Randia longiloba

Randia longiloba vista lateral de la flor; en la part superior dreta, observe el frut vert inmaduro coronat per 5 menuts sépals.

Randia longiloba talle en branques laterals i flor

Randia longiloba, sense un atre nom en espanyol que crucillo, que compartix en atres espècies de Randia, és un menut arbre endèmic que solament es troba en el surest de Mèxic. Pertany a la família de café i rossa, les Rubiaceae.

Descripció

Randia longiloba es reconeix per estes característiques distintives:

És un arbust o arbre menut que alcança els 10 metros d'altura, en espines pareadas de fins a 10 mm de llarc en les puntes de les branques. Les estípulas, de fins a 2 mm de llarc, s'agrupen en la base del pecíol; són triangulars, puntagudes i poden persistir o no en l'edat.

• Els fulls, en pecíols curts, medixen fins a 10 cm de llarc i aproximadament la mitat d'ample. S'agrupen en les puntes de tallos i en les branques laterals (braquiblastos), i generalment tenen forma elíptica. Els màrgens dels fulls no presenten dents, lòbuls ni clavills, i tenen fins a 10 nervis secundaris.

Les plantes són dioicas, en algunes flors molt aromàtiques dispostes en arracadas. La part inferior de la corola blanca forma un tubo sobre el qual s'estenen àmpliament 5 pétals o lòbuls. Les flors masculines són considerablement més menudes que les femenines.

Els fruts són de tipo baya, esfèrics o casi esfèrics, plans i sense vellosidades, i medixen fins a 5 cm de diàmetro. Les llavors medixen fins a 6 mm de llarc.

Distribució

Randia longiloba és endèmica només en els estats del surest mexicà de Campeche, Chiapas, Quintana Rosegue i Yucatán.

Hàbitat

En la península de Yucatán, Mèxic, Randia longiloba habita en boscs secs i humits d'altura baixa i mija, incloent aquells en cactus columnars. També es donen en «acahuales», que bàsicament constituïxen l'etapa de revegetación de l'agricultura tradicional de tala i crema, en la possibilitat d'utilisar les plantes leñosas tallades, no solament cremar-les.

Ecologia

El frut de Randia longiloba servix d'aliment per a aus i fardes.

Interaccions humanes

En cerimònies tradicionals

En la península de Yucatán, Mèxic, el poble maya ahueca els fruts esfèrics de Randia longiloba per a que la clafolls durs puguen servir com a gots a on colocar el atole sagrat durant les cerimònies religioses.

En la medicina tradicional

Una infusió de corfa de Randia longiloba s'ha utilisat per a tractar el dengue.

Com nematicida

Els extractes de Randia longiloba produïxen una mortalitat superior al 80% per al nematodo formador de nòduls Meloidogyne incognita, conegut com provablement el nematodo fitoparásito de major importància econòmica.

Per a la producció de carbó vegetal

En l'estat mexicà de Quintana Rosegue, la fusta de Randia longiloba es transforma en carbó vegetal.

Taxonomia

Randia longiloba va ser nomenada i descrita formalment per William Botting Hemsley en 1886. En el text, el nom apareix escrit com «Randia ? longiloba», a modo de proposta, senyalant que, si ben Hemsley no hi havia vist el frut, i ya que les flors tenien ovaris unicelulars, per a ell semblava millor classificar-la com Randia en lloc de Gardenia.

Etimologia

El nom del gènero Randia és una construcció neolatina destinada a honrar al botànic anglés Isaac Rand.

El nom de l'espècie longiloba és neolatín basat en el llatí longus, que significa «llarc», i el grec llops, que significa «lòbul», és dir, «longamente lobulado».El nom de l'espècie longiloba és neolatín basat en el llatí longus, que significa «llarc», i el grec llops, que significa «lòbul», és dir, «longamente lobulado». Provablement açò es referix als llarcs lòbuls de la corola de l'espècie, ya que quan Hemsley va descriure formalment Randia longiloba, va comentar que els lòbuls de la corola, en relació en el tubo de la corola, eren llarcs.