Sitar
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El sitar (urdu:ستار, hindi: सितार, bengalí: সেতার, persa: سیتار ) és un instrument musical tradicional de l'Índia i Pakistan, de corda pulsada originari de l'Índia semblant a la guitarra, el llaüt o el banyo pero en el màstil més gran. S'identifica pel seu sò metalizado i els seus glissandos.
El sitar és un instrument versàtil en sò delicat i lluent, apropiat per a expressar el llent desenroll dels ragas, aixina com per a servir a l'interpretació virtuosa.
Parts i construcció
[editar | editar còdic]El sitar és alguna cosa més chicotet que l'antic saraswati vina, un atre dels instruments de corda més importants de l'Índia. Esta fabricat en una fusta molt dura de teca i està compost per una caixa de resonància originàriament feta a partir d'una carabassa curada (especialment, s'usa l'espècie Lagenaria siceraria).
El màstil recte du un diapasón buit, molt més ample que el de la guitarra, en entre 16 i 20 trasts mòvils de latón o argent, de curva suau, que són colocats per l'instrumentiste para temperar l'escala que dits trasts produïxen. Segons el raga que vaja a interpretar, l'instrumentiste afinara de distint modo les cordes de simpatia. Un atre cos de resonància més chicotet apareix a voltes baix de l'extrem del màstil. Té sèt cuerdo d'acer i latón, quatre per a la melodia i tres que proporcionen l'acompanyament harmònic i rítmic. Es pulsen en una púa o mizrab. Un joc d'11 a 19 cordes afinables d'acer que vibren per simpatia afigen cos i textura al sò en la seua resonància, encara que en ocasions són pulsades en el garranchet, produïxen la peculiar cascada de notes característica de la música hindú. El sitar pot cobrir 4 octaves i posseïx una àmplia gama de colors tonals.[1]
Alguns sitares conten en una atra caixa de resonància més chicoteta, també de carabassa, situada baix de l'extrem superior del màstil. Actualment, molts d'ells tenen la segona carabassa fabricada en fusta torneada, imitant a la susodicha hortaliça. Com a adhesiu, se solen utilisar les tradicionals coes basades en mucílacs de plantes (de la família de la chirimoya) o be de luthier (basades en peixos, ossos, etc.), tot això reforçat en taches confeccionades a partir d'asclons de canya.
Història
[editar | editar còdic]Es creu que va ser introduït en Índia des de Pèrsia durant el periodo mogol (a lo llarc de la franja de l'antiga Pèrsia abunden instruments de nom i disseny molt relacionats en l'actual sitar: sehtar, etc.). Uns atres musicòlecs atribuïxen la seua invenció a Amir Jusru, important músic cortesano musulmà de el XIII. Pertany a la família dels llaüt. Manté la seua forma actual des de fa aproximadament 700 anys. Este instrument ha tingut un gran desenroll en la música clàssica del Nort de l'Índia. El seu nom tendix a confondre's en el de la cítola, que no és un instrument sino en realitat una família d'instruments en característiques diferents a les del sitar. El sitar és un instrument versàtil en sò delicat i lluent, apropiat per a expressar el desenroll llent i líric dels ragas aixina com per a servir a l'interpretació virtuosa, ademés poden ser pulsades, percutidas, fregades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Instrumentenlexikon - Sitar». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2014. Consultat el 7 de març de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.