Anar al contingut

Raja Ravi Varma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ravivarma1b.jpg
Raja Ravi Varma

Raja Ravi Varma ( രാജാ രവി വര്മ്മ en idioma malaialam,[1][2] 29 d'abril de 1848 - 2 d'octubre de 1906) va ser un pintor indi de l'estat principesco de Thiruvithamkur (1729-1858, en anglés Travancore), que es trobava en l'actual Kerala (en l'extrem suroest de l'Índia).[3]

Reconegut com a pintor per la seua representació d'escenes de les mítiques epopeyas del Majábharata i el Ramaiana (dos texts épico-religiosos del sigle III a. C.), la seua fama es deu no obstant a la colecció de pintures de dònes d'estètica kitsch, molt populars entre la classe mija.[4]

Raja Ravi Varma estava estretament relacionat en la família real de Travancore de l'actual estat de Kerala en l'Índia. Més vesprada en la seua vida, dos de les seues netes varen ser adoptades per la família real, i els seus descendents componen l'actual família real de Travancore, inclosos els últims tres maharajás (Balarama Varma III, Marthanda Varma III i Branca Varma VII).[5]

Biografia

[editar | editar còdic]

Raja Ravi Varma va nàixer en el nom de Ravi Varma Koil Thampuran del palau Kilimanur, en l'antic estat principesco de Thiruvithankur (Travancore) en Kerala.

A primerenca edat va conseguir el patrocini econòmic del seu parent majarás Ayilyam Thirunal (de Travancore), i a partir de llavors es va iniciar la capacitació formal.[6] Es va formar en aquarela en Suami Branca Naidu i més tart en pintura a l'oli en el retratiste holandés Theodor Jenson.

Ravi Varma era fill de Ezhumavil Neelakanthan Bhattatiripad i Uma Ambabayi Thampurratti. La seua mare, Uma Ambabayi Thampuratty, pertanyia a la família baronial que governava l'estat feudal de Kilimanoor en el regne de Travancore. Va ser una poetisa i escritora de cert talent, i la seua obra Parvati Swayamvaram va ser publicada per Varma despuix de la seua mort. El pare de Ravi Varma era erudit en sánscrito i ayurveda i procedia del districte Ernakulam de Kerala. Ravi Varma tenia dos germans, una germana anomenada Mangala Bayi i un germà cridat Raja Varma (naixcut en 1860). L'últim també era pintor i va treballar estretament en Ravi Varma tota la seua vida.

En 1866, a l'edat de 18 anys, Varma es va casar en Bhageerthi Bayi, de 12 anys (coneguda formalment com Pooruruttati Nal Bhageerathi Bayi Thampuratty), de la casa real de Mavelikkara, un atre important feu del regne de Travancore. cal destacar que la casa de Mavellikara era una branca de la Casa Real de Travancore. Bhageerthi era la menor de tres germanes, i les seues dos germanes majors havien segut adoptades per la família real de Travancore en 1857 per a continuar el linaje. Li les coneixia com la Rani Major i la Rani Menor de Attingal, i en la seua progenie recaïa la successió al tro de Travancore. Per lo tant, la conexió de Ravi Varma en la família real es va fer molt estreta pel seu matrimoni en Bhageerthi. Els seus fills (per pertànyer a la família de la seua mare) serien reals per naiximent. El matrimoni, arreglat pels pares a la manera índia, va ser armonioso i exitós. La parella va tindre cinc fills, dos varons i tres dònes. El seu fill major, Kerala Varma (naixcut en 1876), tenia un temperament excessivament espiritual. Mai es va casar i va acabar renunciant al món, abandonant la llar per a sempre en 1912. El fill menor, Branca Varma (naixcut en 1879), va heretar el talent artístic del seu pare i va estudiar en la JJ School of Arts, Mumbai. Estava casat en Gowri Kunjamma, germana de Dewan PGN Unnithan, i es va convertir en pare de sèt fills.

Les tres filles de Ravi Varma i Bhageerthi Bayi varen ser Mahaprabha Amma (que apareix en dos dels quadros més famosos de Varma), Uma Amma (cridada aixina per la mare de Varma) i Cheria Kochamma. En 1900, la Casa Real de Travancore es va enfrontar de nou a una crisis successòria. Les dos germanes majors de Bhageerthi, que havien segut adoptades per a dur avant el linaje, no havien conseguit produir els hereus desijats. Varen tindre sis fills entre les dos, pero només varen sobreviure dos, abdós varons (que, per cert, també varen morir sense descendència). Segons el sistema matrillinial Marumakkathayam, la successió al tro només podia progressar per via femenina, per lo que era necessari realisar una adopció. La tradició dictava que dos chiquetes pertanyents a branques de la família real anaren adoptades juntes. Serien designades Rani Major i Rani Menor de Attingal, i la successió al tro de Travancore recauria en el seu progenie, d'acort en l'inusual i únic sistema Marumakkathayam de successió.

