Anar al contingut

Ranefer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arbre genealògic de Ranefer.

Ranefer (o Ranofer) va ser un príncip del Antic Egipte durant la IV dinastia (Imperi Antic d'Egipte).[1]

El seu nom, Ranefer, té el del deu egipcíac Ra i la paraula nefer (nfr), que implica el concepte de "bellea", significant puix Ra és bell.

Ranefer ‒ que tenia el títul de "fill del Rei" ‒ era fill del faraó Seneferu, el primer governant de la Quarta Dinastia.[2][3] La seua mare va deure ser una esposa o concubina el nom de la qual es desconeix. Els germans majors de Ranefer eren Nefermaat I i Rahotep.[4][5] Els tres varen morir abans que Seneferu i el seu mig-germà més jove Khufu (en grec, Keops) serà el que herete el tro del seu pare.

Ranefer va treballar com a supervisor d'obres per al seu pare (títul: “Supervisor de Djed-Sneferu”) i va ser enterrat en una mastaba en Meidum.[6][7] En la tomba varen ser trobades les seues vísceres envoltes en lli.[8] La mòmia intacta de Ranefer, respectada pels antics saquejadors, va permetre conéixer les tècniques de momificació comunes durant l'Imperi Antic.[9] El cos estava de costat mirant a l'oest, tradició antiquíssima que després es va substituir pel cos yacente d'esquenes, i envolt en benes impregnades de resina i pintades per a simular el cos de davall, sent açò últim també despuix substituït per una caraça funerària. Aixina, el cabell de la mòmia estava pintat de negre, les celles i els ulls varen ser pintats en llínees verdes i la boca pintada com una ralla roja .[10] Els genitals varen ser també cuidadosadament molejats en lli, el cervell permaneixia en el cràneu i les seues entranyes llavades i empaquetades individualment varen ser trobades dins d'un cofre canópico en la tomba. Els gots canopes per a cada víscera varen aparéixer en la Sexta dinastia.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Aidan Dodson and Dyan Hilton, The Complete Royal Families of Ancient Egypt: A Genealogical Sourcebook of the Pharaohs, 2004, Thames & Hudson
  2. Bart, Anneke, Seneferu
  3. Hill. «Children and grandchildren of Sneferu».
  4. The Califòrnia Institute for Ancient Studies. «The Kings of the 4th Dynasty».
  5. Old Kingdom Monuments Organized by Ruler, Wikiversity
  6. Justine Victoria Way, From Privilege to Poverty: The Life-cycle of Pyramid Settlements During the Old Kingdom
  7. Marsh. «Egyptian Pharaoh Sneferu and His Overachieving Children».
  8. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Preservation of the viscera.
  9. Ikram & Dodson 1998:110-111
  10. Petrie. «Medum».
  11. McArthur, Riana (31 d'agost de 2011). The Evolution of the Technique of Human Mummification (ca.5000 BCE – ca.395 CE), pp. 17.


Referències

[editar | editar còdic]