2] i en la música carnática, 72 ragas.[3] Hi ha ragas comuns en abdós sistemes, en diferents noms.[4]

En la música de l'Índia, es basa en una série de cinc notes musicals o més, sobre les quals es fonamenta una melodia. En la tradició musical índia, els raga s'interpreten segons l'hora del dia i l'estació de l'any. La música clàssica índia sempre es compon segons un determinat raga. La música índia popular, com les cançons del cine d'Índia utilisen a voltes els raga en les seues composicions.

Rāgini és un terme arcaic que designa l'equivalent femení del raga.

Un raga pot ser considerat com un vocabulari de traces melòdiques que tendix, com un grup, a emfatisar certs tons d'una escala musical, donant-li al raga un caràcter específic emocional i denotant el tipo de música a ser improvisada. El recalcament fet sobre certes inflexions, efectivament dividix l'escala en tons primaris i secundaris; els secundaris servixen d'ornament als tons primaris, reforçant-se d'esta manera el vigor.

Cada escala pot tindre diferents ragas variats, depenent de quins tons de l'escala s'establixen com a primaris. Dos factors adicionals contribuïxen al potencial artístic del raga: la divisió de tons entre primaris i secundaris no és sempre dura i ràpida; encara més, un nivell terciario (realces dels ornaments) és posat moltes voltes a disposició del intérpret.

El concepte de raga, introduït en algun moment abans de el IX, es va adquirir gran importància en tot el Sur i Est d'Àsia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Raga-Rupanjali. Ratna Publications: Benarés. Benarés, 2007.


Referències

[editar | editar còdic]