Dos de les netes de Varma estaven marcades pel destí per a rebre este honor, sent la raó principal que eren les parents matrillinials (cognatic) més propenques a la Rani de Attingal en eixercici. En agost de 1900, Lakshmi Bayi (de 5 anys), filla major de Mahaprabha, i Parvati Bayi (de 4 anys), filla major de Uma, varen ser adoptades per la família real de Travancore. Va ser Bharani Thirunal Lakshmi Bayi, la seua tia yaya supervivent, qui les va adoptar formalment. Va morir a l'any de fer-ho, i les dos chiquetes varen ser nomenades Ranis Major i Menor d'Attingal respectivament. Es varen casar en plena adolescència en dos cavallers de famílies aristocràtiques adequades. Va ser la rani menor, Sethu Parvathi Bayi, qui va donar a llum al tan esperat hereu en 1912, exactament un dia despuix del seu setzé natalici. Per cert, el seu marit era nebot net de Raja Ravi Varma i pertanyia al Kilimanoor. El recent naixcut va ser el futur Maharajá Chithira Thirunal, l'últim governant Maharajá de Travancore. Li varen seguir un germà (el futur Maharajá Marthanda Varma III) i una germana Lakshmi Bayi, mare del Maharajá Branca Varma VII, que ocupa actualment el tro (des de 2013). Mentrestant, la Rani Senior (Sethu Lakshmi Bayi, filla de Mahaprabha Amma, i Regente des de 1924 fins a 1931) també va donar a llum a dos filles més tart en la seua vida (en 1923 i 1926).cita requerida

En 1873 va guanyar el primer premi de l'Exposició d'Art de Viena i alcança certa notorietat. Les pintures de Ralla Ravi Varma també varen ser enviades a l'Exposició Colombina Mundial, celebrada en Chicago en 1893, a on va ser guardonat en dos medalles d'or.[7] A l'any següent va tornar a guanyar la medalla d'or en l'exposició de Madrás. En 1880 , va guanyar el gran premi, la medalla d'or Gâekwâr en una exposició en Poona, després el seu èxit va traspassar les fronteres de l'Índia i en 1892 va expondre en Chicago. Va viajar per l'Índia en busca de models i documentació dels episodis de les llegendes de Dushianta i Shakuntala, i de Nala i Damaianti, del text épico religiós Majábharata, encara que aplegaria a ser criticat per un estil massa vistós i sentimental. Moltes de les seues pintures estan disponibles en el Palau Laksmi Vilas, en Vadodara. Ralla Ravi Varma va morir en 1906 a l'edat de 58 anys.[lower-alpha 1]

D'esta manera, tota la família real actual (existent) de Travancore descendix de Raja Ravi Varma. Entre els seus descendents reals són ben coneguts els escritors Aswathi Thirunal Gowri Lakshmi Bayi i Shreekumar Varma, l'artista Rukmini Varma i el músic clàssic Aswathi Thirunal Branca Varma.cita requerida

Al voltant del 57 natalici de Ravi Varma va anunciar la seua decisió d'acceptar Sanyasa, i retirar-se de tota vida mundana quan complira 60 anys. En els seus últims anys va sofrir de dolor per la mort de Raja Raja Varma, i també de diabetis, lo que va contribuir a la seua mort el 2 d'octubre de 1906. [8]

Carrera artística

[editar | editar còdic]

Varma va rebre el mecenage d'Ayilyam Thirunal, el següent Maharajá de Travancore, i a partir de llavors va començar la seua formació formal.[9] Va deprendre els fonaments de la pintura en Madurai. Més vesprada, va rebre formació en pintura a l'aigua de Branca Swami Naidu i, més be a regañadientes, en pintura a l'oli del retratiste britànic Theodore Jenson.[10]

L'administrador britànic, Edgar Thurston va ser important en la promoció de les carreres de Varma i el seu germà.[11] Varma va rebre un gran reconeiximent despuix de guanyar un premi per una exposició dels seus quadros en Viena en 1873. Els quadros de Varma també es varen enviar a l'Exposició Mundial Colombina celebrada en Chicago en 1893 i va ser guardonat en tres medalles d'or.[12] Va viajar per tota l'Índia en busca de temes. A sovint modelava Deesesas hindús a partir de dònes del sur de l'Índia, a les que considerava belles. Ravi Varma és especialment conegut per les seues pintures que representen episodis de l'història de Dushianta i Shakuntalá, i Nala i Damayanti, del Mahabharata. La representació que fa Ravi Varma dels personages hindús s'ha convertit en part de l'imaginari indi de les epopeyas. A sovint se li critica pel seu estil massa cridaner i sentimental, pero la seua obra seguix sent molt popular en l'Índia. Moltes de les seues fabuloses pintures es conserven en el Palau Laxmi Vilas, Vadodara.[13]

Activitat com a pintor

[editar | editar còdic]

Va rebre lliçons de pintura del pintor madurai Alagri Naidu i del pintor estranger Sr. Theodore Jensen, que havia vingut de gira a l'Índia . Abdós eren artistes de l'estil europeu. Una mescla d'abdós estils és visible en la pintura de Shri Verma. Va passar uns 30 anys en la pràctica de la pintura índia. Va publicar les seues pintures obrint una imprenta de #litografia en Mumbai . Les seues pintures són de temàtica diversa pero predominen els temes mitològics i els retrats personals de reis. Les seues obres varen ser ben rebudes en l'estranger, el seu respecte va aumentar i va rebre medalles. Va viajar al país per a estudiar la verdadera forma dels trages mitològics.

