Reacció de Michael
La reacció de Michael o adició de Michael consistix en una adició nucleófila d'un carbanión a un compost carbonílico α,β-insaturado. Pertany a la classe més gran de les adició conjugades. És un dels métodos més útils de formació d'enllaços C-C en condicions suaus. Existixen moltes variants asimètriques.[1][2]
Mecanisme general de la reacció de Michael
En este esquema els sustituyentes R i R' en el nucleófilo són grups electroaceptores tals com els acilo i ciano convertint al hidrogen metilénico en àcit, que en reaccionar en la base B: dona lloc al carbanión. El sustituyente en l'alqueno activat és normalment una cetona, lo que la convertix en una enona, pero pot ser també un grup nitro.
Definició
[editar | editar còdic]Tal com va ser definida originalment per Michael,[3] la reacció és una adició d'un enolato d'una cetona o aldehit sobre el carbono β d'un compost carbonílico α,β-insaturado (el "acceptor" de Michael). Una definició posterior, proposta per Kohler,[4] és l'adició 1,4 d'un carbono nucleófilo doblement estabilisat a un compost carbonílico α,β-insaturado. Alguns eixemples de nucleófilos inclouen a beta-cetoesteres, malonatos i beta-cianoesteres. El producte resultant conté un altament útil patró de dos carbonilos (C=O) en 1,5.
Mecanisme
[editar | editar còdic]El mecanisme de reacció és esbossat a continuació en un compost 1,3-dicarbonilo 1, (sent p.ej. R un residu alcoxi), com nucleófilo:
Mecanisme de la reacció de Michael
La desprotonación de 1 per la base conduïx al carbanión 2 estabilisat pels seus grups electroaceptores. Les estructures 2A, 2B i 2C són tres estructures de resonància que poden ser dibuixades per a esta espècie, dos de les quals són ions enolato (2B i 2C). Este nucleófilo reacciona en el alqueno eletrofílico 3 donant 4 en una reacció d'adició conjugada. L'abstracció del protó de la base protonada (o del solvent) pel enolato conduïx al producte 5, sent est el pas final.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.chem.ucalgary.ca/courses/351/carey5th/ch18/ch18-4-3.html.
- ↑ Clayden et al, Organic Chemistry
- ↑ Michael, Arthur. J. Prakt. Chem. 1887, 36, 349-356; ibid.,1894, 49, 20
- ↑ Kohler. (J. Am. Chem. Soc., 1907, 37, 385; ibid., 1935, 57, 1316.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Michael» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.