Anar al contingut

Real Observatori de la Veta de Bona Esperança

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Real Observatori de la Veta de Bona Esperança (nom original en anglés: Royal Observatory, Cape of Good Hope) és l'institució científica ininterrompudament en servici més antiga de Suràfrica.[1]

Està localisat en un chicotet tossal a 5 km del centre de la Ciutat de la Veta, en el barri de l'Observatori, al que dona nom.

La UAI, en colaboració en la UNESCO, ha inclós el Real Observatori en la seua pàgina dedicada al Patrimoni Astronòmic Mundial (ICOMOS/IAU), a on figura un detallat informe sobre l'institució.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Pla de l'Edifici Principal del Real Observatori, cap a 1840.

L'Observatori Real va ser fundat en 1820 durant el regnat de Jorge IV. Va ser una entitat separada fins a 1972, quan es va integrar en el Observatori Union de Johannesburgo per a formar l'Observatori Astronòmic Surafricà, del que s'ha convertit en la seua sèu.

Originalment, l'activitat principal de l'Observatori va ser la astrometría, editant numerosos catàlecs de posicions estelars, i ya en el XX va canviar els seus objectius cap a la astrofísica. El creiximent de la ciutat de la Veta i del seu allumenament nocturn, va obligar a buscar cap a 1970 un nou emplaçament més adequat per als telescopis, elegint-se la zona semidesértica de Karoo.[3] No obstant, varis telescopis varen quedar en operació fins als anys 1990. Posteriorment, s'ha transformat en un centre ciutadà per a activitats astronòmiques. Alan Cousins va ser l'últim astrònom rellevant que va treballar allí.

L'Observatori Real ha protagonisat numerosos acontenyiments significatius en el història de l'astronomia. El segon Astrònom del seu Majestad, Thomas Henderson, assistit pel seu ajudant, el tinent William Meadows, va fer les primeres observacions dirigides a l'obtenció de paralajes estelars fiables, concretament d'Alfa Centauri, encara que la prioritat del descobriment va recaure en Friedrich Bessel, qui va publicar abans el seu propi descobriment (més tardà) del paralaje de 61 Cygni ans que Henderson publicara el seu.[4][5]


Al voltant de 1840, Thomas Maclear va repetir la controvertida medició del meridiano de Nicolas-Louis de Lacaille, demostrant que les seues últimes mides geodèsiques havien segut correctes, pero que les montanyes propenques havien afectat a les seues determinacions de latitut. En 1882, David Gill va obtindre fotografies de llarga exposició del cometa gran d'aquell any, en la presència d'estreles en el fondo.[6][7] Açò va dur a mamprendre en colaboració en Jacobus Kapteyn de Groningen el Cape Photographic Durchmusterung, el primer catàlec estelar preparat per mijos fotogràfics.

Despuix del Congrés Astronòmic de París de 1887, el Real Observatori va ser part activa del proyecte Carte du Ciel, assignant-se-li la zona del firmament entre les declinació −40° i −52°. L'organisació de la Carte du Ciel està considerada com el precursor de la Unió Astronòmica Internacional.

En 1897, Frank McClean, amic de Gill i donant del telescopi McClean, va descobrir la presència d'oxigen en numeroses estreles utilisant un prisma afegit al Telescopi Astrográfico.[8]

En 1911, J.K.E. Halm, llavors ajudant de direcció, va eixercitar un paper pioner en dinàmica estelar, surgiriendo la distribució maxweliana de les velocitats estelars, i l'existència d'una relació entre la seua massa i la seua lluminositat.[9]

A finals de el XX, l'Astrònom del seu Majestad H. Spencer Jones, va anar un membre actiu del proyecte internacional per a determinar el paralaje solar a través d'observacions de l'asteroide Eros.[10]

Aixina mateix, Alan Cousins va dissenyar estàndars molt precisos per a l'anàlisis de radiacions UBV i va introduir un sistema àmpliament utilisat de fotometria VRI.[11]

Joseph Churms va observar en 1977 l'ocultació de l'estrela SAO 158687 des de l'antic Observatori Real, confirmant l'existència dels anells d'Urà, descoberts des del observtorio aerotransportado Kuiper.[12]

Durant el XIX l'Observatori va estar considerat com el principal conseller del govern colonial en assunts científics. Va custodiar els pesos i mides oficials de la Colónia, sent responsable dels servicis horari i geodèsic. Es va construir un observatori magnètic en 1841, pero va desaparéixer en un incendi durant la década següent. L'Observatori també posseïx una llarga série de registres meteorològics.


