Rajos actínicos

En espanyol, actínico significa «relatiu al actinismo», i actinismo és, segons la definició de la Real Acadèmia: «1. m. Acció química de les radiacions electromagnètiques, en especial les solars».

Descripció

Per extensió, els rajos actínicos són aquells que provenen de la llum solar i tenen efectes específics sobre la matèria, en este nom (rajos actínicos), es coneix a la franja de l'espectre solar que correspon al blau, violeta i ultravioleta, i que Niels Ryberg Finsen «va descobrir» a partir de les troballes d'Emile Duclaux (1840-1904) sobre la capacitat destructora dels rajos ultravioleta aplicats a colónies de bactèries.

En un principi, Finsen es va dedicar a estudiar si eixa capacitat (destructora de l'espectre ultravioleta) era real en els teixits vius i va comprovar que la llum, despuix de concentrar-la, eixercia també un efecte benèfic en els pacients. Va comprovar que en la llum del Sol o en la que s'obtenia per mig de la concentració de llums elèctriques, podia eliminar tant a les bactèries en cultiu com a les que es desenrollaven sobre la pell. A partir dels seus experiments, va establir que este efecte «curativo» es devia a les propietats de la llum, i no als seus efectes tèrmics. A partir d'esta troballa, va idear una llàntia elèctrica d'arc voltaico, coneguda com «llum de Finsen» o «llàntia de Finsen», per al tractament de vàries afeccions cutànees.

La llum de Finsen s'obté en fer passar la llum solar o la que s'obté per un arc voltaico a través d'una solució amoniacal de sulfat de coure que absorbix els rajos grocs, rojos i infrarrojos de l'espectre. Esta consta de rajos violetas i ultravioletas.

Aplicació de rajos concentrats en la llum de Finsen artificial.