Reacció de Barton-Kellogg
La Reacció de Barton-Kellogg o Síntesis d'olefina Barton-Kellogg és un método de síntesis que efectua un acoplament (o condensació) entre un diazocompuesto (Preparat a partir d'una cetona) i una tiocetona en la formació d'un alqueno com a producte desijat.[1][2][3]
Esta reacció va ser descrita per Hermann Staudinger[4] i per lo tant la reacció també es coneix en el nom de acoplament diazo-tiocetona tipo Staudinger.
Mecanismes de reacció
[editar | editar còdic]El método consistix en dos reaccions:
- (1) La cicloadición entre el diazocompuesto A i la tiocetona B per a donar una tiadiazolina C, en a on es extruye el nitrogen per a donar un episulfuro D.
- (2) L'eliminació de l'àtom de sofre del episulfuro en l'us de trifenilfosfina per a donar el alqueno.
En el mecanisme de la reacció (1), el compost diazo es comporta com un dipol 1,3 que reacciona en la tiocetona en una cicloadición dipolar-1,3 per a donar la tiadiazolina. Este intermediari és inestable i per l'extrusió de nitrogen gaseós es forma un iluro tiocarbonílico com a intermediari per a obtindre's un episulfuro estable.
En el mecanisme de la reacció (2), la trifenilfosfina obri el cicle de tres membres i després forma un sulfafosfatano d'una manera similar a la reacció de Wittig. En el pas final, el sulfur de trifenilfosfina és expulsat per a lliberar el alqueno.
Aplicacions
[editar | editar còdic]El diazocompuesto es pot obtindre a partir d'una cetona per reacció en hidracina per a obtindre la hidrazona, seguit d'una oxidació. Existixen molts reactius per a esta conversió, per eixemple argent (I) i òxit de bis(trifluoroacetoxi)yodobenceno [5]. La tiocetona necessària per a esta reacció es pot obtindre d'una cetona i pentasulfuro de fòsfor. La desulfuración del episulfuro es pot conseguir en fosfina i també en pols de coure.
La principal ventaja d'esta reacció sobre la reacció de McMurry és que la reacció es pot portar a terme en dos cetones diferents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ D. H. R. Barton and B. J.Willis, J. Chem. Soc. D 1970, 1225.
- ↑ Kellogg, R. M.; Wassenaar, S. Tetrahedron Lett. 1970, 11, 1987.
- ↑ R. M. Kellogg, Tetrahedron 1976, 32, 2165.
- ↑ H. Staudinger and J. Siegwart, Helv. Chim. Acta 1920, 3, 833.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Barton-Kellogg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.