El història de l'Observatori Real ha segut el tema de varis treballs.[13][14][15][16]

Astrònoms del seu Majestad en La Veta

[editar | editar còdic]

Els directors de l'Observatori Real eren coneguts com a Astrònoms del seu Majestad en La Veta, d'acort en la relació següent: 

El reverent Fearon Fallows 1820–1831
Thomas Henderson 1831–1833
Sir Thomas Maclear 1833–1879
Edward James Stone 1870–1879
David Gill 1879–1907
Sydney Samuel Hough 1907–1923
Harold Spencer Jones 1923–1933
John Jackson 1933–1950
Richard Hugh Stoy 1950–1968
George Alfred Harding va ser el responsable entre 1969-1971

Alguns astrònoms que varen treballar en l'Observatori Real

[editar | editar còdic]

Una llista completa de les persones que varen treballar en l'Observatori Real i les seues publicacions, fins a 1913, va ser publicada per Gill (1913). 

Charles Piazzi Smyth 1835–1845. Posteriorment astrònom Real d'Escòcia.
William Lewis Elkin 1881–1883. Director més vesprada de l'Observatori Universitari de Yale.
Frank McClean 1895–1897. Descobridor d'oxigen en les estreles.
Willem de Sitter 1897–1899. Més alvance un cosmólogo famós i director del Observatori de Leiden.
Robert Innes 1897–1903. Descobridor de l'estrela més pròxima a la Terra, i posterior director del Union (Republic) Observatory.
Jakob Karl Ernst Halm 1907–1927. Descobridor de la relació massa-lluminositat i pioner de la dinàmica estelar.
Joan George Erardus Gijsbertus Voûte. Director i fundador posterior del Observatori Bosscha.
Alan William James Cousins 1947–1971. Notable fotometrista.
David Stanley Evans 1951–1968. Conegut per la relació de Barnes-Evans.

Edificis principals

[editar | editar còdic]

Es va realisar un inventari del patrimoni en 2011, elaborant-se una llista completa dels edificis de l'Observatori,[17] que inclou:

Edifici Principal
Vista nocturna de la cúpula de l'Edifici McClean
L'Edifici Principal,completat en 1828. Estil neoclàssic grec. Arquitecte John Rennie. Conté les oficines i una notable biblioteca astronòmica.
Edifici Fotoheliográfico, 1849 (anteriorment edifici del telescopi Merz de 7-polzades). El seu domo trencada sobre bales de canó esfèriques.
Heliómetro, 1888 (contenint el reflector de 18 polzades). El seu domo va ser dissenyat per Howard Grubb en ventilació travessera.
Edifici McClean, 1896, dissenyat per Herbert Baker, i laboratori (ara Museu Astronòmic). Accionado hidráulicamente sobre una plataforma elevada. Domo dissenyat per T. Cooke i Fills de York.
Astrógrafo, 1889. Cúpula de Howard Grubb.
Círcul de Trànsit Reversible (6-polzades) de 1905.
Edifici tècnic (cap a 1987).
Auditori, construït originalment com un taller de reparació d'instruments òptics durant la Segona Guerra Mundial.

Telescopis principals

[editar | editar còdic]

Històricament, l'edifici principal va contindre un instrument de trànsit de 10 peus de llongitut focal fabricat per Dollond, i un círcul mural de 6 peus per Thomas Jones. Varen ser reemplaçats en 1855 per un círcul de trànsit de 8 polzades dissenyat per George Biddell Airy, l'astrònom Real en Greenwich. L'instrument de Airy es va retirar en 1950. Algunes parts d'estos telescopis s'exhibixen en el museu Astronòmic de l'Observatori. 

4" Fotoheliógrafo (1875) per Dallmeyer
6" Refractor visual (1882) Howard Grubb

Astrógrafo, 1889 (telescopi fotogràfic de 13" i refractor guia de 10" fabricats per Howard Grubb). Utilisat per a la Zona de la Veta de la Carte du Ciel i per F. McClean per a espectroscopía.
Telescopi McClean (o Victoria) (18" visual, 24" fotogràfic i guia de 8" refractor, obra de Howard Grubb)[18] 
Círcul de Trànsit Reversible de 6" de  1905. Dissenyat per Sir David Gill i construït per Troughton i Simms. Utilisat per a la partix sur del Fonamental Katalog FK4.
Reflector de 18" per Cox, Hargreaves i Thomson, 1955. Telescopi guia Merz de 7".

Un reflector de 40 polzades de Grubb Parsons va ser instalat en 1964, pero es va traslladar a Sutherland en 1972.

Museu astronòmic

[editar | editar còdic]

L'antic laboratori espectroscópico del telescopi McClean es va convertir en un museu en 1987, conservant instruments de el XIX. L'edifici encara conté el sistema hidràulic original per a elevar la plataforma d'observació, aixina com un quarto obscur que conté el vetusto equipament fotogràfic que contenien les cúpules.[19] Els elements en exhibició inclouen models de telescopi, instruments de medició, instruments altazimutales dissenyats per Dollond (1820) i Bamberg (ca 1900), màquines calculadores, primitiu equipament d'oficina, antics dispositius electrònics, lents antigues dels telescopis, incloent les dels telescopis fotogràfics de Gill, un recorregut pels mecanismes de rellongeria dels telescopis, una pistola de senyals, i equipament de química.

