Reacció d'acoplament A3
La reacció d'acoplament A3 (també coneguda com a acoplament A3 o Reacció aldehit-alquino-amina), nomenada aixina pel professor Chao-Jun Li de l'Universitat McGill, és un tipo de reacció multicomponente que involucra un aldehit, un alquino i una amina, les quals reaccionen per a donar una propargil-amina.[1][2][3][4][5][6]
La reacció procedix per mig d'una condensació deshidratante[4] i requerix un catalisador metàlic, usualment basat en una aleacióruteni/coure, or o argent.[4] Es poden utilisar catalisadors quirales per a donar una reacció enantioselectiva, donant com resultat una amina quiral. Es pot portar a terme en aigua com a dissolvent. En el cicle catalític, el metal activa l'alquino per a formar un acetiluro metàlic; per un atre costat, l'amina i l'aldehit reaccionen per a donar una imina, la qual reacciona en l'acetiluro en una adició nucleofílica. Esta reacció va ser reportada independentment per tres grups d'investigació entre 2001 i 2002,[7][8][9] encara que en 1953 es va reportar una reacció similar.[10][11]
Si els sustituyentes de l'amina tenen un hidrogen alfa present i s'utilisa un catalisador de zinc o coure, la reacció pot continuar en una transferència d'hidrur i una fragmentació per a donar un aleno en una reacció de Crabbé.
Reacció A3 descarboxilativa
[editar | editar còdic]Una variació d'esta reacció és el cridat acoplament descarboxilativo A3.[12] En el qual, l'amina és reemplaçada per un aminoàcit. l'imina per lo tant, es isomeriza i el grup alquino es coloca en l'atra posició alfa disponible respecte al nitrogen.[12][13][14] Esta reacció requerix un catalisador de coure. El acoplament redox A3 dona el mateix producte pero els reactius utilisats són, de nou, un aldehit, una amina i un alquino com en la reacció regular.[12][14][15][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ RSC Advances.5(47)
- 37737–37741.ISSN 2046-2069.doi:10.1039/C5RA04729C.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ ChemInform.43(5)ISSN 1522-2667.doi:10.1002/chin.201205252.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Chemical Society Reviews.41(10)
- 3790–3807.ISSN 1460-4744.doi:10.1039/C2CS15356D.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Li, Jie Jack (2009). Name Reactions: A Collection of Detailed Mechanisms and Synthetic Applications, 4 edició (en en), Springer-Verlag. ISBN 978-3-642-01053-8.
- ↑ Synlett.2004(09)
- 1472–1483.ISSN 0936-5214.doi:10.1055/s-2004-829531.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Chemical Society Reviews.48(18)
- 4766–4790.ISSN 1460-4744.doi:10.1039/C9CS00253G.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Angewandte Chemie International Edition.40(13)
- 2534–2536.ISSN 1521-3773.doi:10.1002/1521-3773(20010702)40:133.0.CO;2-2.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Organic Letters.3(26)
- 4319–4321.ISSN 1523-7060.doi:10.1021/ol017022q.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Chemical Communications.(3)
- 268–269.ISSN 1364-548X.doi:10.1039/B108851N.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Russian Chemical Reviews.34(9)
- 669.ISSN 0036-021X.doi:10.1070/RC1965v034n09ABEH001552.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Arkivoc.2014(1)
- 1.ISSN 1551-7012.doi:10.3998/ark.5550190.p008.183.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Organic Chemistry Frontiers.1(4)
- 426–429.ISSN 2052-4129.doi:10.1039/C4QO00022F.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ The Journal of Organic Chemistry.75(3)
- 783–788.ISSN 0022-3263.doi:10.1021/jo902319h.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ 14,0 14,1 Journal of the American Chemical Society.132(6)
- 1798–1799.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja910719x.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Organic Letters.15(23)
- 5928–5931.ISSN 1523-7060.doi:10.1021/ol402517i.Consultat el 2 de maig de 2020.
- ↑ Angewandte Chemie International Edition.53(1)
- 277–281.ISSN 1521-3773.doi:10.1002/anie.201308699.Consultat el 2 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de acoplamiento A3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.