Anar al contingut

Reacció de Wurtz-Fittig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La reacció de Wurtz-Fittig és la reacció química entre halurs de arilo i halurs de llogue en sodi metàlic en presència d'éter sec per a donar composts aromàtics substituïts.[1] Charles Adolphe Wurtz va informar lo que ara es coneix com la reacció de Wurtz en 1855,[2][3] que implica la formació d'un nou enllace carbono-carbono per mig de l'acoplament de dos halurs de llogue.[4][5] El treball de Rudolph Fittig en la década de 1860 va ampliar l'enfocament de l'acoplament d'un halur de llogue en un halur de arilo. Esta modificació de la reacció de Wurtz es considera un procés separat i du el nom d'abdós científics.[1]

The Wurtz–Fittig reaction

La reacció funciona millor per a formar productes asimètrics si els reactius d'halur estan separats d'alguna manera en les seues reactivitat químiques relatives. Una forma de conseguir açò és formar els reactius en halógenos de diferents periodos. Per lo general, l'halur de llogue es torna més reactiu que l'halur de arilo, lo que aumenta la provabilitat de que l'halur de llogue forme primer l'enllaç organosódico i, per lo tant, actue més eficaçment com nucleófilo cap a l'halur de arilo. Normalment, la reacció s'utilisa per a l'alquilación d'halurs de arilo; no obstant, en l'us d'ultrasò, la reacció també pot ser útil per a la producció de composts de bifenilo.

Mecanisme de reacció

[editar | editar còdic]

Hi ha dos enfocaments per a descriure el mecanisme de la reacció de Wurtz-Fittig.[6][7] El primer implica la formació mediada per sodi de radicals llogue i arilo. Els radicals llogue i arilo després es combinen per a formar un compost aromàtic substituït.

Archiu:Radical Mechanism.jpg
Mecanisme radicalario per a la reacció de Wurtz-Fittig

El segon enfocament implica la formació d'un compost organoalcalino intermig seguit de l'atac nucleofílico de l'halur de llogue.

Archiu:Organo-alkali Mechanism.jpg
Mecanisme organoalcalino de la reacció de Wurtz-Fittig

Reaccions secundàries

[editar | editar còdic]

La força impulsora del procés és la formació de l'halur de sodi que precipita fòra de la dissolució, ya que té una entalpia reticular alta. Les reaccions secundàries són múltiples i reduïxen considerablement el rendiment de la reacció, per eixemple:

Archiu:Wurtz-Fittig-Synthese Nebenreaktion1.svg

Per a que esta reacció paràsita es produïxca, es requerix d'un hidrogen β en el radical llogue del haloalcano (1). El carbanión (2) té un caràcter bàsic fort i pot arrancar un protón d'un atre haloalcano, que després eliminarà el seu àtom de halógeno. Esta reacció produïx un alcano (3) i un alqueno (4).

Archiu:Wurtz-Fittig-Synthese Nebenreaktion2.svg

Es tracta simplement de la reacció de Wurtz del haloalcano sobre sí mateixa: acoplament del carbanión (1) en el haloalcano del que deriva (2), produint un alcano superior (3).

Archiu:Wurtz-Fittig-Synthese Nebenreaktion3.svg

Alternativament, l'acoplament paràsit pot donar-se entre dos halurs de arilo (1). El carbanión aromàtic (2) format reacciona en un atre halur de arilo, produint un biarilo (3). No obstant, esta reacció és rara per la baixa reactivitat dels halurs de arilo.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2010) «Wurtz–Fittig Reaction», Comprehensive Organic Name Reactions and Reagents (vol. 686), pp. 3100–3104. doi:10.1002/9780470638859.conrr686. ISBN 9780470638859.
  2. Wurtz, Adolphe (1855). “Sur unix Nouvelle Classe de Radicaux Organiques” [On a New Class of Organic Radicals] (francés). Annales de Chimie et de Physique 44.
  3. Wurtz, A. (1855). “Ueber eine neue Klasse organischer Radicale” [About a new class of organic radicals] (alemà). Justus Liebigs Annalen der Chemie 96 (3): 364–375. doi:10.1002/jlac.18550960310.
  4. (2010) «Wurtz Synthesis (Wurtz Reaction, Wurtz Reductive Coupling)», Comprehensive Organic Name Reactions and Reagents (vol. 685), pp. 3094–3099. doi:10.1002/9780470638859.conrr685. ISBN 9780470638859.
  5. (2014) «48.1.2.4 Method 4: Reductive Coupling of Alkyl Halides», Alkanes (vol. 48), Georg Thieme Verlag. ISBN 9783131784810.
  6. “Organo-alkali Compounds” (1932). Chemical Reviews 11 (1): 1–91. doi:10.1021/cr60038a001. ISSN 0009-2665.
  7. “The Mechanism of the Wurtz—Fittig Reaction. The Direct Preparation of an Organosodium (Potassium) Compound from an RX Compound” (1933). Journal of the American Chemical Society 55 (7): 2893–2896. doi:10.1021/ja01334a044. ISSN 0002-7863.
  8. (2006) Namens- und Schlagwortreaktionen der Organischen Chemie, p. 360. ISBN 3-8351-0091-2.