Història natural

[editar | editar còdic]

L'emplaçament de l'Observatori Real està situat en el Parc Urbà Two Rivers, una zona de chapulls. La roca subjacent és esquisto de Malmesbury, en una zona de grauvaques i calcàrees en inclusions cuarcíticas. Es conserva part del seu sistema ecològic original, que sustenta una gran varietat d'animals i plantes. És el llímit nort del sapo lleopart occidental (Bufo Pantherinus) i l'únic hàbitat natural d'un rar iris, la chicoteta flor Moraea aristata.[20]

Llectures relacionades

[editar | editar còdic]
 (2015) The Royal Observatory at the Cape of Good Hope,  Mons Mensa (self published).

 (1893) Heliometer observations for determination of stellar parallax made at the Royal Observatory, Cape of Good Hope,  Eyre and Spottiswoode.

 (1873) The Cape catalogue of 1159 stars, deduced from observations at the Royal Observatory, Cape of Good Hope, 1856-1861, reduced to the epoch 1860, Cape Town: S Solomon.

Stone; Maclear, {{{nom2}}} (1871). Results of Astronomical Observations Made at the Royal Observatory, Cape of Good Hope in the year 1856,  S Solomon.

 (1979) Astronomers at the Royal Observatory, Cape of Good Hope,  AA Balkema.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Royal Society of South Africa (1977). Alexander Claude Brown (ed.). A History of Scientific Endeavour in South Africa: A Collection of Essays Published on the Occasion of the Centenary of the Royal Society of South Africa, Cape Town: Royal Society of South Africa, p. 60.
  2. ↑ «Royal Observatory, Cape of Good Hope, Republic of South Africa». UNESCO. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2017. Consultat el 11 de giner de 2017.
  3. ↑ Chris de Coning. «ASSA Historical Section». Astronomical Society of South Africa. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2013. Consultat el 10 de novembre de 2013.
  4. ↑ Memoirs of the Royal Astronomical Society.XI
    61–68.
  5. ↑ (2008) Proxima: The Nearest Star (other than the Sun), Cape Town: Mons Mensa.
  6. ↑ (1866) Verification and Extension of La Caille's Arc of Meridian at the Cape of Good Hope, Lords Commissioners of the Admiralty.
  7. ↑ (2012) Nicolas-Louis de la Caille, Astronomer and Geodesist, Oxford University Press.
  8. ↑ Proc. Roy. Soc. London.62
    417–423.doi:10.1098/rspl.1897.0130.
  9. ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.71doi:10.1093/mnras/71.8.610.
  10. ↑ Mem. Roy. Astron. Soc..66
    11–66.
  11. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada kilkenny
  12. ↑ Monthly Notes of the Astronomical Society of South Africa.64
  13. ↑ (1913) History and Description of the Royal Observatory, Cape of Good Hope, London: HMSO.
  14. ↑ (1970) The Royal Observatory, Cape of Good Hope 1820–1970, Cape Town: Royal Observatory.
  15. ↑ (1979) Astronomers at the Royal Observatory, Cape of Good Hope, Cape Town and Rotterdam: Balkema.
  16. ↑ (1995) Royal Observatory, Cape of Good Hope 1820-1831: The Founding of a Colonial Observatory Incorporating a biography of Fearon Fallows, Springer. OCLC 32465151. ISBN 978-0-7923-3527-6.
  17. ↑ Baumann, N.; Winter, {{{nom2}}} (2011). The South African Astronomical Observatory, A Heritage Survey, Observatory: South African Astronomical Observatory.
  18. ↑ The Observatory.XXV
  19. ↑ Monthly Notes of the Astronomical Society of Southern Africa.69
  20. ↑ «Ret List of South African Plants - Moraea aristata (D.Delaroche) Asch. & Graebn». South African National Biodiversity Institute.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Glass, I.S., 2009. The Royal Observatory, Cape of Good Hope, a Valuable Cultural Property, in Wolfschmidt,G. (ed), Cultural Heritage of Astronomical Observatories from Classical Antiquity to Modern Astrophysics, Proceedings of the International ICOMOS Symposium in Hamburg, 14–17 October 2008. Monuments and Sites XVIII, ICOMOS/Hendrik Bäßler-Verlag, Berlín.

Glass, I.S., 2011. The Royal Observatory, Cape of Good Hope, Republic of South Africa, in Ruggles, C. and Cotte, M. (eds) Heritage Sites of Astronomy and Archaeoastronomy in the Context of the UNESCO World Heritage Convention, ICOMOS and IAU, Paris.
Van der Walt, L., Strong, N. 2010. Observatory Landscape Framework, South African Astronomical Observatory, Observatory.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Observatori_de_la_Veta_de_Bona_Esperança&oldid=1010189»