Les seues obres d'art es dividixen en tres categories principals.

(1) Rèplica o Retrat,
(2) Quadros en figures humanes i
(3) Imàgens relacionades en acontenyiments de l'història i la mitologia.

Encara que la popularitat de Raja Ravi Varma entre la gent comuna es va deure a les pintures de Itihas, Puranas i Deus i Deeses, pero per les seues reproduccions realisades en oli, es va fer conegut com el millor pintor del món. Fins a la data, no existix cap atre artiste que haja creat reproduccions tan realistes en colors a l'oli. Va morir el 2 d'octubre de 1906.

Llista d'obres més importants

[editar | editar còdic]

Esta és una llista de les obres més prominents de Ravi Varma. En el 150 aniversari del seu naiximent, Google Arts and Culture va publicar més de 300 de les seues obres.[14] Plantilla:Div col

  • Sri Shanmukha Subramania Swami
  • Woman holding a fan
  • 3D painting of the Mysore king on a horse (available at the Mysore palace)

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

En 1904, el virrey George Curzon (1859-1925), en nom de l'emperador britànic, li va otorgar a ralla Ravi Varma la medalla d'or Kaiser-i-Hind. En eixe moment el seu nom va ser mencionat per primera volta com "Ralla Ravi Varma", i d'acort en la tradició marumakkathayam, a partir de llavors se li va conéixer en el nom del seu tio matern (Ralla Raer Varma).[6]

En 1993, el crític d'art Rupika Chawla i l'artiste A. Ramachandran varen realisar conjuntament una gran exposició de les obres de Ralla Ravi Varma en el Museu Nacional de Nova Delhi.

El Govern de Kerala ha instituït un premi cridat Rajaravivarma Puraskaram, que s'otorga cada any a persones que demostren excelència en el camp de l'art i la cultura.

En Mavelikara (estat de Kerala) es va crear una universitat dedicada a les arts plàstiques que també du el seu honor. L'escola secundària Ralla Ravi Varma en Kilimanoor va ser nomenada en honor a ell. Es conserva el seu palau-museu que es troba a sis quilómetros de Ponganadu, a 7 km de Pazhayachanda i 36 km de Trivandrum (la capital de Kerala).

De la seua extensa obra podrien destacar-se obres[15] com Village Belle, Lady lost in thought, Damayanti talking to a swan, The orchestra, Arjuna and Subhadra, The heartbroken, Swarbat player, Shakuntala o Lord Krishna as ambassador.

[editar | editar còdic]

En 2008, Ketan Mehta (cineaste de Bollywood) va dirigir la película Rang rasiya sobre la vida de Ralla Ravi Varma en la que l'actor Randeep Hooda va eixercitar el paper de l'artiste. En 2010, el cineaste indi Lenin Rajendran va fer una película malaialam cridada Makara-manju (‘la boira de #Capricorn’), que narra una part de la vida de Ralla Ravi Varma, el paper de la qual va ser interpretat per Sivan Santhosh.

  1. Nagam Aiya, The Travancore State Manual
  2. «Restoring works of art». The Hindu.
  3. Om Prakash Joshi: Sociology of indian art (pág. 40). Rawat Publications, 1985.
  4. Partha Mitter: Art and nationalism in colonial Índia, 1850-1922: occidental orientations, capítul 5: «Raja Ravi Varma: the artist as charismatic individual» (págs. 179–215). Nova York: Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0-521-44354-8. Consultat el 12 de decembre de 2011.
  5. Lord Padmanabha and his dasas indianculture.gov.in. Retrieved 31 July 2021
  6. 6,0 6,1 Erwin Neumayer i Christine Schelberger (editors): The diary of C. Rajaraja Varma (biografia del germà menor del pintor). Londres: Oxford University Press.
  7. Kilimanoor Chandran: Ravi Varmayum chitrakalayum (en idioma malaialam). Kerala: Department of Culture, 1998.
  8. «google.com/story/the-life-of-raja-ravi-varma-years-1894-1906-the-ganesh-shivaswamy-foundation/PwURrypHbwSDLw?hl=és La vida de Raja Ravi Varma: anys 1894-1906». La Fundació Ganesh Shivaswamy, Bangalore.
  9. "El diari de C. Rajaraja Varma"
  10. «The Sunday Tribune - Spectrum - Article».
  11. Mitter, Partha (1994). Art i nacionalisme en l'Índia colonial, 1850-1922: Occidental Orientations, Cambridge University Press, pp. 69, 193, 208. ISBN 978-0-52144-354-8.
  12. Kilimanoor Chandran, Ravi Varmayum Chitrakalayum(en malayalam), Departament de Cultura, Kerala, 1998.
  13. «Pintures de Raja Ravi Varma, Vadodara».
  14. «Raja Ravi Varma» (en en). Google Arts & Culture. Consultat el 2020-04-28.
  15. Website de Ravi Varma Art Gallery

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>