Anar al contingut

Rankamaíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Rankamaite.jpg
Rankamaíta

La rankamaíta és un mineral òxit de composició (Na,K)3(Ta,Nb,Al)11(O,OH)31.[1] Descrit per primera volta per Oleg von Knorring, Atso Vorma i P. H. Nixon en 1969, deu el seu nom al geoquímico finlandés Kalervo Rankama (1913–1995).[2][3][4]

Propietats

[editar | editar còdic]

La rankamaíta és un mineral transparent de color blanc, blanc cremoso o groguenc, i lluentor adamantino. Té durea entre 3 i 4 en l'escala de Mohs, intermija entre la de calcita i fluorita, sent la seua densitat 5,5 g/cm³.[5][6]

Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m). Conté un 57% de tàntal, un 13% de niobi, un 1,80% de sodi, un 1,49% d'alumini i un 1,17% de potassi. Com a impurees principals pot contindre plom —el seu contingut pot superar el 3%— i liti; en la localitat tipo el seu fòrmula empírica correspon a Na1.7K0.8Pb0.3Li0.2Ta6.9Nb3A el1.2O26.3(OH)3.7[6][7]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La rankamaíta forma fibres rectes o ondulades, agregades en grans redonejats, el tamany dels quals és de fins a 1 cm; estos poden estar disposts concéntricamente en masses nodulares rodejant a simpsonita.[7]

Es pensa que la rankamaíta reemplaça a la simpsonita, com a resultat d'un intens metasomatismo de sodi en algunes pegmatitas granítiques que contenen liti, tàntal i niobi. Sol estar associada, ademés de simpsonita, a microlito, cassiterita, berilo, tantalita-(Mn), moscovita, caolinita i litiotantita.[7]


Referències

[editar | editar còdic]